Kizilkum

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Kyzyl Kum)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Kyzyl Kum al sud de Dzhangeldy, Uzbekistan

Kizilkum (en turc Kızılkum, en uzbek Qizilqum, en kazakh Қызылқұм) és l'onzè desert més gran del món. El seu nom significa en els idiomes uzbek, kazakh i turcman Sorra Vermella (comparat amb el Kara-Kum que significa Sorra Negra).

Es troba a l'Àsia Central entre les dos rius Amu Darya i Sirdarià, i està dividit entre Kazakhstan, Uzbekistan i (en part) Turkmenistan. Té una superfície de 298.000 km².

Geografia[modifica | modifica el codi]

El desert de Kizilkum és una gran plana a uns 300 metres d'altitud amb moltes depressions i terres altes (Sultanuizdag, Bukantau). La majoria del territori està cobert per dunes de sorra, al nord-oest hi ha grans zones cobertes de capes d'argila (takirs) i alguns oasis on, com també al costat del rius, s'hi practica l'agricultura. Les temperatures poden ser molt altes a l'estiu, des de mitjans de maig fins a mitjans de setembre. Kerki, una ciutat de l'interior, va enregistrar 51,7 °C el juliol de 1983.

Fauna[modifica | modifica el codi]

A l'hivern hi pot migrar l'antílop saiga (Saiga tatarica) i el gran llangardaix Varanus griseus arriba a fer una llargada d'1,6 m. Hi ha una reserva de la natura a la província de Bukhara, fundada el 1971. Aquesta reserva, prop de Dargan Ata, ocupa uns 100.000. La fauna inclou el cérvol bactrià (un tipus de Cervus elaphus), un tipus de senglar (Sus scrofa), el faisà comú (Phasianus colchicus) i l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), entre altres.

Una alta reserva anomenada "Djeyran", es troba 40 km al sud de Bukhara, fa 51.450 km² i és un centre de cria per a animals rars com la gasela de Pèrsia, Djeyran, Gazella subgutturosa), Cavall de Przewalski (Equus przewalskii), el Koulan (onagre, Equus hemionus) i (Chlamydotis undulata).

Paleontologia[modifica | modifica el codi]

Hi ha nombrosos fòssils, és de particular interès la formació Bissekty al Uzbekistan, del Cretaci tardà, que ha donat ocells primitius com: Enantiornis martini i E. walkeri, Kizylkumavis cretacea, Kuszholia mengi, Lenesornis kaskarovi, Sazavis prisca, Zhyraornis kaskarovi, i Z. logunovi. Els dinosaures Tyrannosauridae, therizinosauridae, ornithomimosauria, oviraptorosauria, troodontidae, ankylosauria, hadrosaurida, i ceratopsia també s'hi troben.[1] Altres fòssils cretacis inclouen troncs d'arbres, bivalvia, coleòpters, taurons, rajades, peixos ossis,[2] batracis, salamandres,[3] tortugues,[4] crocodylomorpha,[2] pterosaurs,[5] i mamífers primitius variats.[6] Entre els paleontòlegs que han treballat a la zona hi ha J. David Archibald, Alexander Averiànov, Sergei Kurzanov, Lev Nessov, Anatoly Riabinin, Anatoly Rozhdestvensky, i Hans-Dieter Sues.[1]

Economia[modifica | modifica el codi]

Ramaderia ovina de camells bactrians i de dromedaris.

Hi ha mines d'or, urani, coure, alumini i plata. També de gas.

Història[modifica | modifica el codi]

El desert sempre fou un obstacle pels exèrcits. La regió entre l'Amu Darya i la zona de cultius de Bukharà, feta de dunes de sorra (barkhan) era la pitjor i s'anomenava Adam Kirigham (L'home hi mort); a l'estiu no hi havia vida i només a l'hivern s'hi trobava aigua i alguna vegetació i la visitaven els nòmades (kazakhs) que hi arribaven després de creuar el Sir Darya gelat. Les fonts musulmanes expliquen que el desert només es podia creuar a l'hivern quan estava nevat. El historiador gaznèvida Bayhaki diu que el 1035 no va nevar i aquesta manca va impedir a l'exèrcit de Shah Malik, emir oghuz de Djand que pogués evitar que l'exèrcit d'Harun, rebel a Khwarizm, envaís el Khorasan a la primavera. Al segle XII les incursions dels khwarizmshahs contra Djand iels kiptxaks s'havien de fer a l'hivern per salvar el obstacle. Al sud-est del desert hi ha l'estepa de Katwan on el sulta seljúcida Sandjar fou derrotat el 1141 pels kara-khitai.

Al segle XIX alguns pobles del límit cultivat, van desaparèixer per l'extensió de les arenes del desert.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Weishampel, David B.; Paul M. Barrett, Rodolfo Coria, A., Jean Le Loeuff, Zhao Xijin Xu Xing, Ashok Sahni, Elizabeth M.P. Gomani and Christopher R. Noto. «Dinosaur Distribution». A: David B. Weishampel, Peter Dodson and Halszka Osmólska (eds.). The Dinosauria. 2nd. Berkeley: University of California Press, 2004, p. 517–606. ISBN 0-520-24209-2. 
  2. 2,0 2,1 Nessov, Lev A. «Mesozoic and Paleogene birds of the USSR and their paleoenvironments». A: Campbell, Kenneth E. Jr. (ed.). Papers in Avian Paleontology Honoring Pierce Brodkorb. Los Angeles, CA: Natural History Museum of Los Angeles County, p. 465–478 (Natural History Museum of Los Angeles County Science Series 36). 
  3. Shishkin, Mikhail A. «Mesozoic amphibians from Mongolia and the Central Asiatic republics». A: Benton, Michael J.; Shishkin, Mikhail A.; Unwin, David M.; and Kurochkin, Evgenii N. (eds.). The Age of Dinosaurs in Russia and Mongolia. Cambridge: Cambridge University Press, 2000, p. 297–308. ISBN 0-521-55476-X. 
  4. Sukhanov, Vladimir B. «Mesozoic turtles of Middle and Central Asia». A: Benton, Michael J.; Shishkin, Mikhail A.; Unwin, David M.; and Kurochkin, Evgenii N. (eds.). The Age of Dinosaurs in Russia and Mongolia. Cambridge: Cambridge University Press, 2000, p. 309–367. ISBN 0-521-55476-X. 
  5. Unwin, David M.; and Bakhurina, Natasha N.. «Pterosaurs from Russia, Middle Asia and Mongolia». A: Benton, Michael J.; Shishkin, Mikhail A.; Unwin, David M.; and Kurochkin, Evgenii N. (eds.). The Age of Dinosaurs in Russia and Mongolia. Cambridge: Cambridge University Press, 2000, p. 420–433. ISBN 0-521-55476-X. 
  6. Averiànov, Alexander O. «Mammals from the Mesozoic of Kirgizstan, Uzbekistan, Kazakhstan and Tadzhikistan». A: Benton, Michael J.; Shishkin, Mikhail A.; Unwin, David M.; and Kurochkin, Evgenii N. (eds.). The Age of Dinosaurs in Russia and Mongolia. Cambridge: Cambridge University Press, 2000, p. 627–652. ISBN 0-521-55476-X. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

W. Leimbach, Die Sowjet union, Stuttgart, 1950

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 42° 26′ 28″ N, 63° 27′ 41″ E / 42.44111°N,63.46139°E / 42.44111; 63.46139