L'Art de la Guerra
| Autor | Sunzi |
|---|---|
| Traductor | Jean Joseph Marie Amiot (1772 - francès) Everard Ferguson Calthrop (1905 - anglès) |
| País original | Xina |
| Llengua original | Xinès |
| Gènere(s) | Assaig |
| Editor | |
| Data de publicació | vers el 500 aC |
L'Art de la guerra o Els tretze capítols (xinès:孫子兵法, pinyin: Sūnzĭ Bīngfǎ, literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un antic llibre xinès que tracta sobre tàctiques i estratègies militars. Es presumeix que va ser escrit cap a l'any 500 abans de la nostra era, representant així el tractat militar més antic que es coneix. És l'obra del pensador xinès Sunzi (544 aC - 496 aC). Va ser i segueix sent estudiat per tots aquells estrategues militars que han dirigit exèrcits i encara és freqüentment usat en l'actualitat degut al fet que els seus ensenyaments poden ser aplicats en moltes altres àrees més enllà del conflictes armats.
Taula de continguts |
[modifica] Orígens
Posteriorment a la seua escriptura va ser compilat en tretze toms per Sun Wu, un dels deixebles de Sunzi, i finalment el text que es coneix en l'actualitat fou escrit per Sun Bin un descendent de Sun Wu.
L'obra mostra la intel·ligència i la frescor dels assajos de Sunzi. En ella hi explica amb detall els preparatius previs a la guerra: estratègies d'engany, disposició de les tropes en el camp de batalla, armament necessari, carros de combat, etc. La idea principal és mostrar com vèncer a l'enemic sense un enfrontament real: simplement imposant una moral dominant, infonent la por a l'enemic per a així poder vèncer sense arribar a la batalla.
En temps recents, el llibre ha estat utilitzat com guia en programes de management dedicats a la gestió de conflictes i la cultura corporativa. Nombrosos homes de negocis diuen haver trobat maneres de resoldre els seus conflictes en les estratègies i tàctiques descrites per Sunzi.
[modifica] Els tretze capítols de L'Art de la guerra
- Els càlculs preliminars: explora els cinc factors fonamentals (la Forma, estacions, terreny, lideratge i gestió) i els set elements que determinen el desenllaç d'accions militars. Pensant, evaluant i comparant aquests punts, un comandant pot calcular les seves probabilitats de victòria. La desviació d'aquests càlculs pot donar lloc al fracàs degut a l'ús d'accions incorrectes. El text planteja que la guerra és una qüestió molt important per a les nacions i que no es pot portar a terme sense considerar a fons tots els factors.
- La conducció de la guerra: explica com entendre l'economia de la guerra i com l'èxit requereix guanys decisius de forma ràpida. Aquesta secció explica que l'èxit en campanyes militars requereix limitar el cost del conflicte.
- La planificació de les ofensives: defineix que la unitat és l'orígen de la força i no pas la mida i llista els cinc principals factors que són necessaris per excel·lir en qualsevol guerra. En ordre d'importància aquests factors són: Atac, Estratègia, Aliances, Exèrcit i Ciutats.
- Disposició de les forces: Explica la importància de defensar les posicions existents fins que un comandant sigui capaç d'avançar de forma segura d'aquestes posicions. Ensenya als comandants la importància de reconèixer oportunitats estratègiques i ensenya a no donar ocasions a l'enemic.
- La potència: Explica l'ús de la creativitat i el temps a l'hora de donar força en un exèrcit.
- Punts febles i punts forts: Explica com les oportunitats per un exèrcit provenen d'esquerdes en l'entorn causades per febleses relatives de l'enemic en una zona donada.
- Les maniobres: Explica els perills del conflicte directe i com guanyar aquestes confrontacions quan aquestes són forçades pels comandaments.
- Les nou variables: Se centra en les necessitats de flexibilitat en la resposta de l'exèrcit. Explica com repondre a les circumstàncies cambiants de forma satisfactòria.
- Les marxes: Descriu les diferents situacions en les quals un exèrcit pot trobar-se en moure's cap a nous territoris i com respondre a aquestes situacions. Gran part d'aquesta secció se centra en evaluar les intencions dels altres.
- El terreny: Explica les tres àrees generals de resistència (distància, perills i barreres) i els sis tipus de posicions que en resulten. Cadascuna de les sis posicions ténen avantatges i desavantatges.
- Les nou classes de terreny: Descriu les nou situacions (o etapes) en una campanya, de dispersió a mortal, i l'aproximació que un comandant pot necessitar per afrontar-les.
- L'atac amb foc: Explica l'ús general d'armes i com utilitzar l'entorn com si fos una arma. Aquesta secció examina els cinc objectius per atacar i els cinc tipus d'atacs ambientals i les respostes apropiades a aquests atacs.
