L'art de la fuga

De Viquipèdia

L'art de la fuga (Die Kunst der Fuge), BWV 1080, és una obra musical composada per Johann Sebastian Bach, que la va començar probablement entre el 1738 i el 1742. Fou publicada inacabada l'any 1751 després de la seva mort. Composta amb la idea de que fos un conjunt d'exemples de les tècniques del contrapunt, està formada per 14 fugues (l'última fuga va quedar incompleta) i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema (o subjecte) en Re menor, aparentment simple. Fou publicada sense cap indicació de la instrumentació ni el seu ordre, el que ha donat lloc a nombroses versions.

Fugues

4 fugues simples (Contrapunctus I - IV)
3 fugues amb respostes invertides (Contrapunctus V - VII)
4 fugues dobles / triples (Contrapunctus VII - XI)
2 fugues mirall (Contrapunctus XII - XIII)
fuga quàdruple inacabada (Contrapunctus XIV)

Cànons

canon per Augmentationem in contrario motu
canon alla Ottava
canon alla Duodécima in contrapunto alla Quinta
canon alla Decima in contrapunto alla Terza Contrapunctus XIV. (Fuga a 3 temes, el tercer dels quals està basat en el considerat tema BACH (les notes B-A-C-H estan escrites en notació alemanya, on B es Sib, A es La, C es Do i H es Si).

L'art de la fuga està considerara una de les obres mestres de la Història de la música, la composició més teòrica de Bach i una complexa i magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic.