L'Eliana

L'Eliana

(En detall)
Localització
Municipi del Camp de Túria
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Camp de Túria Manc. del Camp de Túria Llíria
Gentilici	Elianer, elianera / dianer, dianera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	8,80 km²
Altitud	90 msnm
Població (2011)   • Densitat	17.061 hab. 1.938,75 hab/km²
Coordenades	39° 33′ 58″ N, 0° 31′ 41″ O
Distàncies	10 km de València 15 km de Llíria
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 8 PSPV, 8 PP i 1 EUPV Josep María Ángel Batalla (PSPV)
Codi postal	46183
Festes majors	primer cap de setmana de juliol fins al 17 de juliol
Patró/Patrons	Mare de Déu del Carme i Crist del Consol
Dies de mercat	Dimecres
Agermanament	Miranda, França San Mauro Torinese, Itàlia
Web	http://www.leliana.es/

L'Eliana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest).

Geografia

Municipi situat al marge esquerre del riu Túria. L'únic nucli de població és la vila de l'Eliana, que se situa al nord del riu, en una petita depressió envoltat per tossals que avui en dia són coberts per urbanitzacions. La superfície del terme és gairebé plana, amb suaus ondulacions, amb altituds que no sobrepassen els 200 m. Després del Túria, el barranc de Mandor és la principal via fluvial, si bé compta amb un cabal menor. Les séquies Nova i Granotera reguen part del terme. Gran part del terme ha passat d'ús agrícola a residencial, però encara es pot trobar alguns camps de regadiu al sud-oest del terme, mentre que a l'est hi ha l'única massa boscosa del municipi, la Vallesa.

Història

En 1594 comença una certa activitat pobladora quan els carmelites calçats de València instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Cherta amb la intenció d'establir-hi una casa de descans per als religiosos. Aquests terrenys estaven situats al voltant del Mas de la Taverneta o Corral Roig, una masia edificada en terme de la Pobla de Vallbona, a la vora del camí que anava de Benaguasil a Paterna. Aquest mas, lloc de descans i parada dels traginers, fou l'inici urbanístic de l'actual vila de l'Eliana. A partir d'aquest canvi d'ús i de propietaris aparegué un nou topònim per a referir-se al conjunt de terres adquirides a la Pobla, per part dels carmelites. Així és com aquesta "heretat" es començà a dir l'Eliana, sinònim de "carmelita" (el Eliano Carmelo) i que no és més que un derivat d'Elies, una de les principals advocacions d'aquesta orde religiosa. Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) les terres foren adquirides pel marquès de Casas Ramos, que va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de població; en 1936, durant la Segona República Espanyola, va fruir durant un any d'autogovern municipal, fins en el 1937 es reconeguda la independència fins el 1939 que serà anul·lada pel govern de Franco; en 1958 es produeix la segregació del terme de l'Eliana del de la Pobla de Vallbona i el 23 de febrer de 1959 es constitueix el primer ajuntament independent.

Demografia

La benignitat del clima i la proximitat a València han fet de l'Eliana el poble ideal per establir-hi la segona residència, ha creat gran nombre d'urbanitzacions i ha disparat la població.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
7.805	8.626	10.387	11.526	12.067	13.087	14.040	15.026	15.666	16.349

Urbanitzacions

A més del nucli urbà, la població es reparteix entre les diverses urbanitzacions que l'envolta. Són:

• Mont-i-sol, habitualment esmentat com a Montesol, nom castellà, però que admet també la forma valenciana. Se situa a l'est del poble i és vertebrada per l'avinguda de les Delícies. És una de les més grans urbanitzacions pel que fa a població.
• Mont-Pilar, habitualment esmentat com a Montepilar, nom castellà, però que admet també la forma valenciana. Se situa al sud del poble.
• Camp de Túria. Se situa a l'oest del poble.
• Montalegre, habitualment esmentat com a Montealegre, nom castellà, però que admet també la forma valenciana. Se situa al sud-oest del nucli urbà.
• El Carme, també conegut com a Colònia del Carme, situat a l'est del poble.
• Hendaia, situada al nord-est.
• Les Taules, situada al nord-est.
• Entrepins, situat a l'extrem oriental del terme i fitant amb el bosc de la Vallesa.
• La Masia de Casany, situada entre Mont-i-sol i Entrepins.
• Bonavista, habitualment esmentat com a Buenavista, nom castellà, però que admet també la forma valenciana. Se situa al nord-est del nucli urbà.
• L'Almassereta. Se situa al nord del nucli urbà.
• Gallipont. Partida rural i urbanització al sud-oest del poble.
• El Llac, situat al sud, i habitualment esmentat com a El Lago (en castellà).
• El Paradís, situat al nord-oest, i habitualment esmentat com a El Paraiso (en castellà).
• La Torre del Virrei, situada al sud-oest i al costat del palau homònim.
• Pla de la Paella, a l'extrem oriental del terme.
• la Vall, habitualment esmentat com a El Valle (en castellà).
• L'Escorial, a l'extrem nord-oriental del terme.
• Els Ametllers, habitualment esmentat com a Los Almendros (en castellà).

