L'anima del filosofo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióL'ànima del filòsof, o, Orfeu i Eurídice

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalL'anima del filosofo, ossia, Orfeo ed Euridice
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorJoseph Haydn
LlibretistaCarlo Francesco Badini
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià
Basat enmite d'Orfeu i Eurídice de Les Metamorfosis d'Ovidi
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
GènereDramma per musica
Partsquatre
PersonatgesBaccante (en) Tradueix, Corifeo (en) Tradueix, Creonte (en) Tradueix, Euridice (en) Tradueix, First courtier (en) Tradueix, Fourth courtier (en) Tradueix, Genio (en) Tradueix, Orfeo (en) Tradueix, Plutone (en) Tradueix, Second courtier/Warrior (en) Tradueix, Third courtier (en) Tradueix i Quinto corista (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena9 de juny de 1951
EscenariTeatro della Pergola de Florència,
Musicbrainz: bfbd1308-44d7-4612-aac9-701aeacd32e8 IMSLP: L'Anima_del_Filosofo,_Hob.XXVIII:13_(Haydn,_Joseph) Modifica el valor a Wikidata

L'anima del filosofo, ossia, Orfeo ed Euridice és una òpera en quatre actes de Joseph Haydn, amb llibret de Carlo Francesco Badini, basat en el mite d'Orfeu i Eurídice de Les Metamorfosis d'Ovidi. S'estrenà al Teatro della Pergola de Florència el 9 de juny de 1951.

Una altra versió del famós mite d'Orfeu i Eurídice, també musicat per Monteverdi i Gluck. La composició és de 1791, any de la mort de Mozart. L'estètica neoclàssica es veu en retirada i evidència un dels seus últims cants de cigne. La fe en la bellesa encarnada en el tema noble, adquireix una altra dimensió de la tragèdia.

Vegeu també[modifica]