L'Odissea

L'Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l'altre és la Ilíada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquests 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d'Ulisses i La venjança d'Ulisses. Probablement va ser compost al segle IX aC.

Relata les aventures de l'heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. En un principi era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.

L'Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon de la literatura occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes (com en James Joyce) i en llibres d'altres cultures. La paraula odissea ha passat a significar "viatge ple d'aventures" en la llengua comuna.

L'inici:

Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer;

molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,

fent per guanya'el seu alè i el retorn de la colla que duia;

més ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,

car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,

els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l'Altura,

van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.

Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres.

L'Odissea d'Homer, traslladada en versos catalans per Carles Riba.

Característiques

Introducció en grec de l'Odissea

L'Odissea és una obra de composició molt moderna, per la barreja de temps i gèneres que usa. Aprofita mites coneguts i els intercala en les aventures de l'heroi, de manera que el públic sentia el plaer de sentir històries conegudes però en una nova versió que feia més important el protagonista. Els mites poden ser també d'altres cultures. L'obra conté elements típics de l'èpica de recitació oral, com les fórmules memorístiques i els epítets dels personatges.

És un exemple de literatura d'aventures i de viatges, si bé el marc del Mediterrani aviat esdevé mític, amb llocs imaginaris i intromissions de l'altre món. Els temes són universals: l'amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina o l'equilibri entre el seny i la rauxa (el cantó apol·lini i dionisíac per als grecs).

Resum de l'argument

Acabada la contesa troiana, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars després de feixucs viatges. Odisseu, però, és retingut per la nimfa Calipso després de deu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus, per tal de decidir el retorn d'Odisseu a la seva pàtria, convoca una assemblea de déus a l'Olimp. La deessa Atena s'erigirà en advocada i protectora d'Odisseu. Obtingut el permís del pare dels déus, Atena parteix cap a Ítaca on convenç Telèmac, el fill d'Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nèstor a Pilos, i Menelau i Helena a Esparta, sense que aconsegueixi saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a Ítaca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar Penèlope, esposa de l'heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l'acabament d'una estora que va fent de dia i que desfà de nit, i ordeix l'assassinat de Telèmac.

Odisseu i Nausica de Pieter Lastman 1619 - Alte Pinakothek, Munic

Aquí es produeix el primer flash-back de l'obra: en el cant V apareix Hermes, el déu missatger, donant la notícia a la nimfa Calipso de la voluntat de Zeus de permetre el retorn d'Odisseu a la seva pàtria. Aquesta acata les ordres divines i permet la marxa de l'heroi, el qual construeix un rai, parteix i naufraga. Més tard aconsegueix salvar-se, tot atenyent l'illa dels feacis on Nausica, filla del rei Alcínous, se n'enamora i el condueix a palau. Allí, seguint les sagrades normes d'hospitalitat de l'època se l'acull, se li permet l'estada i se’l convida a un banquet suculent. En aquest banquet són cantades per un aede les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l'heroi no pot reprimir l'emoció i es posa a plorar. Una vegada confessada la seva veritable identitat, Odisseu passa a narrar en un segon flash-back en primera persona el retorn de Troia amb les consegüents aventures:

• Al país dels cicons.
• Al país dels lotòfags.
• Amb el ciclop Polifem.
• A l'illa d'Èol.
• La pèrdua d'una part important de la seva flota al país del lestrígons.
• L'arribada i estada d'Odisseu i de la resta de companys a l'illa de la fetillera Circe.
• El descens a l'Hades.
• Les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mòbils Escil·la i Caribdis, i les vaques d'Hèlios.

Un cop acabada la narració hom retorna l'acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d'Atena, la qual no l'abandona en tota la tornada, adopta l'aspecte d'un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. És justament en aquest moment quan Telèmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Helena, el reconeix després de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambdós planejaran la venjança.

Introduït Odisseu a palau amb l'aspecte de pidolaire pateix algunes vexacions per part de servents i pidolaires. Poc a poc va essent reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l'arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occirà gairebé tots els pretendents.

Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà son ancià pare, posarà pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca.

Estructura

L'obra consta de 24 cants. Igual que molts poemes èpics antics, comença en media-res, el qual significa que comença a la meitat de la història, contant-hi els fets anteriors a base de records o narracions del propi Odisseu. El poema està dividit en tres parts. A la Telemàquia (cants de l'I al IV) s'hi descriu la situació d'Ítaca amb l'absència del seu rei, el sofriment de Telèmac i Penèlope degut als pretendents, i com el jove emprén un viatge en busca del seu pare. A la tornada d'Odisseu (cants V al XII) Odisseu arriba a la cort del rei Alcínou i hi narra totes les seves aventures des que sortí de Troia. Finalment, en la venjança d'Odisseu, es descriu la tornada a l'illa, el reconeixement per algun dels seus esclaus i el seu fill, i com Odisseu es venja dels pretendents matant-los a tots. Després d'això, Odisseu és reconegut per la seva esposa Penèlope i recupera el seu regne. Finalment, es fa la pau entre tots els habitants d'Ítaca.

Cant I

Concili dels déus. Exhortació d'Atena a Telèmac

L'Odissea comença amb Homer invocant la Musa perquè contés el que va succeir a Odisseu després de destruir Troia. En una assemblea dels déus grecs, Atena aboga per la tornada de l'heroi a la seva llar, que porta molts anys retingut a l'illa d’Ogígia de la venerable nimfa Calipso. Tots els deus es compadeixen menys Posidó que està irritat perquè Odisseu va encegar el ciclòp Polífem. Envien Hermes a Ogígia per dir a Calipso la decisió de la tornada d’Odisseu i Atena animaria al seu fill Telèmac a anar a Pilos i Esparta per informar-se del retorn del seu pare. Atena -prenent la figura de Mentes, rei dels tafis- arriba al palau d’Odisseu i veu que està envaït per desenes de pretendents que busquen la mà de la seva dona Penélope i diu a Telèmac que el seu pare no es mort i l’aconsella que viatgi a Pilos buscant a Néstor i després a Esparta al palau de Menelau, en busca de notícies del seu pare. A l’assamblea, els pretendents se’n burlen d’ell.

Cant II

Telèmac reuneix en assemblea el poble d'Ítaca

El palau d'Odisseu es troba envaït per desenes de pretendents que busquen la mà de la seva dona Penèlope, creient que ell ha mort. Gràcies a l'ajut d'Atena, apareguda ara en forma de Mèntor, el jove convoca una assemblea a l'àgora per expulsar-ne els soberbis pretendents de la seva llar. Finalment, Telèmac aconsegueix una nau i emprén viatge a Pilos en busca de notícies sobre el seu pare.

Cant III

Telèmac viatja a Pilos per informar-s'hi sobre el seu pare

A Pilos es troba amb el rei Nèstor, qui després de contar-li el que va succeir a Troia, no pot donar-li cap informació sobre el seu pare.

Cant IV

Telèmac viatja a Esparta per informar-s'hi sobre el seu pare

Continua el viatge fins Esparta, on el reben Menelau i Helena. Aquest li conta la seva conversa amb Proteu, qui l'informà sobre la sort que havia tingut Odisseu, trobant-se aquest en una illa retingut per Calipso. Mentrestant, els pretendents, sabent del viatge del jove, li preparen una emboscada a la seva tornada.

Cant V

Odisseu arriba a Esquèria dels feacis

En una nova assemblea dels déus, Zeus pren la decisió d'enviar el missatger Hermes a l'illa de Calipso perquè aquesta deixi marxar-ne Odisseu. La nimfa li promet la immortalitat si s'hi queda, però malgrat aquesta oferta l'heroi prefereix anar-se'n. En quatre dies es construeix una barca i després emprén el viatge el cinquè dia. Malauradament la seva embarcació és enfonsada pel déu Posidó, enfadat amb Odisseu d'ençà que el grec cegà el seu fill Polifem. Odisseu rep l'ajuda d'una deessa, qui li dóna una manta amb la que ha de tapar-se el pit i nedar vers l'illa dels feacis.

