Léon-Honoré Labande

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLéon-Honoré Labande
Biografia
Naixement17 setembre 1867 Modifica el valor a Wikidata
Orrouy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Vilanova d'Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsR. de Donéval Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole des Chartes Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaHistoire de Beauvais et de ses institutions municipales jusqu'au XVe siècle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1892 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióbibliotecari, historiador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Léon Honoré Labande (Orrouy, Oise, 17 de setembre de 1867 - Avinyó, 21 de setembre de 1939) va ser un historiador i bibliotecari francès.

Biografia[modifica]

Léon Honoré Labande va néixer a Orrouy el 17 de setembre de 1867 en una família modesta, d'un pare professor. Després d'estudiar al seminari de Beauvais es va incorporar a l'École Nationale des Chartes, on va ser major el 1890. Allí coneix a Ferdinand Lot amb qui s'uneix. Inicialment atret per la filologia gràcies a Paul Meyer, va dedicar la seva tesi a la història de Beauvais i de les seves institucions municipals, de la que va rebre el premi La Fons-Mélicocq.

Les seves primeres obres són sobre la seva regió (cartulari de Sant Quintí de Beauvais, classificació dels arxius municipals de Verdun…), i a finals del 1890 va ser nomenat comissari de la biblioteca d'Avinyó i del Museu Calvet, llocs que va ocupar durant quinze anys. La seva obra eclèctica és especialment notable pels estudis dels monuments preromànics i romànics de Provença.

En 1906, per recomanació de Paul Meyer, va ser triat entre molts sol·licitants com a conservador dels arxius i de la biblioteca del Palau de Mònaco, que li va permetre tenir accés als arxius d'una família governant. També es va dedicar a la història de la Provença, de la que va publicar diversos volums.

Corresponsal de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, va ser honrat per moltes societats científiques (Société française d'archéologie, Commission des Monuments historiques, …) i per l'Académie de Vaucluse.

Després d'una curta malaltia, va morir a Avinyó el 21 de setembre de 1939.[1]

Publicacions (extracte)[modifica]

  • Les Doria de France : Provence, Avignon et Comté Venaissin, Bretagne, Ile-de-France - 1899
  • Étude historique et archéologique sur St. Trophime d'Arles du IVe au XIIIe siècle - 1904
  • La Cathédrale de Vaison : étude historique et archéologique - 1905
  • Avignon au XIIIe siècle - Paris, 1908
  • Le palais des papes d'Avignon et les monuments historiques d'Avignon au XIVe siècle - 1925
  • Notice sur la vie et les travaux de Henry Cochin, membre de l'Académie - 1928
  • Les primitifs français; Peintres et peintres-verriers de la Provence occidentale - 1932
  • Histoire de la Principauté de Monaco - 1934
  • Les Bréa, peintres niçois des XVe et XVIe siècles en Provence et en Ligurie - 1937

Referències[modifica]