Kutaïsi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kutaïsi
ქუთაისი
Bandera de Kutaïsi Escut de Kutaïsi
(En detall) (En detall)
Localització
Kutaïsi situat respecte Geòrgia
Kutaïsi
Localització de Kutaïsi a Geòrgia
Kutaïsi
Estat
• Província
Geòrgia Geòrgia
Imereti
Superfície 70 km²
Població (2013)
  • Densitat
200 611 hab.
Coordenades 42° 15′ N, 42° 42′ E / 42.25°N,42.7°E / 42.25; 42.7Coord.: 42° 15′ N, 42° 42′ E / 42.25°N,42.7°E / 42.25; 42.7
Zona horària +4

Kutaïsi és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia. Va ser capital de Geòrgia del 1000 al 1122. La catedral de Bagrati i el monestir de Gelati estan inscrits des del 1994 a la llista del Patrimoni de la Humanitat i, des del 2010, són dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Està a la vora del riu Rioni a 85 km del mar a 42º 42' de longitud i 42º 16' de latitud i a 125/300 metres del nivell del mar. Té fàbriques de cotxes, maquinària per mineria, productes químics, sedes, calçat, roba, mobles i aliments enllaunats. Conserva les ruïnes d'una fortalesa construïda fa dos mil anys i té una catedral del segle XI. Com a altres monuments cal esmentar:

El castell de Bagrati, els monestirs de Gelati i de Motsameta, el Palau de Geguti, l'Okros Chardakhi (Mercat daurat), Sataplia karst, els Monuments a David Agmashenebeli, a Akaki Tsereteli, als herois, a l'amistat, als treballadors, a Vazha Pshavela, i el Galaktioni

Té un centre científic, un Museu d'història i etnografia i un jardí botànic. La universitat de la ciutat es diu Universitat de l'Estat Akaki Tsereteli. També té una Universitat tècnica anomenada N. Muskhelishvili; i un Institut d'estudis subtropicals.

Té un teatre (el Meskhishvili, drames), una òpera (la Balanchivadze, operes i ballet), un teatre de marionetes (el Gogebashvili) i un teatre d'humor. Té també una galeria de pintures (galeria de D. Kakabadze). És la seu de la companyia estatal de danses i cançons folklòriques.

Entre molts altres són fills de la ciutat els escriptors Akaki Tsereteli, David Kldiashvili, Niko Lortkipanidze, Konstantine Gamsakhurdia, Shalva Dadiani, Leo Kiacheli; els poetes Paolo Iashvili, Titsian Tabidze, Kolau Nadiradze, Valerian Gaprindashvili (i d'altres organitzats en l'anomena't grup dels "Corns blaus"), Galaktion Tabidze; del músic Zakharia Paliashvili: del escultor Jacob Nikoladze; del pintor David Kakabadze.

La població és d'uns 250.000 habitants

Història[modifica | modifica el codi]

Kutaïsi va ser la capital de Bagrat III l'unificador cap a l'any 1000. La capitalitat es va traslladar a Tblisi el 1122. El 1249 es va convertir en capital del regne de Geòrgia Occidental conegut com a Imerètia. Al segle XV va ser capital del ducat de Kutaïsi, el duc del qual va ser després rei d'Imerètia i va assolir la independència. Va ser capital del país fins al 1810.

Després va pertànyer a Rússia. El 1918 va formar part de la federació de Transcaucasia, i després de la república de Geòrgia i el 1922 va caure en poder del bolxevics i es va integrar en la República soviètica de Transcaucasia amb la que va ingressar a la Unió Soviètica, i quan es va dissoldre va quedar dins a la República Socialista Soviètica de Geòrgia. El 1991 el país va ser independent i Kutaïsi va quedar com a capital d'un dels districtes.

Referència[modifica | modifica el codi]

Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997, p. . ISBN 2-7384-6186-7. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kutaïsi