Kutai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Kutai (Kutei) és el nom tradicional històric de la província de Kalimantan Oriental a l'illa de Borneo (Kalimantan), Indonèsia. El nom també és dona a un poble dayak de la regió i a un sultanat històric. Avui dia la província de Kalimantan Oriental està dividida en tres regències que porten el nom de Kutai: Kutai Kartanegara, Kutai Occidental o de l'Oest, i Kutai Oriental de l'Est. El principal riu de la regió és el Mahakam.

El sultanat de Kutai tenia una superfície de 45.190 km² i era equivalent a la regència de Kutai Kartanegara (Kutai Karta Negara). La religió de l'estat era l'hinduisme i fou un dels primers estats del sud-est asiàtic; la yupa (pal de sacrifici) més antiga es va trobar a les muntanyes Muara Kaman, o està datada vers el 400; les inscripcions votives esmenten al maharajah Mula Varman i al seu fill Acwa Varman. El seu desenvolupament fou independent dels regnes hindús de Java. Posteriorment no es tenen notícies de l'estat durant segles, fins que el 1365 apareix en un poema històric javanès, el Negarakartagama, on s'esmenta Kutai com a dependència de Majapahit. El 1420 va arribar el islam al regne, per mitjà de comerciants musulmans. Segons la crònica de Kutai anomenada Salasila raja-raja di dalam negeri Kutai Kerta Negara el islam es van introduir sota Raja Makota (1525 - 1600) el 1565, per obra de Tuan di Bandang (a les cròniques buguineses Dato'ri Bandang) però per poc temps. Després fou predicat per Tuan Tunggang Parangan a l'inici del segle XVII. Els dos predicador procedien de Makassar. El segon va utilitzar principalment procediments màgics descrits de manera viva a la crònica (redactada en temps del nét de raja Makota, Aji Pangeran Adipati Sinum Panji Mendapa ing Martapura (1605 - 1635). Aquesta mentalitat animista i màgica ha restat en el fons del culte tradicional a Kutai; a la crònica queda clar que el adat, derivat dels costums tradicionals indígenes de culte, estava viu i vigent fins i tot a al cort del sultà de Kutai a Tenggarong.

Progressivament es van establir contactes amb el món exterior. El primer holandès que va arribar a la regió, el 1635, fou G. T. Pool, que hi va estar un temps no gaire llarg i després va marxar. Els mariners bugis van arribar el 1721, van derrotar al sobirà i van establir un colònia permanent a Samaranda agafant el control del principat de Pasir. Amb el temps hi va haver matrimonis entre dayaks i malais; els malais van restar com a població permanent servint com a soldats i policies. Sota influència dels bugis els islam es va desenvolupar. El 1726 o 1727 el príncep de Wajo, Aru Singkang, va conquerir per un temps Pasir i Kutai.

El rei de Kutai, restablerta la independència, segons es creu amb suport dels buguinesos (lleials tradicionalment al sultà, especialment en les guerres contra els dayaks del interior que eren pagans, i contra els pirates), va assolir el títol musulmà de sultà el 1732 i va fer efectius diversos decrets religiosos però els costums tradicionals hindús van continuar tenint un lloc important i principal als afers culturals.

L'arribada dels anglesos durant les guerres europees napoleòniques va augmentar l'interès dels europeus en Kutai. Els exploradors i oficials militars que van visitar el sultanat, van escriure sobre la seva cultura única. Es van establir relacions comercials que van ser encoratjades pels comerciants britànics a Singapur. No obstant no fou fins al 1825 que es van establir relacions polítiques permanents amb el sultà, i els holandesos van proclamar el protectorat (8 d'agost). El 23 de juliol de 1845, a la mort del sultà Muhammad Salehuddin bin Aliuddin, els holandesos van designar un administrador civil local. Durant i després de la guerra de Banjarmasin de 1859-1863 el govern de les Índies Orientals Holandeses va augmentar el seu control sobre el territori i sobre tot Borneo a través d'un sistema de tractats amb els sobirans locals.

Al final del segle XIX i començament del XX la zona costanera de Borneo es va desenvolupar de manera ràpida i Kutai en fou el més gran beneficiat, especialment després del descobriment de rics pous de petroli. La tresoreria local va augmentar mercès al petroli i a les mines i també a l'augment del comerç. Des de 1920 la tresoreria del sultà tenia un gran superàvit i va esdevenir un prestador a altres estats natius i al mateix govern holandès de les Índies Orientals. En aquest temps es va construir el palau reial, exemple d'Art Deco als tropics.

A la segona Guerra Mundial el sultanat va patir molt; el petroli fou disputat per japonesos i aliats. Però Kutai es va lliurar de les principals malifetes japoneses que van afectar a altres estats entre 1943 i 1944. Les batalles de Balikpapan i Samaranda van quedar per l'honor de les unitats britàniques que hi van participar.

Kutai va esdevenir part de l'estat federal de Siak (o Gran Siak) el 1947 però el 1948 va ingressar a l'estat de Kalimantan Timur. El 1950 va esdevenir una monarquia autònoma dins d'Indonèsia. Aquest estatus fou abolit pel govern indonesi el 21 de gener de 1960 quan el sultà Adji Muhammad Parikesit (+1981) fou declarat deposat. La família reial va conservar una alta consideració i respecte dels seus antics súbdits. Això va molestar al govern que va iniciar un període d'intimidació i va arrestar al sultà i a membres de la seva família; els vestits i uniformes reials foren cremats, el palau confiscat (i convertit en museu) i la família reial expulsada. Això no va fer minvar la gran consideració del poble sobre els seus sobirans; una llarga campanya per la restauració iniciada el 1970 va culminar el 1999 amb l'acceptació pel govern del restabliment de l'antic sultanat. El fill gran del darrer sultà, Haji Adji Muhammad Salehuddin II, de 76 anys, fou instal·lat solemnement el 22 de setembre de 2001. Aquesta restauració tenia sentit cultural i no polític; el seu títol complet és Sa Excel·lència Sri Paduka Sultan Haji Aji (nom de regnat i personal) al-Adil ul-Muminin Khalifat, sultà de Kutai Karta Negara, i el tractament és de Son Altessa.

