Kummukh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
estats neohitites al segle VIII aC

Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) fou un antic regne a la regió de Commagena.

Teglatfalassar I (1115 a 1076 aC) en la seva primera campanya al primer any de regnat va anar en expedició al país d'Alzi o Alze i al país de Purukkuzu o Puruluniz contra els muskhi (després coneguts com frigis) que ocupaven aquests territoris en aliança amb bandes dels kashka (possibles ancestres dels circassians). Portaven uns cinquanta anys assentats sobre el terreny quan el rei els va expulsar però es van dirigir a Kummukh (Commagene); els assiris van creuar el territori salvatge del mont Kashiari, cap al Tigris superior, arribant a Kummukhi a través de Shubartu i Chatti (Jatti o Khatti), i van xocar amb una força de 20.000 muskhis (frigis) manats per cinc prínceps muskhis, força que fou derrotada totalment; els assiris van matar uns 14.000 muskhis i es van estendre per tot el país de Kummukh; sis mil muskhis foren enviats presoners a Assíria. Tot i haver lliurat a Kummukh de la invasió dels muskhis el rei neohitita d'aquest país no va pagar el tribut i això va portar una sèrie de lluites.

El rei va assolar el país i els habitants van fugir a Sherishe (Shiresh) creuant el Tigris, que van fortificar, i van fer aliança amb la gent de Qurkhi. La guerra va seguir i el rei Kili-Teshub, fill i successor de Kali-Teshub conegut com a Sarupi o Irrupi, fou fet presoner. Els kummukhis van tornar a creuar el Tigris; els assiris es van dirigir contra la fortalesa de Urrakhinash a les muntanyes Panari, els habitants de la qual ja havien fugit a les muntanyes amb les seves possessions i ramats, i les estàtues dels seus deus; el rei Shadi-Teshub (que és anomenat fill d'Hatushar) va demanar clemència al sobirà assiri que, a diferència del que era habitual, li va fer gràcia de la seva vida, i el va tenir amb la seva família com ostatge; el país va entregar un tribut en objectes de bronze i plata, i 120 esclaus amb ramats. Aquestos fets són confosos: alguns historiadors pensen que no es refereixen a Commagene, que no s'estenia fins a l'Eufrates, sinó als gordians o kuryi (en lloc de kummuy) i esmenten al rei com Kalinturu fill de Kalinturu I àlies Irrupi o Sarupi, i al següent rei com Shadiantinu. D'altra banda els noms clarament hitites dels reis indicaria que els sobirans de Kummukh eren descendents dels reis hitites i la seva autoritat s'estenia no sols a la part a l'oest de l'Eufrates sinó fins al Tigris superior, tot i que l'haurien perdut en gran part durant 50 anys a mans dels muskhis. El rei va seguir la campanya i va sotmetre tot seguit el país de Mildish (Malatya), on també va combatre als muskhi, fos que també ocupaven la zona o que s'hi havien desplaçat després de la seva derrota. Mildish estava a la zona del mont Aruna a l'oest de l'Eufrates i a l'oest d'Alzi i Purukkuzu.

A la segon campanya (segon any de regnat) el rei va devastar altre cop el país de Kummukhi. La crònica diu que la terra de Kummukhi (Kammukh al text) havia estat subjugada i afegida al territori assiri; la devastació aquesta segona vegada sembla que era deguda a algun intent de revolta doncs es diu "el rei va aplanar als desobedients, i va superar l'oposició trobada al seu pas pel país".

Assurnasirpal II (884 aC-859 aC) rei d'Assíria va fer la guerra a la frontera i Kummukh va pagar tribur; entre el 882 aC i el865 aC la Commagena i part de la regió de Diyarbekir van passar a Assíria.

El rei d'Urartu Sarduri II (753 aC a 735 aC), va ocupar la capital del regne i va cobrar tribut al rei Kuxtaxoi (Kushtashoi) de Kummukh (Kastashpili en assiri).

El rei d'Assíria Teglatfalasar III (741 aC-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotmès a Urartu. Va atacar Arpad al nord d'Alep. Sarduri hi va acudir amb forces pròpies i dels seus aliats de Kummukh, Malatya (Melitalqi) i Gurgum, però fou derrotat per Teglatfalasar III a Rumqala, a la vora de l'Eufrates. Les regions del Diyarbekir, Bohtan, Batman, Kharpurt i Kummukh o Commagena van passar a Assíria abans del 736 aC.

Vers el 707 aC el rei Mutallu (Muwatalli) de Kummukh després de rompre amb els assiris i tornar a l'aliança d'Urartu (708 aC) va ser deposat per Sargon II i el regne convertit en província.

Reis[modifica | modifica el codi]

  • Kali-Teshub (Sarupi o Irrupi) vers 1120 aC
  • Kili-Teshub vers 1115 aC
  • Shadi-Teshub després de 1115 aC
  • Katuzilu (Hattusil) vers 870-855 aC
  • Kuhdashpi o Kundashpi vers 854 aC
  • Uspilulume vers 810 aC-770 aC
  • Kushtashoi o Kushtashpi (Kastashpili) vers 750-732 aC
  • Mutallu o Muwattalli vers 732-707 aC

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 33′ N, 38° 30′ E / 37.550°N,38.500°E / 37.550; 38.500