Lábaro càntabre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lábaro càntabre

Lábaro cántabre o Lábaru cántabru és el nom que rep la interpretació moderna d'un antic estendard militar conegut pels romans com a cantabrum. Aquest consisteix en un penó de tela de color púrpura sobre el qual està brodat un cercle envoltat d'una decoració geomètrica amb quatre creixents pigues enfrontats dues a dues.

L'origen del nom i del disseny ho trobem en la teoria defensada per diversos autors[1] d'una possible relació entre la gènesi del labarum i l'estendard militar denominat cantabrum, amb la consegüent identificació d'ambdós com una mateixa cosa; i a la suposada relació que el Codex Theodosianus estableix entre el labarum i els cantabrarii, col·legi de soldats romans encarregats de portar el cantabrum. El seu significat etimològic, el que parla, fa referència al seu ús com estendard utilitzat per a enviar ordres o senyals a la tropa durant la batalla. Els relats de Tertulià i Minuci Fèlix no estableixen relació, deixant únicament clara la veneració que les tropes romanes feien de les seves creus, cobertes per les teles dels cantabra i vexilla.[2][3][4]

Nom[modifica | modifica el codi]

Segons aquestes teories, el cantabrum és l'estendard que Constantí I el Gran després de la seva conversió al cristianisme transforma en el labarum en incloure el Crismó, anagrama que representa Crist, consistent en les grafies majúscules en grec de les dues primeres lletres del seu nom, una "X" sobre la qual se superposa una "P". Es justifica tambíen la relació en l'etimologia cèltica del terme Lábaro procedent de (p)lab- parlar, d'on s'ha derivat l'adjectiu labaros, orador, àmpliament representat en les llengües celtes. Gal·lès: llafar, parla, idioma, veu, orador; antic córnico i bretó: lavar paraula;antic irlandès: labar xarlatà, llaureu parla, llenguatge; irlandès: labhar xerraire, en veu alta i labhairt paraula, parla < célt. (p)labro-. En llatí Labarum. Així mateix l'antropònim Labaro ja existia entre els antics cántabres, havent estat recollit a làpides funeràries.

Disseny[modifica | modifica el codi]

El disseny actual, seguint igualment la teoria de ser el labarum el mateix que el cantabrum, establix per al Lábaro cántabro el color magenta del labarum[5]

El tetrasquel daurat representa les quatre creixents pigues que apareixen representades en diverses esteles càntabres discoidees gegants. Sent un símbol que s'ha constatat que usaven els cántabros freqüentment, com s'observa en caetras representades en monedes encunyades després de les Guerres Càntabres. A més aquest tipus d'estendards i les seves variants estaven bastant estesos entre els pobles cèltics, com ho demostren els relleus de l'arc de triomf d'Aurenja. El seu disseny entronca amb antics símbols cèltics com el trisquel i el seu simbolisme, de tipus religiós, es relaciona amb el culte al Sol i a la Lluna.

Ús[modifica | modifica el codi]

Actualment, i des de certs col·lectius càntabres tant socials com polítics, es reivindica l'ús oficial d'aquest estendard com a bandera de Cantàbria, com a representació del legítim cantabrum, en substitució de l'actual.[6]

Alguns ajuntaments, cas del de Comillas, ja han acceptat la proposta del Conceju Nacionaliegu Cántabru d'utilitzar aquesta bandera i col·locar-la en la balconada de la Casa Consistorial durant la celebració de festes locals i regionals.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dictionnaire des antiquités grecques et romaines - Daremberg et Saglio 1920.
  2. Així també, en els cántabra i en els vexilia, que defensa la milícia amb no menor devoció, aquells vels són les vestidures sagrades de les creus." [Tertulià, Ad Nationes, I, 12.]
  3. "La religió dels romans venera tots els signa militars, jura per ells, els anteposa a tots els déus. Totes les imatges col·locades en els signa són els collarets de les creus; les teles dels vexilla i dels cantabra són les vestidures (stolae) de les creus. Lloo [vostre] zel: no vau voler adorar a creus desaliñadas i nues." [Tertulianus, Apologetycum, Pars IV, Capitulum XVI, 8]
  4. "A més ni preguem ni vam venerar a les creus. Vosaltres certament, que divinitzeu déus de fusta, potser adoreu creus de fusta com part dels vostres déus. Doncs tant els mateixos signes, com els cantabra, com els vexilla dels campaments, quins altra cosa són sinó creus enriquides i adornades?[M. Minutius Felix, Octavius, XXIX]
  5. Crist, brodat en or i ornat amb pedres precioses, marcava el Labarum porpra, Crist s'escrivia en els escuts, en la cresta dels cascos centellejava la creu [Aurelius Prudentius, Contra Symmachum, Lib. I, 486-488]
  6. El Diario Montañés, Una muestra desvela el origen de la bandera de Cantabria, 2007 (castellà)
  7. Conceju comienza una campaña para el reconocimiento del Lábaru como bandera de Cantabria, 2006