Kunlun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Хөндлөн Уулс (mongol)
(en xinès simplificat 崑崙山, en xinès tradicional 昆仑山, en pinyin Kūnlún Shān)
Kunlun IMG 0541.jpg
El Kunlun occidental vist des de la
carretera Tibet-Xinjiang
Cota màxima: 7.649 msnm
Longitud: 3.000 km
Coordenades: 38° 35′ 38″ N, 75° 18′ 48″ E / 38.59389,75.31333Coord.: 38° 35′ 38″ N, 75° 18′ 48″ E / 38.59389,75.31333
Situació: República Popular de la Xina
Índia
Cims destacats: Kongur Tagh (7.649m), Dingbei (7.625m), Mutzagh Ata (7.546m)
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

El Kunlun és una serralada de l'Àsia Central, entre l'Himàlaia i el Tian Shan. És una de les cadenes muntanyenques més llargues de l'Àsia i s'estén al llarg de més de 2.000 km.

El vessant sud forma el marge septentrional de l'altiplà del Tibet, mentre que el marge nord s'estén fins al sud de la depressió del riu Tarim, la falla de l'Altin Tagh i els inhòspits deserts del Taklamakan i de Gobi. Un nombre important de rius neixen al Kunlun, incloent-hi el Karakash (o riu del Jade Negre) i el Yurungkash (o riu del Jade Blanc), que solquen la conca endorreica del Taklamakan i formen en aquest curs oasis com el de Khotan.

La muntanya més alta del Kunlun es troba al massís del Kongur Tagh, situat al marge més occidental de la serralada (no gaire lluny de la carretera del Karakoram), amb dos cims principals: el Kongur de 7.719 m i el Kongur-Tiube de 7.595 m. El segueix en alçada el famós Muztagh Ata (literalment el «Pare de les Muntanyes de Gel»), de 7.546 m, tercera muntanya en alçada del Kunlun occidental, molt a prop del llac Kara Köl (Pamir) i de la carretera del Karakoram.

L'Arka Tagh, una altra cadena de muntanyes que s'estén a 40 km al sud de la falla de l'Altin Tagh, es troba al centre del Kunlun. El seu punt més elevat, l'Ulugh Muztagh, de 6.973 m, va ser considerat durant força anys el pic més alt del Kunlun, ja que se li atribuïa una alçada de 7.723 m. Un altre pic destacat és la Deessa del Kunlun, de 7.167 m.

Les muntanyes de Bayankala, una altra branca muntanyosa al sud del Kunlun, formen la partió entre les dues conques fluvials més grans de la Xina: la del Iang-Tsé i la del Huang-He o riu Groc.

Extensió[modifica | modifica el codi]

Des del Pamir de Tadjikistan, que va des de l'est al llarg de la frontera entre Xinjiang i les regions autònomes del Tibet fins al fit sinotibetà en la província de Qinghai.[1]

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Les muntanyes del Kunlun, segons la mitologia xinesa, es creu que són el paradís daoista. Segons la llegenda, el primer que va visitar aquest paradís va ser el rei Mu (976-922 aC) de la dinastia Zhou. Suposadament va descobrir el Palau de Jade de Huang Di, el mític Emperador Groc, creador de la cultura xinesa, i alhora va trobar-se amb Hsi Wang Mu, o l'esperit mare de l'oest, tradicionalment anomenat la 'Reina Mare de l'Oest', que era objecte d'un antic culte religiós a l'època de la dinastia Han.

És també un dels llocs on se suposa que estava situada la mítica ciutat de Shangri-La.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kunlun Mountains. (2009). A l'Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Britannica Online. Consultat el 19 de desembre de 2009

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kunlun