Làmia (ciutat)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista panoràmica de Làmia, des del castell català de la ciutat

Làmia (en grec: Λαμία) fou una ciutat de Tessàlia al districte Phthiotis, situada a una plana propera al golf de Malis o Malíac. Actualment és la capital de la prefectura de Ftiòtida.

És famosa per la guerra entre els atenencs i els grecs confederats contra Antípater el 323 aC. Antípater fou inicialment derrotat i es va refugiar a la ciutat on fou assetjat. A la guerra se la va anomenar guerra de Làmia. Antípater va rebre socors de Cràter i es va poder retirar al nord, i després va derrotar els aliats a la batalla de Crannon (322 aC).

El 208 aC, Filip, fill de Demetri, va derrotar els etolis prop de Làmia. El 192 aC Làmia es va sotmetre voluntàriament a Antíoc III el gran i l'any següent (191 aC) fou assetjada per Filip V de Macedònia i els romans; el setge fou complicat perquè la roca de la rodalia ajudava a la defensa i els assetjadors no la podien penetrar, però finalment fou ocupada pels romans el 190 aC.

Encara existia al segle VI. Correspon a la moderna Zitúni i més tard Lamia, situada a un turó de natural fortificat, on queden restes de les muralles i algunes (minses) de la ciutat. Enfront de la ciutat hi havia el riu Aquelos (Achelous).

El port de la ciutat es deia Falara (Phalara, τὰ Φάλαρα) i és l'actual Stylídha.

Coord.: 38° 53′ 50″ N, 22° 25′ 52″ E / 38.89722,22.43111

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làmia (ciutat)