Cant VI

Nausica acompanyant Ulisses, il·lustració de John Flaxman (1810)

Atena visita, en un somni, la princesa Nausica, filla d'Alcínou, rei d'Esquèria i l'afanya a tenir les seves responsabilitats com muller en edat de casar-se. En despertar, Nausícaa demana al seu pare un carro amb ases per anar a rentar roba al riu. Mentre ella i les seves esclaves descansaven i altres juguen a la pilota, Odisseu es desperta, les veu i li demana ajuda a la princesa. Nausícaa, impressionada per la seva forma de parlar, acull l'heroi i li dóna aliments. Després li diu que la segueixi cap a la casa del rei i li indica com demanar-li a la seva mare, la reina, hospitalitat. Li assenyala un bosc consagrat a Atena als afores de la ciutat on pot descansar-hi. Odisseu aprofita l'ocasió per implorar a la deessa que el rebin i l'ajudin a tornar a la seva illa pàtria.

Cant VII

Odisseu al palau d'Alcínou

Odisseu és rebut al palau d'Alcínou, rei dels feacis (fou guiat fins allà per Atena), i el convida al banquet que s'hi celebrarà. Odisseu conta el que va ocórrer fins aquell moment, amb el que el rei queda impressionat. Aquest li ofereix la mà de la seva filla, mes Odisseu no accepta, pel que el rei canvia el seu oferiment per ajudar-lo a arribar a la seva illa.

Cant VIII

Odisseu estimat pels feacis

Es celebra una festa al palau en honor de l'host, que encara no s'ha presentat. Després d'una competició d'atletisme, en la que Odisseu impressiona al públic amb un gran llençament de disc, comença el banquet. L'aedo Demòdec amenitza el menjar amb un cant sobre la guerra de Troia. En parlar de l'episodi del cavall de Troia, Odisseu es posa a plorar, i el rei mana a l'aedo que deixi de cantar, i pregunta a l'host sobre la seva vertadera identitat.

Cant IX

Odisseu conta les seves aventures: els cicons, els lotòfags i els ciclops

Odisseu es presenta, i comença a relatar la seva història des que sortí de Troia. Primer destruiren la ciutat d'Ísmar, on va perdre bastants companys. Més tard arribaren a l'illa dels lotòfags. Allà, tres companys menjaren el lotus, i hi perderen el desig de tornar, pel que va haver d'emportar-se'ls a la força. Posteriorment, arribaren a l'illa dels ciclops. En una caverna es trobaren amb Polifem, fill de Posidó, que es menjà alguns dels seus companys. Estaven atrapats a la cova, car estava tancada amb una enorme pedra que els impedia sortir-ne. Odisseu, amb la seva astúcia, emborratxà amb vi Polifem i manà afilar un pal amb el que varen cegar el ciclop mentre dormia. Aconseguiren sortir-ne ocultant-se sota pells d'ovella.

Cant X

L'illa d'Èol. El palau de Circe la bruixa

Odisseu segueix narrant com viatjar en fins l'illa d'Èol, que tractà d'ajudar-los a viatjar vers Ítaca. Èol entregà a Odisseu una bossa de pell que contenia tots els vents. En apropar-se a Ítaca, els seus homes varen decidir veure el que hi havia a la bossa, deixant sortir-ne tots els vents i creant una tempesta que els féu desaparèixer l'esperança de la tornada a la llar. Després de sis dies de navegació, arribaren a l'illa de Circe, qui va dir a l'heroi que per tornar a casa seva, abans hauria de passar pel país dels morts. Igual que Calipso, Circe s'havia enamorat d'Odisseu, però cap de les dues va veure's corresposta.

Cant XI

Descens als inferns

A l'Hades, Odisseu trobà la seva mare i molts dels seus companys en la guerra de Troia. Parlà amb l'endeví Tirèsias, qui li profetitzà una difícil tornada a Ítaca.

Cant XII

Ulisses i les sirenes, quadre de Herbert James Draper.