Llista de sobirans[modifica | modifica el codi]

  • vers 400 Maharaja Mula Varman Nala Deva.
  • Maharaja Sri Achwa Varman
  • Maharaja Maravijaya Varman
  • Maharaja Gajayana Varman
  • Maharaja Tungga Varman
  • Maharaja Jayanaga Varman
  • Maharaja Nalasingha Varman
  • Maharaja Nala Paranathunga
  • Maharaja Gadangga Varmana Deva
  • Maharaja Indra Varmana Deva
  • Maharaja Sangga Virama Deva
  • Maharaja Singha Wargala Varmana Deva
  • Maharaja Chandra Varman
  • Maharaja Prabhu Mulathunga Deva
  • Maharaja Nala Indra Deva
  • Maharaja Indra Muliya Varmana Deva
  • Maharaja Sri Lanka Deva
  • Maharaja Gunaparana Deva
  • Maharaja Vijaya Varmana
  • Maharaja Indra Muliya
  • Maharaja Sri Aji Deva
  • Maharaja Mulia Putra
  • Maharaja Nala Pandita
  • Maharaja Indra Paruta
  • Maharaja Dharma Setia
  • 1300 - 1325 Aji Batara Agung Maharaja Deva Sakti
  • 1325 - 1360 Aji Batara Agung Paduka Nira (Aji di-Dalam Taju)
  • 1360 - 1420 Aji Maharaja Sultan
  • 1420 - 1475 Aji Raja Mandar Shah (Aji di-Mindirsa)
  • 1475 - 1525 Aji Pangeran Temenggong Baya-Baya
  • 1525 - 1600 Aji di-Makam (Raja Mahkota Muliya Islam)
  • 1600 - 1605 Aji di-Langgar
  • 1605 - 1635 Aji Pangeran Adipati Sinum Panji Mendapa ing Martapura (Aji Kijipati Jayaparana)
  • 1635 - 1686 Aji Pangeran Adipati Agung ing Martapura
  • 1686 - 1705 Aji Pangeran Adipati Atmaya Kusuma ing Martapura (Maja Kassuma) anomenat Aji Ragi
  • 1705 - 1711 Aji Jambayan, Pangeran Adipati Tua ing Martapura,
  • 1711 - 1732 Aji Pangeran Bupati Anum Panji Mendapa ing Martapura (al-Marhum Pamarangan)
  • 1732 - 1739 Sri Paduka Ratu Sultan Muhammad Idris bin Anum Panji [Aji di-Mendirsa],
  • 1739 - 1795 Sri Paduka Sultan Muhammad Muslih ud-din bin Sultan Muhammad Idris
  • 1795 - 1816 Sri Paduka Sultan Aji Muhammad Saleh ud-din bin Aji Imbut Muhammad Muslih ud-din
  • 1795 - 1816 Sri Paduka Sultan Muhammad 'Ali ud-din bin Aji Imbut Muhammad Muslih ud-din, regent, deposà al sultà el 1816 i ocupa el seu lloc però morí als pocs mesos
  • 1816 - 1845 Sri Paduka Sultan Aji Muhammad Saleh ud-din bin Aji Imbut Muhammad Muslih ud-din (segona vegada)
  • 1845 - 1899 Sri Paduka Sultan Aji Muhammad Sulaiman al-Adil Khalifat ul-Mumenin bin Muhammad Saleh ud-din
  • 1899 - 1910 Sri Paduka Sultan Aji Muhammad Azim ud-din al-Adil Khalifat ul-Muminin
  • 1910 - 1960 Sri Paduka Sultan Aji Muhammad Parikesit al-Adil Khalifat ul-Muminin (+ 21 de gener de 1981)
  • 1960 - 2001 Interregne
    • Aji Ipe, Pangeran Karta Negara, cap de la casa reial, germà del darrer sultà, va renunciar el 1992 quan el seu nebot va acceptar dirigir la casa reial.
    • Sri Paduka Sultan Haji Aji Muhammad Saleh ud-din II al-Adil, cap de la casa reial 1992-2001
  • 2001 - Sri Paduka Sultan Haji Aji Muhammad Saleh ud-din II al-Adil

Banderes[modifica | modifica el codi]

S'ha de distingir entre les banderes abans de 1960 i les posteriors al 2001. Abans del 1960 es coneix un estendard dinàstic groc, quadrat, amb l'escut reial. A més existien tres banderes més: bandera groga amb tigre (el dibuix difereix segons el model) amb i sense corona sobre el cap; la que portava la corona era l'estendard reial; sense corona era la bandera de l'estat; i un tercer model era una insígnia reial triangular groga (amb una estreta banda vertical al pal) amb l'espasa de dues puntes en daurat.

La bandera moderna és groga amb el tigre amb corona i és essencialment un estendard reial. El disseny del tigre es lleugerament diferent.

Referència[modifica | modifica el codi]