Economia

El mateix fenomen que ha transformat la superfície i la demografia locals ha canviat l'economia local; l'Eliana actualment viu gairebé exclusivament del sector serveis: constructores, immobiliàries, grans superfícies comercials (el Centre Comercial El Osito, situat al límit occidental del terme, es comparteix amb la Pobla de Vallbona), etc.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Lluís Escrivà Coll	PSPV
1983 - 1987	Vicent Tarrazona Hervás	PSPV
1987 - 1991	Vicent Tarrazona Hervás	PSPV
1991 - 1995	Vicent Tarrazona Hervás	PSPV
1995 - 1999	Vicent Tarrazona Hervás	PSPV
1999 - 2003	Josep María Ángel Batalla	PSPV
2003 - 2007	Josep María Ángel Batalla	PSPV
2007 - 2011	Josep María Ángel Batalla	PSPV
2011 - ara	Josep María Ángel Batalla	PSPV

Monuments

La Torre del Virrei

monuments religiosos

• Església de la Mare de Déu del Carme. Construïda en 1894 en estil neogòtic.
• Antiga ermita de Sant Elies i Santa Anna. En l'actualitat no té funció religiosa.

Monuments civils

• Torre del Virrei o de Bava. Palauet del 1850, on va residir l'últim Virrei de Mèxic, el Virrei Calleja, i que en l'actualitat és seu d'un museu de joguines i origen de la urbanització Torre del Virrei. Va ser restaurat per l'Escola Taller de l'Eliana.
• Masia del Pilar o del Canonge. Masia de 1817, actualment totalment restaurada i convertida, és una zona verda i una residència de 3ª edat.
• Molí de la Lluna, data de voltant del 1800.

Llocs d'interés

La Canyada de Mandor

Una de les urbanitzacions pertanyents a l'Eliana, coneguda com a Entrepins, compta amb accessos al confrontant bosc de la Canyada de Mandor, en realitat la part més occidental de la pinada anomenada la Vallesa, on confronta amb el barranc de Mandor. Representa el típic bosc mediterrani, gran zona verda on gaudir de la natura en el seu estat pur. Centenars de persones de l'Eliana i dels pobles veïns s'acosten al bosc freqüentment a realitzar diverses activitats esportives com fúting, bicicleta, moto-cros, passejos a cavall, o simplement a passejar amb la família. És de vital importància la cura d'aquesta zona verda, ja que representa un gran pulmó per a la ciutat de València, per això, existeix una gran conscienciació en la comarca, respecte a la cura que se li deu. Darrerament, aquest espai ha esta inclòs en el Parc Natural del Túria.

El bosc compta amb un atractiu turístic d'importància. Existeix una llarga línia de trinxeres de la guerra civil espanyola que recorre gran part de la zona. Algunes d'elles no es troben en bon estat de conservació, però resulten interessants de visitar.

El barranc de Mandor

Aquest barranc que té un cabal bastant reduït tot i que l'aigua corre a la superfície sobretot al sud-est del municipi. Vertebra el terme de l'est a l'oest, passant el nucli urbà pel sud. Així mateix, la línia 1 del metro de València el segueix per la riba dreta fins al poble i després per l'esquerra a l'est del terme. Aquest barranc ha deixat diverses estructures per l'aprofitament de les seues aigües, com ara el Molí de la Lluna.

Transports

Es comunica directament amb la ciutat de València, Burjassot i Paterna a l'est, i Llíria a l'oest, mitjançant l'autovia CV-35; i amb Riba-roja de Túria i Sant Antoni de Benaixeve mitjançant l'avinguda de les Delícies i la via CV-336 que uneix ambdues poblacions. Així mateix compta amb les línies d'autobusos del Metrobús 145 i 146 que van a Llíria a València i de Benaguasil a València, respectivament. Finalment, té 1 estació i 4 baixadors de metro pels quals passa la línia 1 de MetroValencia que connecta Llíria amb València.

Festes i celebracions

• Festes majors. Del 7 al 18 de juliol
• Sant Antoni Abat. El 17 de gener
• Les Falles se celebren al març. Existeixen 5 falles en la localitat, que estan encapçalada per la Junta Local Fallera
• Clavariesses de la Verge dels Dolors, festivitat que se celebra depenent quan cau la Pasqua
• Festes de la Música i de Santa Cecília. Novembre
• Cavalcada de Reis. El 6 de gener

Esports

Trinquet de l'Eliana, any 1977

Si hi ha un tret característic de l'Eliana és la gran activitat esportiva de què fa gala amb la celebració tots els estius dels Jocs Esportius de l'Eliana que ultrapassen àmpliament les trenta edicions gaudeixen de justa anomenada arreu de les comarques i poblacions properes. A més fins fa poc de temps ha segut seu d'un dels millors clubs de la història del handbol femení. Cal dir també que elianera és Conxa Montaner (1981), una de les millors saltadores de longitud del panorama internacional.

Cal fer menció al fort impuls de la Pilota valenciana que pren l'Ajuntament amb la construcció d'un Trinquet que acull una Escola de Tecnificació de pilotaris (dirigida per la Federació de Pilota Valenciana a més de múltiples partides del Circuit Bancaixa d'Escala i corda.

Personatges il·lustres

• Ramon Chisvert Ballester, Gat I, pilotari
• Lluis Chisvert Ballester, Gat II, pilotari
• Josep Aguilar Giner, Locheta, pilotari

Enllaços externs

• Ajuntament de L'Eliana
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat