Kurt Waldheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kurt Waldheim
Kurt Waldheim

1 de gener de 1972 – 1 de gener de 1982
Precedit per U Thant
Succeït per Javier Pérez de Cuéllar

Bandera del president d'ÀustriaPresident d'Àustria
6è de la Segona República
8 de juliol de 1986 – 8 de juliol de 1992
Precedit per Rudolf Kirchschläger
Succeït per Thomas Klestil

19 de gener de 1968 – 21 d'abril de 1970
Precedit per Lujo Tončić-Sorinj
Succeït per Rudolf Kirchschläger
Dades biogràfiques
Naixement 21 de desembre de 1918
Austria Sankt Andrä-Wördern (Àustria)
Defunció 14 de juny de 2007 (als 88 anys)
Austria Viena (Àustria)
Partit Partit Popular d'Àustria (ÖVP)

Kurt Waldheim (Sankt Andrä-Wördern, Àustria 1918 - Viena 2007) fou un polític i diplomàtic austríac conservador. Fou Secretari General de les Nacions Unides entre 1972 i 1982 i posteriorment President d'Àustria entre 1986 i 1992.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer al 21 de desembre de 1918 a la ciutat de Sankt Andrä-Wördern, població situada prop de Viena. Després d'estudiar secundària en una acadèmia de la capital del país va estudiar dret a la Universitat de Viena, on es va graduar el 1944.

Membre de la socialdemocràcia cristiana austríaca, durant l'Anschluss d'Àustria l'any 1938 va afiliar-se a la Lliga d'Estudiants del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i durant un breu temps fou membre de les Sturmabteilung (SA). L'any 1941 serví a la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial, i es rendí l'any 1945 a les forces britàniques a Caríntia.

Activitat diplomàtica[modifica | modifica el codi]

L'any 1945 passà a ser membre del servei diplomàtic austríac gràcies als seus estudis de dret. Va exercir com primer secretari de la delegació austríaca a París des de 1948, i en el ministeri de relacions exteriors a Viena entre 1951 i 1956. Aquell mateix any fou nomenat ambaixador al Canadà, retornant l'any 1960 al ministeri. Posteriorment, l'any 1964, es va convertir en el representant permanent d'Àustria davant l'Organització de les Nacions Unides. A partir de 1968 va ser ministre federal encarregat d'assumptes estrangers com a membre del Partit Popular d'Àustria (ÖVP).

Secretari General de les Nacions Unides[modifica | modifica el codi]

L'any 1971 va ser derrotat en les eleccions per a presidència del seu país, però fou escollit successor d'U Thant com a Secretari General de les Nacions Unides. L'any 1976 va aconseguir ser reelegit a pesar de trobar una certa oposició.

Durant el seu càrrec Waldheim va obrir i va dirigir múltiples conferències internacionals afavorides per l'ONU. Entre aquestes s'inclouen la Tercera sessió de la Conferència de Comerç i desenvolupament de les Nacions Unides, realitzada a Santiago de Xile l'abril de 1972; la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient, realitzada a Estocolm el juny de 1972; la Tercera Conferència de les Nacions Unides sobre la Llei del Mar, realitzada a Caracas el juny de 1974; la Conferència sobre la Població Mundial, realitzada a Bucarest l'agost de 1974; i finalment la Conferència Sobre l'Alimentació Mundial, realitzada a Roma el novembre de 1974.

Al concloure aquest segon mandat, un veto imposat per la República Popular de la Xina li va impedir presentar-se per a un tercer mandat, sent substituït per Javier Pérez de Cuéllar.

Presidència d'Àustria[modifica | modifica el codi]

L'any 1986 Waldheim va tornar a postular-se en les eleccions del seu país, i a diferència de l'ocasió anterior, va sortir guanyador.

Aquell mateix s'inicià, el que es conegué com a Afer Waldheim. Abans de les eleccions, la revista Profil va revelar que, en una autobiografia recentment publicada, existien algunes omissions respecte a la vida de Waldheim entre 1938 i 1945. Poc temps després es va saber que Waldheim havia mentit sobre el seu servei a la Sturmabteilung-ReiterCorps, una divisió paramilitar del Partit Nazi, abans de la guerra. Així mateix també havia obviat la seva missió com a oficial coordinador de la batalla de Salònica (Grècia) entre 1942 i 1943, en la qual molts jueus foren deportats. L'especulació va créixer i Waldheim es va veure involucrat o acusat de complicitat en crims de guerra.

Durant el seu pas per la presidència del seu país (1986-1992) Waldheim i la seva esposa van ser declarats en diferents països persona non grata i l'any 1987 van ser inclosos en una llista d'observació per a impedir el seu ingrés als Estats Units d'Amèrica. En els seus 6 anys de govern, Waldheim no va realitzar gaires visites a països estrangers, exceptuant les seves visites a Ciutat del Vaticà i als països d'Orient Mitjà.

A causa de la creixent controvèrsia mundial, el govern austríac va decidir consultar a un comitè internacional d'historiadors per a examinar la vida de Waldheim entre 1938 i 1945, i finalment no van trobar cap prova que permetés la seva involucració en crims de guerra.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Waldheim i el president dels Estats Units Jimmy Carter són els responsables de la gravació dels discursos que es van enregistrar en el disc d'or inclòs a la sonda espacial Voyager. Aquest disc actualment està a l'espai exterior.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurt Waldheim Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Lujo Tončić-Sorinj
Ministre d'Afers Exteriors d'Àustria
1968-1970
Succeït per:
Rudolf Kirchschläger
Precedit per:
U Thant
Secretari General de les Nacions Unides
1972-1982
Succeït per:
Javier Pérez de Cuéllar
Precedit per:
Rudolf Kirchschläger
President d'Àustria
Estendard de la República d'Àustria

1986-1992
Succeït per:
Thomas Klestil


Presidents d'Àustria Flag of Austria
Primera República d'Àustria
Karl Seitz  • Michael Hainisch  • Wilhelm Miklas
Segona República d'Àustria
Karl Renner  • Leopold Figl (Interí)  • Theodor Körner  • Julius Raab (Interí)  • Adolf Schärf  • Josef Klaus (Interí)  • Franz Jonas  • Bruno Kreisky (Interí)  • Rudolf Kirchschläger  • Kurt Waldheim  • Thomas Klestil  • Andreas Khol, Barbara Prammer, Thomas Prinzhorn (Interins)  • Heinz Fischer