Les sirenes. Escil·la i Caribdis. L'illa del Sol. Ogígia

De nou en ruta, varen atènyer escapar de les Sirenes, el cant de les quals feia embogir aquells que l'escoltessin. Per a això, seguint els consells de Circe, Odisseu manà als seus homes tapar-se les orelles amb cera exceptuant-lo a ell i mana ser atat al màstil. Escaparen també de les perilloses Caribdis i Escil·la. Aconseguiren arribar a Trinàcria (nom grec de Sicília), l'illa del Sol. Tot i les advertències de no tocar el ramat d'Hèlios, els companys sacrificaren diverses bèsties, el que provocà la còlera del déu. En fer-se de nou a la mar, Zeus llençà un raig que destruí i enfonsà la nau, i únicament va sobreviure Odisseu. Finalment arribà a l'illa de Calipso (lloc on es troba al principi de la història).

Cant XIII

Els feacis acomiaden Odisseu. Arribada a Ítaca

Quan l'heroi acaba de contar el seu viatge, el rei ordena la seva tornada a la llar. Acompanyat per navegants feacis, arriba a Ítaca. Atena el disfressa de rodamón per evitar ésser reconegut. Seguint el consell de la deessa, va a demanar ajuda al seu fidel porquerol (pastor de porcs), Eumeu.

Cant XIV

Ulisses a casa d'Eumeu

Odisseu no revel·la la seva vertadera identitat a Eumeu, qui el rep amb menjar i manta. Es troba amb la deessa Atena, i junts preparen la venjança contra els pretendents.

Cant XV

Telèmac retorna a Ítaca

Atena aconsella el jove Telèmac sortir d'Esparta i tornar a la seva llar. Mentrestant, Eumeu relata la seva vida i els seus orígens al rodamón, i de com arribà al servei d'Odisseu.

Cant XVI

Telèmac reconeix Odisseu

Gràcies a l'ajut de la deessa, el jove aconsegueix eludir la trampa que els pretendents li havien preparat a l'entrada de l'illa. Un cop a terra, es dirigeix per consell de la deessa a casa d'Eumeu, on coneix el suposat rodamons. Quan Eumeu marxa a casa de Penèlope a donar-li la notícia de la tornada del seu fill, Odisseu revela la seva identitat a Telèmac, assegurant-li que era el seu pare de debò, a qui no veia des de feia vint anys. Després d'una bona abraça, planegen la venjança, amb l'ajuda de Zeus i Atena.

Cant XVII

Odisseu mendiga entre els pretendents

Al dia següent, Odisseu, de nou com a rodamón, es dirigeix al seu palau. Només és reconegut pel seu gos Argos que, ja vell, mor davant del seu amo. En demanar menjar als pretendents, és humiliat i fins i tot colpejat per aquests.

Cant XVIII

Els pretendents vexen Odisseu

Apareix un rodamón real, anomenat Iro, que solia passar-se pel palau. Aquest, rient-se d'Odisseu, el repta a una baralla. Els pretendents accepten que el guanyador es quedi amb ells a menjar. Odisseu, després de treure's la seva manta i deixar veure els seus músculs, guanya fàcilment al rodamón. Tot i la victòria, ha de continuar suportant les vexacions dels orgullosos pretendents.

Cant XIX

Ulisses disfressat de pidolaire prova la fidelitat de Penèlope. Relleu de terracota, del voltant de 450 abans de Crist, Museu del Louvre

L'esclava Euriclea reconeix Odisseu

Odisseu, ocultant la seva vertadera identitat, manté una llarga conversa amb Penèlope, qui ordena la seva criada Euriclea que el banyés. Aquesta, que fou dida de l'heroi quan era petit, reconeix una cicatriu que a Odisseu li féu un porc senglar quan es trobava caçant al mont Parnassus Mons. L'esclava, reconeix el seu amo, que demana de guardar silenci per a no fer fracassar els plans de venjança.

Cant XX

L'últim sopar dels pretendents

Un profeta, amic de Telèmac, adverteix als pretendents que aviat els murs es tacarien de llur sang. Tot i que algun d'ells creu la profecia i en fuig, la gran majoria d'ells se'n riu de l'endevinació.