- Sobre l'ús d'espies: Se centra en la importància de desenvolupar bones fonts d'informació i especifica els cinc tipus de fonts d'intel·ligència i com gestionar-les.
[modifica] Aplicacions
En diversos països de l'est asiàtic, l'Art de la Guerra ha estat considerat una guia per a potencials candidats a la carrera militar i se n'han escrit diverses traduccions.
Durant l'era Sengoku al Japó, es digué que un dàimio anomenat Takeda Shingen (1521-1573) s'havia convertit en quasi invulnerable en totes les batalles sense utilitzar armes de foc degut als seus coneixements de l'Art de la Guerra.
El traductor Samuel B. Griffith afegí un capítol anomenat Sunzi i Mao Tse-tung on se cita el llibre com una influència per Mao en diverses de les seves obres.
Es diu que durant la Guerra del Vietnam, alguns oficials del Vietcong estudiaven el llibre i podien recitar passatges de memòria.
El mariscal de camp Mannerheim i el general Aksel Airo, ambdós finlandesos, eren àvids lectors de l'Art de la Guerra. Tots dos en llegiren la traducció francesa i es diu que Airo en guardava sempre una còpia a la tauleta de nit del quarter.
El general Vo Nguyen Giap utilitzà tàctiques descrites en l'Art de la Guerra en la Batalla de Dien Bien Phu afavorint proporcionant una important victòria davant de l'exèrcit francès. La derrota de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica en la Guerra del Vietnam feu que l'obra de Sunzi gaudís d'especial atenció per part dels teòrics militars americans. És encara avuí en dia un llibre de referència per aquest exèrcit, on es recomana que les diferents unitats en tinguin un exemplar per a ser consultat i és un document freqüent de treball. És a més de lectura recomanada a tot el personal militar d'intel·ligència i obligatòria pels oficials de la CIA.
Fora del camp de batalla també s'han trobat moltes apliacions de l'Art de la Guerra. Ja que gran part del llibre versa sobre lluitar a les guerres sense haver d'entrar en batalla, se'n poden deduïr consells per derroitar a un oponent sense emprar una confrontació física real. D'aquesta manera se n'han trobat aplicacions com a guia per a moltes empreses o competicions que no ténen a veure amb el combat real.
També existeixen llibres de negocis que apliquen les lliçons que se n'extreuen a polítiques empresarials i d'estratègia corporativa. Moltes companyies japoneses han inclós el llibre com a lectura obligatoria per als seus executius en llocs importants. El llibre també és molt popular en la tradició occidental de la gestió de negocis, i ha servit d'inspiració en guies sobre negociació en situacions competitives en aquest camp. Els seus principis s'han aplicat també al camp de l'educació, dels esports i del dret.
[modifica] Cites
Un dels passatges del llibre diu el següent:
- 故曰:知彼知己,百戰不殆;不知彼而知己,一勝一負;不知彼,不知己,每戰必殆。
- Es diu que conèixer l'enemic es conèixer-se a un mateix, pots guanyar un centenar de batalles sense una sola derrota.
Si tant sols et coneixes a tu mateix però no al teu oponent pots guanyar o perdre.
Si no et coneixes ni a tu ni al teu enemic, sempre t'exposes al perill.
Això s'ha traduït en forma de proverbi de la seguent forma:
- 知己知彼,百戰不殆。
- Si et coneixes a tu i al teu enemic pots guanyar nombroses (literalment 'un centenar') de batalles sense perill..
[modifica] Als mitjans
- El grup català Eina (ex Inadaptats) ha tret al mercat un llibre/cd que tracta sobre els textos de l'Art de la guerra.[1]
- Ha estat publicada en forma de còmic l'any 2010 per Smarter Comics.[2]
- L'any 1996 es va publicar una serie de 13 capítols basada en la vida de Sunzi titolada Sun Wu.[3]
- L'any 2008 el productor Zhang Jizhong va adaptar la biografia de sunzi en un drama de 40 episodis titolat Bing Sheng.[4]
- L'any 2009, el canal History Channel va crear un documental explorant els continguts del llibre i com s'han aplicat al llarg de la història.
[modifica] Enllaços externs
- «L'art de la guerra - (Llibre complet en castellà)» (pdf) (en castellà).
[modifica] Bibliografia
- Sunzi: L'Art de la guerra, Ed. Proa, Barcelona. Traducció de Seán Golden i Marisa Presas, feta del xinès al català (previsualització de la introducció a Google Books)
[modifica] Referències
- ↑ «Eina presenta el primer disc, 'L'art de la guerra'». Vilaweb (15 amig 2008) [Consulta: 31 agost 2011].
- ↑ Versió de Smarter Comics de L'art de la Guerra
- ↑ Serie Sun Wu de l'any 1996
- ↑ Bing Sheng a sina.com