Kutná Hora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coord.: 49° 57′ 00″ N, 15° 16′ 00″ E / 49.95000°N,15.26667°E / 49.95000; 15.26667
Kutná Hora
Kuttenberg (en alemany)
Ciutat
none  Vista general
Vista general
Kutna Hora CZ flag.gif
Bandera
COA Kutna Hora.png
Escut
País  República Txeca
Regió Regió de Bohèmia Central
Districte Districte de Kutná Hora
Altitud 254 m
Coordenades 49° 57′ 00″ N, 15° 16′ 00″ E / 49.95000°N,15.26667°E / 49.95000; 15.26667
Àrea 33,05 km²
Població 21.142 (2007)
Densitat 640 /km²
Fundació 1142
Codi postal 284 01
Localització de Kutná Hora
Localització de Kutná Hora
Locator Red.svg
Localització de Kutná Hora
Wikimedia Commons: Kutná Hora
Web: http://www.kutnahora.info
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Centre Històric de Kutná Hora, església de Santa Bàrbara i Catedral de l'Assumpció
Església de Santa Bàrbara
Església de Santa Bàrbara
Centre Històric de Kutná Hora, església de Santa Bàrbara i Catedral de l'Assumpció situat respecte República Txeca
Centre Històric de Kutná Hora, església de Santa Bàrbara i Catedral de l'Assumpció
Informació
Localització Regió de Bohèmia Central
Flag of the Czech Republic.svg República Txeca

Tipus Cultural
Criteris ii,iv
ID 732
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1995 (19a sessió)
Coordenades 49° 57′ 00″ N, 15° 16′ 00″ E / 49.95000°N,15.26667°E / 49.95000; 15.26667
* Segons les regions de la UNESCO.

Kutná Hora (Kuttenberg en alemany) a la Regió de Bohèmia Central, República Txeca. El centre de la ciutat, l'església de Santa Bàrbara i la Catedral de l'Assumpció de Sedlec estan inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1995.

Història[modifica | modifica el codi]

En l'Edat Mitjana era la segona ciutat txeca en importància freqüentment visitada pels reis. Sorgí espontàniament en el segle XIII junt als rics jaciments de plata. La producció de les mines del lloc féu en un temps als reis txecs els més rics d'Europa.

El 1300 gaudia del dret d'encunyar moneda, els anomenats grosche txecs o de Praga. Entre els segles XIV i XV lloc preferit de pas del rei Wenceslau IV. A finals del segle XVI comencen les mines a perdre rendibilitat, els grosche txecs s'encunyen per última vegada el 1547. La casa de la moneda es tanca definitivament el 1726, continuant la decadència de la ciutat. La ciutat posseeix una rica història cultural; sobretot en el segle XIX fou residència d'una sèrie d'escriptors txecs.

Edificis[modifica | modifica el codi]

Domina la seva silueta el temple de Santa Bàrbara, patrona dels miners, obra dels més destacats arquitectes txecs del període gòtic, de 1388-1565 (taller de Parler, M. Rejsek, B. Ried). Notable volta de nervadures, emblemes, frescs gòtics, quadres. L'església gòtica de Sant Jaume (1330-1420) destaca per la seva torre de 82 m. d'altura, en l'interior hi ha quadres de P. Brandl i Karel Škréta.

Residència dels reis i casa de la moneda ensems fou el palau nomenat Cort Italiana, obra gòtica amb capella i torre de 1296-1299. Part de les fortificacions de la ciutat era el castellet Hrádek, fundat el 1300, avui amb aspecte gòtic tardà, del segle XV. En la Sala dels Cavallers si conserven frescs gòtics, l'edifici és usat com a museu (mineria i encunyament de monedes).

Entre les cases de la ciutat hi destaca la Casa de Pedra, del 1485, amb finestrals i rica façana exterior, així com la Casa del Príncep del voltant del 1500 i la casa Sutys. Altes diverses esglésies i monestirs (amb una interessant exposició d'artesanies es pot veure en l'antic monestir de les ursulines; el col·legi jesuïta posseeix una galeria escultòrica al davant).

Altres llocs[modifica | modifica el codi]

Font de pedra del gòtic tardà de base dodecagonal, obra de M. Rejsek del 1493-1495, columna de la pesta del 1713-1715. El raval de Sedlec, un extens monestir fundat el 1142. Temple gòtic de cinc naus del 1713-1330, arranjat en estil barroc (pintures de P.Brandl). No gaire lluny d'allà, a uns 400 m. capella funerària amb restes d'ossos d'uns 10.000 difunts. A uns 3 km. del centre, el turó Kank (352 m.), amb restes de l'activitat minera de l'Edat Mitjana. Hi ha una forta indústria metal·lúrgica, i manufactura de cigarretes.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kutná Hora Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Marcel Ludvik i Otakar Mohyla, Guia Olympia Checoslovaquia-Praga, pàgs. 169-70, ISBN 80-7033-125-9