Kuhistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Kohistan».

Kuhistan [1][2] és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos. Tradicionalment formaven la seva perifèria Nisahpur al nord, Herat a l'est, el Sistan al sud, i el Kirman i Yadz a l'oest; a totes aquestes regions va estar sempre unida la regió per caravanes però era només un lloc de pas, aïllat i amb baixa productivitat de la terra. Generalment els senyors locals exercien l'autoritat. Sempre va dependre de Nishapur o d'Herat i per tant mai no fou considerat una denominació geogràfica diferenciada. Es podia distribuir en el següents districtes de nord a sud:

  • Turshiz i Turbart-i Haydari (moderna Turbat-i Shaykh Ishak
  • Djam, a l'est de l'anterior
  • Djunabad
  • Khwaf, a l'est de l'anterior, amb la vila de Zawzan
  • Tun, amb la comarca de Tabas a l'oest que a l'edat mitjana era considerada fora del Kuhistan
  • Kain
  • Birdjan

A l'inici de la conquesta àrab aquesta regió estava sota domini dels hefatlites. El primer que segons la tradició hi va arribar fou Abd Allah ibn Budayl al-Khuzai, que va marxar cap al Kirman i va conquerir al-Tabasayn (Tabas, que junt a Kurin fou coneguda com "les Dues Portes del Khorasan", i va signar un tractat amb els habitants. El 653 quan Ibn al-Amir va iniciar la conquesta del Khorasan, l'avantguarda manada per al-Ahnaf ibn Kays va creuar el Kuhistan i va derrotar als heftalites . En els anys següents fou teatre d'una revolta nacional sota un cap anomenat Karin, revolta reprimida per Ibn Khazim. El 671 la regió va haver de ser conquerida altre cop per Rabi ibn Ziyad que va lluitar contra els heftalites; després d'aquest temps el Kuhistan fou agregat al Khorasan i forma part del districte anomenat Abarshar que tenia per capital Nisahpur. Sembla que fou refugi de molt zoroastrians.

Al segle IX apareix sota autoritat dels tahírides del Khorasan i més tard dels saffàrides. Al segle X la capital i centre comercial era Kain. El 1052 va passar per la regió Nasir-i Khusraw que descriu diverses poblacions que diu que eren força grans i prosperes. Sota els seljúcides va esdevenir refugi pels ismaïlites que van construir alguns castells a imitació del d'Alamut, dels quals queden diverses ruïnes. Els corasmis (khwarizms) van fer algunes expedicions contra aquestos ismaïlites.

El 1221 els mongols van dominar la regió i van exterminar als ismaïlites; el país es va arruïnar per la destrucció dels mongols. Sembla que en endavant el poder de fet va passar als caps de tribu la major parts sinó tots àrabs. Els safàvides hi van posar imposar certa autoritat al final del segle XVI i al XVII però després de la mort de Nadir Shah foren l'emir de Tabas i l'emir de Kain els que van exercir el poder i el territori s'orientava cap a l'Afganistan fins que a la meitat del segle XIX el van sotmetre els qajars i els emirs van conservar el poder com a governadors i van rebre pomposos títols de la cort. Vers el 1900 els emirs de Kain (que pretenen ser descendents de la tribu àrab dels Khuzayma i parents d'una família que governava a Sistan) es van traslladar a Birdjan; en aquest moment l'emir de Tabas dominava el districte de Djubnabad (capital Djunayn). El 1900 Kain tenia 4000 habitants

Modernament el tipus de població sedentària sembla ser antic amb un dialecte persa (dues varietats dialectals la de Turshiz i Djunabad i la de Kain, Tun i Birdjan) amb poques particularitats. S'hi troben descendents dels ismaïlites que encara reconeixen al Agha Khan, alguns bahais, i bastants afganesos sunnites; els nòmades són àrabs sunnites; alguns turcmans viuen al nord i alguns balutxis al sud (que a l'estiu pasturen a Sistan).

El 2004 es va crear la província de Khorasan del Sud, amb capital a Birjand, que a grans trets abraça el Kuhistan.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. forma arabitzada del persa Kohistan que vol dir "territori muntanyós", on kuh = muntanya
  2. Encara que diverses regions van portar aquest nom, històricament la regió principal fou aquesta

Bibliografia[modifica | modifica el codi]