Kutná Hora
| Kutná Hora | |||
| Kuttenberg (en alemany) | |||
| Ciutat | |||
 Vista general
|
|||
|
|||
| País |  República Txeca |
||
|---|---|---|---|
| Regió | Regió de Bohèmia Central | ||
| Districte | Districte de Kutná Hora | ||
| Altitud | 254 m | ||
| Coordenades | 49° 57′ 00″ N, 15° 16′ 00″ E / 49.95000,15.26667 | ||
| Àrea | 33,05 km² | ||
| Població | 21.142 (2007) | ||
| Densitat | 640 /km² | ||
| Fundació | 1142 | ||
| Codi postal | 284 01 | ||
  Localització de Kutná Hora
|
|||
| Wikimedia Commons: Kutná Hora | |||
| Web: http://www.kutnahora.info | |||
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Centre Històric de Kutná Hora, església de Santa Bàrbara i Catedral de l'Assumpció | |
_11.jpg) Església de Santa Bàrbara |
|
|
|
|
| Tipus | Cultural |
| Criteris | ii,iv |
| ID | 732 |
| Regió * | Europa i Amèrica del Nord |
| Inscripció | 1995 (19a sessió) |
| Coordenades | 49° 57′ 00″ N, 15° 16′ 00″ E / 49.95000,15.26667 |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
Kutná Hora (Kuttenberg en alemany) és la capital de la regió de Vysočina (República Txeca). El centre de la ciutat, l'església de Santa Bàrbara i la Catedral de l'Assumpció de Sedlec estan inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1995.
Taula de continguts |
Història [modifica]
En l'Edat Mitjana era la segona ciutat txeca en importància freqüentment visitada pels reis. Sorgí espontàniament en el segle XIII junt als rics jaciments de plata. La producció de les mines del lloc féu en un temps als reis txecs els més rics d'Europa.
El 1300 gaudia del dret d'encunyar moneda, els anomenats grosche txecs o de Praga. Entre els segles XIV i XV lloc preferit de pas del rei Wenceslau IV. A finals del segle XVI comencen les mines a perdre rendibilitat, els grosche txecs s'encunyen per última vegada el 1547. La casa de la moneda es tanca definitivament el 1726, continuant la decadència de la ciutat. La ciutat posseeix una rica història cultural; sobre tot en el segle XIX fou residència d'una sèrie d'escriptors txecs.
Edificis [modifica]
Domina la seva silueta el temple de Santa Bàrbara, patrona dels miners, obra dels més destacats arquitectes txecs del període gòtic, de 1388-1565 (taller de Parler, M. Rejsek, B. Ried). Notable volta de nervadures, emblemes, frescs gòtics, quadres. L'església gòtica de Sant Jaume (1330-1420) destaca per la seva torre de 82 m. d'altura, en l'interior hi ha quadres de P. Brandl i Karel Škréta.
Residència dels reis i casa de la moneda ensems fou el palau nomenat Cort Italiana, obra gòtica amb capella i torre de 1296-1299. Part de les fortificacions de la ciutat era el castellet Hrádek, fundat el 1300, avui amb aspecte gòtic tardà, del segle XV. En la Sala dels Cavallers si conserven frescs gòtics, l'edifici és usat com a museu (mineria i encunyament de monedes).
Entre les cases de la ciutat hi destaca la Casa de Pedra, del 1485, amb finestrals i rica façana exterior, així com la Casa del Príncep del voltant del 1500 i la casa Sutys. Altes diverses esglésies i monestirs (amb una interessant exposició d'artesanies es pot veure en l'antic monestir de les ursulines; el col·legi jesuïta posseeix una galeria escultòrica al davant).
Altres llocs [modifica]
Font de pedra del gòtic tardà de base dodecagonal, obra de M. Rejsek del 1493-1495, columna de la pesta del 1713-1715. El raval de Sedlec, un extens monestir fundat el 1142. Temple gòtic de cinc naus del 1713-1330, arranjat en estil barroc (pintures de P.Brandl). No gaire lluny d'allà, a uns 400 m. capella funerària amb restes d'ossos d'uns 10.000 difunts. A uns 3 km. del centre, el turó Kank (352 m.), amb restes de l'activitat minera de l'Edat Mitjana. Hi ha una forta industria Metal·lúrgica, i manufactura de cigarretes.[1]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kutná Hora  |
- ↑ Marcel Ludvik i Otakar Mohyla , Guia Olympia Checoslovaquia-Praga, pàgs. 169-70, ISBN 80-7033-125-9
|
|||||||||
