László Moholy-Nagy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
László Moholy Nagy
Naixement 20 de juliol de 1895
Hongria Bácsborsard, Hongria
Mort 24 de novembre de 1946 (als 51 anys)
USA Chicago, Estats Units
Nacionalitat hongarès
Ocupació Teòric de l'art, fotògraf i pintor

László Moholy Nagy (Bácsborsard, 20 de juliol de 1895 - Chicago, 24 de novembre de 1946) va ser un fotògraf i pintor hongarès. Ha passat a la història com un dels més importants professors i teòrics de l'art i de la fotografia des del seu treball a l'Escola de la Bauhaus alemanya. Fou un dels impulsors i membres més destacades de la Nova Visió. Durant la seva tasca en ella va estar acompanyat de la seva dona, Lucia Moholy (nascuda Schulz), que havia conegut anteriorment a Berlín i que era una fotògrafa discreta i de qualitat.[1]

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

László Moholy-Nagy va néixer el 20 de juliol de 1895 a Hongria, concretament a la ciutat de Bácsborsod, i va morir el 24 de novembre de 1946 a la ciutat americana de Chicago. Encara que la seva verdadera passió va ser la pintura, avui en dia és recordat com un dels millors fotògrafs dels anys 20, pioner en aquest camp. També va ser professor a l'escola Bauhaus.

La I Guerra Mundial va esclatar mentre Moholy-Nagy desenvolupava els seus estudis de jurista, i va haver d'abandonar-los per allistar-se a l'exèrcit del seu país. Durant els anys que va durar el conflicte bèl·lic, va començar a fer els seus primers passos artístics, amb alguns treballs enfocats en dibuixos al guix i a la tinta xinesa. Una vegada que va acabar la I Guerra Mundial, va abandonar els seus estudis de Dret i es va dedicar per complet a l'art. En aquesta època descobreix el constructivisme i el suprematisme encarnat per les obres de Kasimir Malèvitx.

Precursor de la fotografia[modifica | modifica el codi]

L'amor li va arribar el 1920 una vegada instal·lat a Berlín. Allà va conèixer la que en un futur es convertiria en la seva esposa, Lucía Schulz (més coneguda com a Lucia Moholy). La parella va experimentar al màxim la fotografia i van realitzar interessants fotogrames, els quals daten de 1922 i van assolir la fama.

Un any més tard, l'escola Bauhaus elegeix Moholy-Nagy perquè es faci càrrec del taller de treballs de Metal. Posteriorment, el director del curs, Johannes Itten, va abandonar l'escola i Moholy-Nagy va ocupar el seu càrrec. En aquest període es va abocar a l'estudi dels efectes d'equilibri i pressió dels materials i es va convertir en el precursor de la fotografia Bauhaus.

Els seus treballs[modifica | modifica el codi]

La seva publicació "Pintura, Fotografia, Film", apareguda el 1925, constitueix el vuitè volum dels "Llibres de la Bauhaus" i és un dels principals pilars de la fotografia. En aquest volum, Moholy-Nagy establia una relació entre la pintura i la fotografia. L'artista classificava la pintura com un mitjà per donar forma al color, mentre que la fotografia servia d'instrument d'investigació i l'exposició del fenomen llum.

Així mateix, el 1922 i el 1930, Moholy-Nagy va treballar en un Modulador llum-espai, que consisteix en una sèrie de plans metàl·lics perforats que produeixen efectes de llums i ombres. Per mitjà d'un motor, en aquest mètode es realitza una associació de formes de diferents materials, que són il·luminades perquè provoqui un efecte d'ombreig concret. Moholy-Nagy fa xocar aquestes formes a través d'un moviment continu. Aquest treball va repercutir decisivament en la seva vinculació amb l'escultura i amb les investigacions fotogràfiques del moment.

La recerca d'ombres diferents i de dringadissa de Moholy-Nagy va suposar una gran innovació al terreny de l'art lluminós cinètic, ja que Alexander Rodchenko havia treballat prèviament amb un modulador en el qual només es buscaven ombres.

Últims anys[modifica | modifica el codi]

L'any 1937, Moholy-Nagy va emigrar cap a Chicago on es va posar al capdavant d'una escola de disseny que va anomenar "Nou Bauhaus". Però la iniciativa no prosperà i Moholy-Nagy va tancar les portes de la seva escola només un any més tard. Tot i així, un parell d'anys després, amb el seu esperit artístic encara viu, l'artista hongarès va fundar una altra escola, aquesta vegada en col·laboració amb altres artistes.

Moholy-Nagy va morir de leucèmia a Chicago el 24 de novembre de 1946.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.91. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 de desembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]