Cant XXI

El certamen de l'arc

En aquest moment Penèlope, l’esposa d’Ulisses, comença a perdre credibilitat entre els pretendents que comencen a pensar que els pren el pèl. Degut a aquesta situació Telèmac, que ja a vist al seu pare de tornada, li dóna la idea de fer una prova final per als pretendents que significarà un pla de venjança d’Ulisses sobre aquest grup de nobles que han envaït i han saquejat el seu regne. La prova, es tracta de que primer de tot han d’aconseguir tensar l’arc d’Ulisses, i en cas positiu després han de disparar una fletxa que passi per l’ull de dotze llances alineades. Només qui faci tota la prova correctament tindrà dret a casar-se amb Penèlope i regnar a Ítaca. Paral·lelament el pidolaire (que és Ulisses disfressat per Atenea) traça els últims detalls del seu pla. Telèmac s’encarrega d’emportar-se fora del palau tot el servei (criats, servents...) i juntament amb Ulisses van a buscar les seves armes per combatre als pretendents. Els pretendents arriben a la sala del tron, creient que van a un banquet. Quan els explica la prova Penèlope, es queden ansiats i tenen unes ganes boges de fer-ho. Un a un intenten diversos cops (Telèmac, Antínous, Eurímac...) completar-la però cap aconsegueix ni tan sols tensar l’arc. Finalment farts d’intentar-ho i no aconseguir-ho alguns desisteixen. Antínous vol posposar-ho per un altre dia amb l’excusa de que li falten energies però de sobte es porten tots una gran sorpresa. El pidolaire demana si pot intentar fer ell la prova. Els pretendents s’enriuen d’ell però com creuen que és incapaç aconseguir-ho li deixen intentar-ho. El captaire agafa l’arc, i sense una aparent complicació l’aconsegueix tensar a la mesura adequada. A continuació es disposa a disparar la fletxa i fer-la passar per,l’ull de les dotze llances. Els pretendents es queden sorpresos perquè el captaire a pogut tensar l’arc però creuen que ha sigut sort i segueixen pensant que no passarà la prova. El captaire dispara la fletxa i passa per l’ull de les llances. Els pretendents es queden de pasta de moniato. No poden creure’s el que han vist. En aquell moment el captaire es transforma en Ulisses. Els pretendents ara sí que comencen a sentir por. Les portes de la sala es tanquen i apareix Telèmac armat. A continuació entre Ulisses i Telèmac donaran mort a tots els pretendents un per un després d’una sagnant lluita. Així doncs Ulisses recuperarà el seu regne i la seva família.

Cant XXII

Massacre dels pretendents per Ulisses i Telèmac, cràter campanià de figures vermelles del voltant de-330 abans Crist, Museu del Louvre

La venjança

Antínou, cap dels pretendents, es troba bevent quan Odisseu li atravessa el coll amb una llança, donant-li mort. Davant les queixes dels altres, Odisseu respon amb amenaçadores paraules, i els pretendents temen per llurs vides. S'inicia la feroç lluita, amb els nombrosos pretendents per una banda i Odisseu, el seu fill i els seus dos fidels criats per una altra. Melanti, infidel cabrer d'Odisseu, aconsegueix armes, però gràcies a l'ajut d'Atena, tots aquells que traïren Odisseu van morint un per un. Els esclaus són penjats del coll al pati del palau, mentre que Melanti és tallat a trossos perquè mengessin els gossos. Odisseu mana a Euriclea que fes foc i netegés el pati amb sofre. L'esclava avisa les dones que foren fidels a l'heroi, que abracen el seu amo.

