Kutaïsi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kutaïsi
ქუთაისი
Bandera de Kutaïsi Escut de Kutaïsi
(En detall) (En detall)
Localització
Kutaïsi ubicat dins de  Geòrgia
Kutaïsi
Kutaïsi
Localització de Kutaïsi a Geòrgia
Kutaïsi
Kutaïsi
Estat
• Província
Geòrgia Geòrgia
Imereti
Superfície 70 km²
Població (2002)
  • Densitat
185.965 hab.
2.656,64 hab/km²
Coordenades 42° 15′ N 42° 42′ E / 42.25, 42.7(i) 42° 15′ N 42° 42′ E / 42.25, 42.7
Zona horària +4

Kutaïsi es la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia. Va ser capital de Geòrgia del 1000 al 1122. La catedral de Bagrati i el monestir de Gelati estan inscrits des del 1994 a la llista del Patrimoni de la Humanitat i, des del 2010, són dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Està a la vora del riu Rioni a 85 km del mar a 42º 42' de longitud i 42º 16' de latitud i a 125/300 metres del nivell del mar. Té fabriques de cotxes, maquinària per mineria, productes químics, sedes, calçat, roba, mobles i aliments enllaunats. Conserva les ruïnes d'una fortalesa construïda fa dos mil anys i te una catedral del segle XI. Com a altres monuments cal esmentar:

El castell de Bagrati, els monestirs de Gelati i de Motsameta, el Palau de Geguti, l'Okros Chardakhi (Mercat daurat), Sataplia karst, els Monuments a David Agmashenebeli, a Akaki Tsereteli, als herois, a l'amistat, als treballadors, a Vazha Pshavela, i el Galaktioni

Té un centre científic, un Museu d'història i etnografia i un jardí botànic. La universitat de la ciutat es diu Universitat del Estat Akaki Tsereteli. També te una Universitat tècnica anomenada N. Muskhelishvili; i un Institut d'estudis subtropicals.

Té un teatre (el Meskhishvili, drames), una opera (la Balanchivadze, operes i ballet), un teatre de marionetes (el Gogebashvili) i un teatre d'humor. Te també una galeria de pintures (galeria de D. Kakabadze). És la seu de la companyia estatal de danses i cançons folklòriques.

Entre molts altres son fills de la ciutat els escriptors Akaki Tsereteli, David Kldiashvili, Niko Lortkipanidze, Konstantine Gamsakhurdia, Shalva Dadiani, Leo Kiacheli; els poetes Paolo Iashvili, Titsian Tabidze, Kolau Nadiradze, Valerian Gaprindashvili (i d'altres organitzats en l'anomena’t grup dels "Corns blaus"), Galaktion Tabidze; del músic Zakharia Paliashvili: del escultor Jacob Nikoladze; del pintor David Kakabadze.

La població es de uns 250.000 habitants

[modifica] Història

Kutaïsi va ser la capital de Bagrat III l'unificador cap el any 1000. La capitalitat es va traslladar a Tblisi el 1122. El 1249 es va convertir en capital del regne de Geòrgia Occidental conegut com Imerètia. Al segle XV va ser capital del ducat de Kutaïsi, el duc del qual va ser després rei d'Imerètia i va assolir la independència. Va ser capital del país fins el 1810.

Després va pertànyer a Rússia. Al 1918 va formar part de la federació de Transcaucasia, i després de la república de Geòrgia i el 1922 va caure en poder del bolxevics i es va integrar en la República soviètica de Transcaucasia amb la que va ingressar a la Unió Soviètica, i quant es va dissoldre va quedar dins a la República Socialista Soviètica de Geòrgia. El 1991 el país va ser independent i Kutaïsi va quedar com a capital d'un dels districtes.

[modifica] Referència

  • Nodar Assiatiani i Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, París 1997, ISBN 2-7384-6186-7
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües