Kurt Waldheim
| Kurt Waldheim | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 1 de gener de 1972 – 1 de gener de 1982 |
|
| Precedit per | U Thant |
| Succeït per | Javier Pérez de Cuéllar |
|
|
|
| Mandat 8 de juliol de 1986 – 8 de juliol de 1992 |
|
| Precedit per | Rudolf Kirchschläger |
| Succeït per | Thomas Klestil |
|
|
|
| Mandat 19 de gener de 1968 – 21 d'abril de 1970 |
|
| Precedit per | Lujo Tončić-Sorinj |
| Succeït per | Rudolf Kirchschläger |
|
|
|
| Naixement | 21 de desembre de 1918 Sankt Andrä-Wördern (Àustria) |
| Mort | 14 de juny de 2007 (als 88 anys) Viena (Àustria) |
| Partit polític | Partit Popular d'Àustria (ÖVP) |
.svg){kind=small}
Kurt Waldheim (Sankt Andrä-Wördern, Àustria 1918 - Viena 2007) fou un polític i diplomàtic austríac conservador. Fou Secretari General de les Nacions Unides entre 1972 i 1982 i posteriorment President d'Àustria entre 1986 i 1992.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer al 21 de desembre de 1918 a la ciutat de Sankt Andrä-Wördern, població situada prop de Viena. Després d'estudiar secundària en una acadèmia de la capital del país va estudiar dret a la Universitat de Viena, on es va graduar el 1944.
Membre de la socialdemocràcia cristiana austríaca, durant l'Anschluss d'Àustria l'any 1938 va afiliar-se a la Lliga d'Estudiants del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i durant un breu temps fou membre de les Sturmabteilung (SA). L'any 1941 serví a la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial, i es rendí l'any 1945 a les forces britàniques a Caríntia.
Activitat diplomàtica [modifica]
L'any 1945 passà a ser membre del servei diplomàtic austríac gràcies als seus estudis de dret. Va exercir com primer secretari de la delegació austríaca a París des de 1948, i en el ministeri de relacions exteriors a Viena entre 1951 i 1956. Aquell mateix any fou nomenat ambaixador al Canadà, retornant l'any 1960 al ministeri. Posteriorment, l'any 1964, es va convertir en el representant permanent d'Àustria davant l'Organització de les Nacions Unides. A partir de 1968 va ser ministre federal encarregat d'assumptes estrangers com a membre del Partit Popular d'Àustria (ÖVP).
Secretari General de les Nacions Unides [modifica]
L'any 1971 va ser derrotat en les eleccions per a presidència del seu país, però fou escollit successor d'U Thant com a Secretari General de les Nacions Unides. L'any 1976 va aconseguir ser reelegit a pesar de trobar una certa oposició.
Durant el seu càrrec Waldheim va obrir i va dirigir múltiples conferències internacionals afavorides per l'ONU. Entre aquestes s'inclouen la Tercera sessió de la Conferència de Comerç i desenvolupament de les Nacions Unides, realitzada a Santiago de Xile l'abril de 1972; la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient, realitzada a Estocolm el juny de 1972; la Tercera Conferència de les Nacions Unides sobre la Llei del Mar, realitzada a Caracas el juny de 1974; la Conferència sobre la Població Mundial, realitzada a Bucarest l'agost de 1974; i finalment la Conferència Sobre l'Alimentació Mundial, realitzada a Roma el novembre de 1974.
Al concloure aquest segon mandat, un veto imposat per la República Popular de la Xina li va impedir presentar-se per a un tercer mandat, sent substituït per Javier Pérez de Cuéllar.
Presidència d'Àustria [modifica]
L'any 1986 Waldheim va tornar a postular-se en les eleccions del seu país, i a diferència de l'ocasió anterior, va sortir guanyador.
Aquell mateix s'inicià, el que es conegué com a Afer Waldheim. Abans de les eleccions, la revista Profil va revelar que, en una autobiografia recentment publicada, existien algunes omissions respecte a la vida de Waldheim entre 1938 i 1945. Poc temps després es va saber que Waldheim havia mentit sobre el seu servei a la Sturmabteilung-ReiterCorps, una divisió paramilitar del Partit Nazi, abans de la guerra. Així mateix també havia obviat la seva missió com a oficial coordinador de la batalla de Salònica (Grècia) entre 1942 i 1943, en la qual molts jueus foren deportats. L'especulació va créixer i Waldheim es va veure involucrat o acusat de complicitat en crims de guerra.
Durant el seu pas per la presidència del seu país (1986-1992) Waldheim i la seva esposa van ser declarats en diferents països persona non grata i l'any 1987 van ser inclosos en una llista d'observació per a impedir el seu ingrés als Estats Units d'Amèrica. En els seus 6 anys de govern, Waldheim no va realitzar gaires visites a països estrangers, exceptuant les seves visites a Ciutat del Vaticà i als països d'Orient Mitjà.
A causa de la creixent controvèrsia mundial, el govern austríac va decidir consultar a un comitè internacional d'historiadors per a examinar la vida de Waldheim entre 1938 i 1945, i finalment no van trobar cap evidència que permetés la seva involucració en crims de guerra.
Curiositats [modifica]
Waldheim i el president dels Estats Units Jimmy Carter són els responsables de la gravació dels discursos que es van enregistrar en el disc d'or inclòs a la sonda espacial Voyager. Aquest disc actualment està a l'espai exterior.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurt Waldheim  |
| Precedit per: Lujo Tončić-Sorinj |
Ministre d'Afers Exteriors d'Àustria 1968-1970 |
Succeït per: Rudolf Kirchschläger |
| Precedit per: U Thant |
Secretari General de les Nacions Unides 1972-1982 |
Succeït per: Javier Pérez de Cuéllar |
| Precedit per: Rudolf Kirchschläger |
President d'Àustria 1986-1992 |
Succeït per: Thomas Klestil |
| Presidents d'Àustria |  |
|---|---|
| Primera República d'Àustria Karl Seitz • Michael Hainisch • Wilhelm Miklas Segona República d'Àustria Karl Renner • Leopold Figl (Interí) • Theodor Körner • Julius Raab (Interí) • Adolf Schärf • Josef Klaus (Interí) • Franz Jonas • Bruno Kreisky (Interí) • Rudolf Kirchschläger • Kurt Waldheim • Thomas Klestil • Andreas Khol, Barbara Prammer, Thomas Prinzhorn (Interins) • Heinz Fischer |
|
|||||||||
