Kurpfalz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Palatinat» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Palatinat (regió)».
Pfalzgrafschaft bei Rhein o Kurpfalz
Palatinat del Rin o Palatinat Electoral

Estat del Sacre Imperi Romanogermànic

Lotaríngia 1085 – 1803 Gran Ducat de Baden

Escut de Palatinat

Escut

Ubicació de Palatinat
Capital Heidelberg;
Mannheim, des del 1720
Idioma oficial alemany i alemany del Palatinat o pfälzisch
Religió Església Catòlica Romana;
Calvinisme, des del 1559
Forma de govern Monarquia
Pfalzgraf (Comtes palatins)
 • 108595 Enric II de Laach (1r)
 • 11561195 Conrad de Hohenstaufen
 • 13531390 Rupert I el Roig (1r Príncep Elector)
 • 17991803 Maximilià I Josep de Baviera, Duc de Zweibrücken (últim; va morir el 1825)
 • Confirmació com a Electorat 1356 de {{{any_esdeveniment1}}}
 • Pau de Westfàlia 1648 de {{{any_esdeveniment2}}}
 • Incorporació al Ducat de Baviera 1777 de {{{any_esdeveniment3}}}
 • Entrada al Gran Ducat de Baden 1803 de 1803
 • Abolició del Sacre Imperi Romanogermànic {{{data_esdeveniment_posterior1}}}

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein) — més tard el Palatinat Electoral (Kurpfalz) — va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí. Els seus governants feien de prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic del 1356.

El Palatinat Electoral era un territori més extens del que després seria el Palatinat del Rin (Rheinpfalz), a la riba oest del Rin, i que és ara la regió del Palatinat a l'estat federal d'Alemanya de Renània-Palatinat. El Palatinat Electoral també incloïa territoris de la banda est del Rin, com les ciutats de Heidelberg i Mannheim.

Comtes del palatinat de Lotaríngia, 915–1085[modifica | modifica el codi]

Antiga fortificació de Mannheim

El Palatinat va emergir del Comtat Palatí de Lotaríngia, el qual va néixer al segle X.

Casa dels Ezzonen[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XI, estava dominat per la dinastia Ezzona, els quals van governar molts estats diferents a les dues bandes del Rin.

Comtes Palatins del Rin, 1085–1356[modifica | modifica el codi]

Des del 1085/1086, després de la mort de l'últim comte palatí de la família Ezzonnen, Armand II de Lotaríngia, el Palatinat va perdre la seva importància militar a Lotaríngia. L'autoritat territorial del comte palatí va ser reduïda als comtats del Rin, llavors anomenats Comtat Palatí del Rin.

Comtes Palatins Hohenstaufen[modifica | modifica el codi]

El primer comte hereditari del palatinat del Rin va ser Conrad de Hohenstaufen, qui era el germà més jove de l'emperador Frederic Barbarossa. Els territoris adjuntats a aquest càrrec hereditari començaven per aquells ocupats pels Hohenstaufens a Francònia i a Renània (altres branques dels Hohenstaufen van rebre terres a Suàbia, Franc-Comtat, i més enllà). La majoria d'aquest era dels seus avantpassats imperials, l'emperador de Francònia, i una part dels avantpassats maternals de Conrad, de Saarbrücken. Aquest entorn explica la composició del Palatinat Superior i del Rin en l'herència dels segles posteriors.

Comtes Palatins Welf[modifica | modifica el codi]

El 1195, el palatinat va passar a la Casa de Welf a través del casament d'Agnès, successora del comtat de Staufen.

Comtes Palatins Wittelsbach[modifica | modifica el codi]

A principies del segle XIII, amb el casament d'Agnès, el territori va caure en mans dels Wittelsbach, Ducs de Baviera, els quals eren ducs i alhora comtes palatins de Baviera.