Cant XXIII

Penèlope reconeix Odisseu

Després que Odisseu acabés amb els pretendents i perquè els veïns no sospitessin del que va ocórrer, Odisseu mana als presents que vesteixin llurs millors vestimentes i hi ballin. Euriclea presenta Odisseu davant Penèlope, però ella no el reconeix, ja que ella estava convençuda que ell era mort i l'aspecte que portava en aquell moment no era el mateix que quan va marxar cap a la guerra. Llavors, Odisseu descriu el jaç conjugal del matrimoni, i com el féu ell mateix d'una olivera. Penèlope, convençuda ja, abraça el seu espòs, que li narra les seves aventures, com per exemple quan es va enfrontar al Cíclop, el monstre Escila, quan Circe va convertir tots els seus mariners en animals etc. Finalment li explica que encara haurà de fer un altre viatge, abans d'acabar la seva vida en una tranquil·la vellesa.

Cant XXIV

El pacte

Les ànimes dels morts viatgen a l'Hades, on conten el que va ocórrer a Agamèmnon i Aquil·les, companys de l'heroi en l'expedició dels aques vers Troia. Odisseu marxa a casa del seu pare, Laertes, que es està treballant a l'hort. L'home es troba envellit i apenat per la llarga absència del seu fill. Per ser reconegut, Odisseu li mostra la cicatriu i recorda els arbres que en la seva infància li regalà el pare. Mentrestant, els familiars dels pretendents s'uneixen en assemblea i demanen venjança per la mort dels seus estimats. Odisseu, el seu fill i el seu pare, que es troben a casa d'aquest, accepten el repte, i dóna lloc una lluita. Laertes dispara una llança que mata el pare d'Antínou, però en aquell moment s'atura la lluita. Hi intervé la deessa Atena, que anima els habitants d'Ítaca a arribar a un pacte, perquè plegats visquin en pau durant els anys propers.

Recepció crítica

L'Odissea i la Ilíada eren considerades ja en època grega clàssics i models que calia imitar, tant per l'estil com per la síntesi d'històries conegudes. Igualment, a Roma la crítica va ser molt positiva amb les aventures d'Odisseu, que inspiren tragèdies i poemes èpics. Per contra a l'Edat Mitjana es considera una obra impia, per les trampes constants d'herois i déus (la victòria s'aconsegueix amb un ardit i no per justícia o valor) i per la moral hedonista que plana als encontres dels personatges. Al Renaixement es va tornar a valorar aquesta obra, si bé no com la poesia de Virgili, considerat el mestre suprem. Al barroc Homer té gran èxit a Espanya, però no a la resta d'Europa, tant per qüestions morals com per creure que el protagonista no actua com l'aristòcrata que és (per aquest motiu es titlla l'obra de vulgar).

El segle XVIII accentua els trets populars i folclòrics de l'obra, una falta per a la Il·lustració però justament un dels motius pels quals torna a triomfar entre els romàntics, que veuen en Homer el paradigma de poeta del poble. Igualment es revaloritza el tractament de la dona, amb els diferents tipus sensuals i passionals proposats. Al segle XX l'Odissea es consagra com una obra clau en el cànon occidental, per la vigència de les seves històries.

Obres derivades

Es llisten a continuació algunes obres que, per l'enorme influència que té L'Odissea sobre elles, es poden considerar obres derivades, tot i que el llegat homèric és present en moltíssims més autors posteriors.

• Història vertadera, de Llucià
• Ulisses (novel·la), de Joyce
• Els cants d'Ezra Pound
• Odissea de l'espai
• Ulysses 31, sèrie de dibuixos animats
• Ilium i Olympos, de Dan Simmons, en clau de ciència-ficció
• Itaca, de Konstantinos Pétrou Kavafis

Bibliografia

• Homer: L'odissea. Ed. de la Magrana. ISBN 978-84-7410-688-6
• Homer: L'Odissea explicada als infants. Ed. Edebé (2007). ISBN 978-84-236-8684-1
• Homer: L'odissea. Ed. Bromera (2004) (Edició juvenil). ISBN 978-84-7660-636-0

Enllaços externs

• "De Troia a Ítaca". «Diverses traduccions de la "Invocació" de l'Odissea (versos 1-10 del Cant I)» (html) (en català, castellà, anglès, francès, portuguès, italià, romanès, asturià, etc.). [Consulta: 27 octubre 2010].