Kunrei-shiki

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Kanji (漢字)

Kana (仮名)

Usos

Romaji (ローマ字)

Kunreisiki (訓令式 "sistema ordenat pel gabinet", romanitzat Kunrei-shiki en el sistema Hepburn) és un sistema de romanització, és a dir, un sistema que serveix per transcriure els sons del japonès a l'alfabet llatí.

Kunreisiki és conegut com el sistema Monbushō (Ministeri d'Educació Japonès, o 文部省) a l'estranger, perquè s'ensenya en el currículum de l'escola primària del Monbushō. No obstant això, al Japó aquest nom mai ha estat emprat. El sistema Kunrei-shiki també es coneix com a ISO 3602, ja que es va convertir en l'estàndard de l'ISO.

El sistema Kunreisiki es basa en el sistema precedent Nipponsiki (o Nihon-shiki), però està modificat per adaptar-se al japonès modern estàndard. Per exemple, la paraula かなづかい, romanizada kanadukai en Nipponsiki, es pronuncia kanazukai en el japonès modern, i com a tal el sistema Kunreisiki utilitza aquesta escriptura.

Kunreisiki
a i u e o
ka ki ku ke ko
sa si su se so
ta ti tu te to
na ni nu ne no
ha hi hu he ho
ma mi mu me mo
ya (i) yu (e) yo
ra ri ru re ro
wa (i) (u) (e) (o)
n
ga gi gu ge go
za zi zu ze zo
da (zi) (zu) de do
ba bi bu be bo
pa pi pu pe po
kya kyu kyo
sya syu syo
tya tyu tyo
nya nyu nyo
hya hyu hyo
mya myu myo
rya ryu ryo
gya gyu gyo
zya zyu zyo
(zya) (zyu) (zyo)
bya byu byo
pya pyu pyo
Notes:
  • Quan he へ es fa servir com a partícula s'escriu e, no he (como en Nipponsiki).
  • Quan ha は es fa servir com a partícula s'escriu wa, no ha.
  • Quan wo を es fa servir com a partícula s'escriu o, no wo.
  • Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un circumflex, per exemple, la o llarga s'escriu ô.
  • La n sil·làbica ん es romanitza n abans de consonant, però com a n' abans de vocal o y.
  • Les consonants geminades es marquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ.
  • La primera lletra d'una frase, així com tots els noms propis, s'escriuen amb majúscules inicials.
  • ISO 3602 té la forma estricta, vegeu Nipponsiki (Nihon-shiki).

Estatus legal[modifica]

El sistema es va promulgar originalment com a Ordre nº 3 del Gabinet Japonès del 21 de setembre de 1937. Però com que aquesta ordre va ser derogada pel SCAP durant l'ocupació del Japó, el govern la va revocar i la va tornar a decretar com a Ordre nº 1 del Gabinet Japonès del 29 de desembre de 1954.

Kunreisiki ha estat reconegut, juntament amb el Nipponsiki, en ISO 3602:1989. Documentació--Romanització del Japonès (escriptura kana) per l'Organització Internacional de l'Estandardització (ISO). També ha estat reconegut per l'Institut Nord-americà d'Estàndards Nacionals (ANSI) després que retiressin el seu propi estàndard, ANSI Z39.11-1972 Sistema Estàndard Nacional Nord-americà per a la Romanització del japonès (Hepburn modificat), en 1994.

Ús[modifica]

A pesar del seu reconeixement oficial, Kunreisiki no ha aconseguit una acceptació popular ni dintre ni fora del Japó. El govern generalment utilitza Hepburn per a romanizar els noms i termes japonesos en contextos internacionals, així com en altres contextos menys específics com els passaports i senyals. La majoria dels països utilitza el sistema Hepburn.

Atès que el sistema Kunrei-shiki està basat en la fonologia japonesa, als estrangers (com els parlants d'anglès o català) de vegades els resulta estrany, en particular quan s'enfronten a noves combinacions de kana com ティーム (en la seva escriptura més tradicional チーム) team (equip, paraula presa de l'anglès). En Hepburn, aquestes dues escriptures es representarien de forma distinta com mu i chīmu respectivament, oferint una indicació més precisa de la seva pronunciació en anglès. En la fonologia japonesa, no obstant això, els sons ティ "t'i" i チ "ti" són el mateix fonema, i es representen en Kunreisiki com a t'îmu i tîmu respectivament. L'apòstrof ' indica "inestable, però identificat com el mateix so". Aquest tipus de lògica sovint confon als quals no coneixen bé la fonologia japonesa.


Exemple:
tat-u
Conjugació Kunrei Hepburn
Mizen 1 tat-a- tat-a-
Mizen 2 tat-o- tat-o-
Ren'yô tat-i- tach-i-
Syûsi tat-u. tats-u.
Rentai tat-e- tat-e-
Meirei tat-e. tat-e.

Hui dia, els que fan servir Kunreisiki són en la seva majoria parlants nadius del japonès (especialment dintre del Japó) i lingüistes. El gran avantatge de Kunreisiki és que és més capaç d'il·lustrar la gramàtica japonesa, ja que el sistema Hepburn fa que algunes conjugacions regulars semblin irregulars (vegeu la taula a la dreta). El problema més seriós del sistema Hepburn és que canvia l'arrel verbal, quan, gramaticalment parlant, l'arrel ha de canviar-se en cap cas.

Tema relacionat[modifica]

Vegeu rōmaji per a una comparança de sistemes de romanització.