L'home orquestra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'home orquestra
L'Homme orchestre Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSerge Korber Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlain Poiré Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Halain, Serge Korber i Géza von Radványi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFrançois de Roubaix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Rabier Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGaumont Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada75 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0065848 Filmaffinity: 119468 Allocine: 46034 Letterboxd: the-one-man-band-1970 Allmovie: v141487 TMDB.org: 36179 Modifica el valor a Wikidata

L'home orquestra (títol original en francès: L'Homme orchestre) és una pel·lícula francoitaliana de Serge Korber estrenada el 1970, que relata la història d'Evan Evans, que té i dirigeix amb mà de ferro una companyia de ballet al Principat de Mònaco. Ha estat doblada al català, tant per TV3[1] com per Canal 9 (en doblatge valencià).[2]

Argument[modifica]

S'entra en la companyia de ball contemporània d'Evan Evans (Louis de Funès), situada en el Principat de Mònaco, com s'entra en religió. A casa seva, guanyar pes i la vida sentimental estan prohibits; les ballarines s'han de consagrar en cos i ànima al ball i són dirigides amb mà de ferro.

Mentre una de les seves ballarines decideix deixar la tropa, ja que desitja casar-se i l'estatut marital és incompatible amb la seva funció a Evan Evans, amb l'ajuda de Philippe (Olivier de Funès) el seu nebot i de Françoise (Noëlle Adam), la seva adjunta, Evan Evans fa passar audicions per tal de trobar una nova perla rara. Cau sota l'encant del talent d'Endrika (Puck Adams). Amb entusiasme l'associa a la tropa.

Com les seves col·legues, Endrika ha de consagrar una sencera motivació al ball. I tanmateix, una de les ballarines i no la menor, Françoise, té una vida amorosa davant dels nassos d'Evan Evans. En assabentar-se'n, fa fracassar aquest idil·li naixent abusant de la ingenuïtat de Philippe que haurà permès fer gravacions d'una conversa entre ell i Françoise. Aquestes gravacions seran utilitzades per Evan Evans.

En una gira per Itàlia, Endrika es veu obligada a recuperar el seu fill deixat a dida en una família italiana, fill de qui mai no ha parlat a ningú en la tropa. No podent trobar ràpidament una nova dida, decideix, seguint els consells de Françoise, fer creure a Evan Evans, per una carta, que el nen és del seu nebot, que hauria tingut en una aventura durant una de les precedents gires a Itàlia.[3]

Repartiment[modifica]

Llocs de rodatge[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'home orquestra». esadir.cat.
  2. Avui-03/06/1990. Pàg. 53
  3. «L'home orchestre». The New York Times.