Làbrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Làbrids
Paleocè fins a l'actualitat[1]
Anampses cuvier
Thalassoma lunare fotografiat a Austràlia.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Labroidei
Família: Labridae
Gèneres

Llegiu el text

Cheilinus lunulatus fotografiat a Egipte.
Exemplar immadur de Coris gaimard

Els làbrids (Labridae) són una família de peixos de l'ordre dels perciformes, la qual és ben representada a les mars tropicals i temperades.

Ictionímia[modifica | modifica el codi]

L'enorme varietat de formes i colors dels peixos d'aquesta família, abans que es comprovés la relació entre color i sexe i l'existència de variacions individuals, fou causa de la descripció d'un elevat nombre de suposades espècies, fet que ha donat lloc a l'existència de sinonímies molt complexes, les quals foren estudiades per Quignard[2] Això, unit a la circumstància que un mateix nom específic ha estat aplicat a espècies diferents per diferents autors, complica notablement la interpretació de les cites antigues que mai no van acompanyades de descripció.[3] També la nomenclatura catalana ha estat afectada per aquests factors ja que la variabilitat intraespecífica ha dificultat la generació de noms populars inequívocs. Els ictiòlegs catalans han tingut el costum d'atribuir a cada espècie tots els noms que els havien estat adjudicats per autors precedents, sense valorar-ne l'adequació ni l'efecte pertorbador de sinonímies incorrectes en la nomenclatura científica. Exemple d'això és el cas del nom de llavió atribuït incorrectament a Symphodus doderleini.[3] La majoria dels ictiòlegs que han estudiat els peixos de la mar Catalana, en lloc del nom genèric Symphodus (Rafinesque, 1810), han emprat el sinònim posterior Crenilabrus (Cuvier, 1815) i el darrer en fer-ho servir fou Nadal Fortià[4] El primer en fer ús de Symphodus fou Fage,[5] i molt més tard el seguiren Lozano Rey,[6] Lloris et al.[7] i Sostoa et al.[8] En la nomenclatura popular catalana el nom de tord és aplicable indistintamente a qualsevol espècie dels gèneres Labrus i Symphodus. El mateix s'esdevé en la nomenclatura italiana. Així, i segons Tortonese: "Tordi è il nome italiano che vale per tutti i Labrus e che si ritrova in molti dialetti... I nomi dialettali in uso per i Labrus si applicano molto spesso anche ai Symphodus."[9]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Són peixos de cos generalment allargat, moderadament comprimit, recobert d'escates grosses, amb la boca més aviat petita i protràctil, i els llavis generalment carnosos i gruixuts. Les dents (caniniformes o incisiviformes) presents en una o més sèries sobre les maxil·les, manquen totalment sobre el vòmer i els palatins. Els ossos faringis porten dents granulars: els inferiors estan soldats, mentre que els superiors segons, tercer i quart estan també soldats formant la placa faríngea superior. La línia lateral generalment té una marcada inflexió cap avall anterior al peduncle caudal. Aleta dorsal única, allargada i amb els radis espinosos units als radis tous. Aletes ventrals en posició toràcica. Marge posterior de la caudal generalment arrodonit o recte.[10] Aleta anal també allargada. 23-42 vèrtebres. Opercle llis i preopercle dentat. Solen ésser petits però n'hi ha de tropicals amb talles molt grosses. Segons les espècies, presenten casos d'hermafroditisme i de dimorfisme sexual molt marcats. Són generalment termòfils, de colors molt variats i sovint molt vistosos. El color no depèn sols de l'edat i el sexe: també hi ha variacions individuals, motivades o no pels colors dominants a l'entorn del lloc on viuen.[3]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Gairebé totes les seues espècies europees són hermafrodites proterogíniques, és a dir neixen femelles però, a mesura que van creixent, les femelles dominants es van transformant d'una manera gradual en mascles.[11][12] En moltes espècies el canvi de sexe va acompanyat d'un notable canvi de coloració: la de la fase inicial femenina és la lliurea primària, i la de la fase masculina és la lliurea secundària.[10]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen petits crustacis, mol·luscs i cucs.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viuen a fons rocallosos, algars o praderies (poques espècies viuen a la sorra).

Costums[modifica | modifica el codi]

N'hi ha espècies que actuen com a desparasitadors.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Són 500 espècies repartides en 60 gèneres:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ZipCodeZoo.com (anglès)
  2. Quignard, J. P., 1966. Recherches sur les Labridés (Poissons, Téléostéens, Perciformes) des côtes européennes. Systematique et Biologie. Naturalia monspel. (sér. Zool.), núm. 5.
  3. 3,0 3,1 3,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier, 2000. Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 8427360134. Pàgs. 198-199.
  4. Nadal Fortià, J., 1981. Els nostres peixos. Publicació del Departament de Biologia del Col·legi Universitari de Girona, editada per la Diputació. Girona.
  5. Fage, L., 1907. Essai sur la faune des Poissons des Îles Baléares et description de quelques espèces nouvelles. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale, IVè série, 7: 69-73. París.
  6. Lozano Rey, L., 1952. Ictiología Ibérica. Peces Fisoclistos, subserie Torácicos. Primera y Segunda parte. Memorias de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Vol III. Madrid.
  7. Lloris, D., J. Rucabado, L. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els Peixos del mar Català. I: Llistat de cites i referències. Treballs de la Societat Catalana d'Ictiologia i Herpetologia, núm. 1, 208 pp. Barcelona.
  8. Sostoa, A. de, et al., 1990. Peixos. A: Història Natural dels Països Catalans, vol. 11. Barcelona.
  9. Tortonese, E., 1975. Fauna d'Italia. Osteichthyes (Pesci ossei). Parte Seconda. Edizioni Calderini. Bolonya.
  10. 10,0 10,1 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 75 i 76.
  11. FishBase (anglès)
  12. Thresher, R., 1984. Reproduction in Reef Fishes. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units: T. F. H. Publications.
  13. ITIS (anglès)
  14. NCBI (anglès)
  15. MarineSpecies.org (anglès)
  16. The Taxonomicon (anglès)
  17. UNEP-WCMC Species Database (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald.
  • Nelson, J., 1994. Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]