  • Lluís I, 121427
  • Otó II, 122753
  • Lluís II (Duc de l'Alta Baviera), 125394. Durant una divisió, més tard, del territori de les herències del Duc Lluís II duc de l'Alta Baviera el 1294, la branca més vella dels Wittelsbach va obtenir la possessió dels dos palatinats del Rin i els territoris a Baviera del "Nordgau" (la part nord de Baviera del Danubi) amb el centre al voltant de Amberg. Aquesta regió va ser políticament connectada al Palatinat del Rin amb el nom de Alt Palatinat (Oberpfalz) i es va tornar més comú al segle XVI que el Baix palatinat a la vora del Rin.

Amb el Tractat de Pavia el 1329 l'emperador Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, un fill de Lluís II, va tornar al Palatinat amb els seus nebots: Rodolf II i Robert I.

Electors Palatins, 1356–1777[modifica | modifica el codi]

A la Butlla d'Or de 1356, el Palatinat va ser reconegut com a un Electorat secular, i se li van donar els càrrecs hereditaris de Erztruchseß de l'imperi i vicari imperial Reichsverweser de Francònia, Suàbia, el Rin, i Alemanya del sud. Des de llavors, el Comte Palatí del Rin va començar a ser conegut com a Elector Palatí (Kurfürst von der Pfalz). El títol de Príncep-Elector ja havia existit abans (per exemple, dos Reis Alemanys rivals van ser escollit el 1257: Ricard de Cornualla i Alfons de Castella) de manera que és difícil establir una data precisa del començament de l'ús d'aquest càrrec.

A causa de la pràctica de dividir territòris entre les branques de les famílies, als començaments del segle XVI, les línies més joves del Palatinat dels Wittelsbach van començar a governar Simmern, a Kaiserslautern i a Zweibrücken, al Baix Palatinat, i a Neuburg i a Sulzbach a l'Alt Palatinat. El Palatinat Elector, ara a Heidelberg, es va convertir al Luteranisme a la dècada del 1530 i al Calvinisme a la dels 1550.

Primer electorat, 1356-1648[modifica | modifica el codi]

Dinastia Wittelsbach
Imatge Nom Data Notes
Robert I 13561390
Robert II 13901398 Nebot de Rupert I, fill d'Adolf
Rupert III Robert III 13981410 Fill de Rupert II, escollit Rei d'Alemanya el 1400
Lluís III 14101436 Fil de Rupert III
Lluís IV 14361449 Fill de Lluís III
Frederic I Frederic I 14491476 Germà de Lluís IV
Felip 14761508 Fill de Lluís IV
Lluís V 15081544 Fill de Felip
Frederic II Frederic II 15441556 Germà de Lluís V
Otó Enric Otó Enric 15561559 Nebot de Frederic II, fill de Rupert de Freising
Línia de Simmern
Imatge Nom Data Notes
Frederic III Frederic III 15591576 Quan la branca més antiga de la família va desaparèixer completament el 1559, l'Electorat va passar a Frederic III de Simmern, un Calvinista incondicional, i el Palatinat es va tornar un dels centres més importants del Calvinisme a Europa, donant suport a revolucions calvinistes als Països Baixos i a França.
Lluís VI 15761583 Fill de Frederic III
Frederic IV 15831610 Fill de Lluís VI. Amb el seu conseller Cristian d'Anhalt, van fundar la Unió Evangèlica dels estats protestants el 1608.
Frederic V Frederic V del Palatinat 16101623 Fill de Frederic IV i casat amb Elisabet d'Anglaterra, filla de Jaume I d'Anglaterra. El 1619, ell va acceptar el tron dels estats de Bohèmia. Va ser ràpidament derrotat per les forces de l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic a la batalla de la Muntanya Blanca el 1620, i les tropes espanyoles i bavareses van ocupar el Palatinat. Anomenat "el Rei d'Hivern" a causa que el seu regnat a Bohèmia només va durar un hivern. El 1623, Frederic va ser abolit del seu imperi.
Casa de Baviera, 162348
Imatge Nom Data Notes
Maximilià I de Baviera Maximilià I de Baviera 16231648 (d. 1651) Els territoris de Frederic V i la seva posició com a Elector van ser transferides al Duc de Bavaria Maximilià I, de una branca llunyana de la Casa dels Wittelsbach. Tot i que tècnicament era Elector Palatí, era conegut com Elector de Baviera. Des del 1648 va manar a Baviera i a l'Alt Palatinat tot sol, però va mantindre tots les dignitats electorals i tot l'honor del Palatinat Electoral

Segon Electorat, 16481777[modifica | modifica el codi]

Restauració de la línia dels Simmern
Imatge Nom Data Notes
Carles I Lluís Carles I Lluís 16481680 Fill de Frederic V. Amb la Pau de Westfàlia el 1648, Carles Lluís va ser instaurat al Baix Palatinat, i va rebre el títol de "Elector Palatí", tot i que tenia menys importància que els altres electorats.
Carles II 16801685 Fill de Carles I Lluís. L'últim de la línia dels Simmern.
Línia de Neuburg
Imatge Nom Data Notes
Felip Guillem Felip Guillem 16851690 El 1685, la línia dels Simmern es va acabar, i el Palatinat va ser heretat per Felip Guillem (catòlic), Comte Palatí de Neuburg (també Duc de Jülich i de Berg).
Joan Guillem II Joan Guillem II 16901716 Fill de Felip Guillem
Carles III Felip Carles III Felip 17161742 Germà de Joan Guillem II. Últim de la línia de Neuburg. Va traslladar la capital del palatinat de Heidelberg a Mannheim el 1720.
Línia de Sulzbach
Imatge Nom Data Notes
Carles IV Teodor Carles IV Teodor 17421777 Els Palatinat va ser heretat pel Duc Carles Teodor de Sulzbach. Carles Teodor també va rebre l'Electorat de Baviera quan la família que hi governava es va extingir el 1777.

Electors de Baviera i Comtes Palatins del Rin, 17771803[modifica | modifica el codi]

Línia del Sulzbach
Imatge Nom Data Notes
Carles IV Teodor Carles IV Teodor 17771799 El títol i l'autoritat de l'Elector Palatí van ser were incorporats a l'Electorat de Baviera, Carles Teodor i els seus successors només van mantenir el vot individual i la importància del càrrec de Elector de Baviera. Van continuar utilitzant el títol de "Comte Palatí del Rin" (alemany: Pfalzgraf bei Rhein).
Línia de Zweibrücken
Imatge Nom Data Notes
Maximilià Josep Maximilià Josep 17991803 (d. 1825) El successor de Carles Teodor, Maximilià Josep, Duc de Zweibrücken (a la frontera francesa), van ficar tots els territoris dels Wittelsbach sota una mateixa llei, el 1799. El Palatinat va ser dissolt a les Guerres de la Revolució Francesa. Primer, els territoris de la part esquerra del Rin van ser ocupats, i després annexats a França el 1795; llavors, el 1803, els territoris drets del Rin van ser presos pel Marquès de Baden. El palatinat Electoral, com a territori distingit, va desaparèixer. El 1806, el Sacre Imperi Romanogermànic va ser abolit, i amb ell tots els drets i responsabilitats dels Electors.

Desenvolupaments posteriors[modifica | modifica el codi]

El 1806, Baden va ser elevat a la categoria de gran ducat. Al Congrés de Viena el 1814 i el 1815, el Palatinat esquerre — ampliat amb altres regions com l'antic Bisbat d'Espira (speyer en alemany) — va ser tornat als Wittelsbach i va passar a ser una part formal del Regne de Baviera el 1816 i després d'això es va començar a conèixer la regió com a Palatinat. L'àrea va romandre com a part de Baviera fins a la Segona Guerra Mundial, quan es va separar i es va convertir en un nou estat: Renània-Palatinat, així com altres antigues regions de la part esquerra del Rin com territoris de Prússia i Hessen-Darmstadt.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurpfalz

Coord.: 49° 30′ 00″ N, 8° 01′ 00″ E / 49.5°N,8.01667°E / 49.5; 8.01667