Léon Alexandre Heuzey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Léon Alexandre Heuzey

Léon Alexandre Heuzey en 1883
Naixement 1 de desembre de 1831
Defunció 8 de febrer de 1922 (als 90 anys)

Léon Alexandre Heuzey (Rouen, 1 de desembre de 1831 - Auteuil, 8 de febrer de 1922) va ser un arqueòleg francès que va ser rebut el 1885 membre libre a l'Acadèmia de belles arts, i membre a l'Acadèmia de les inscripcions i belles lettres franceses. També va ser membre de l'Escola francesa d'Atenes i conservador al museu del Louvre. Una avinguda de París, l'avenue Léon-Heuzey du el seu nom. El seu fill, Louis Heuzey va ser diputat de la Mayenne.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1855, Léon Alexandre Heuzey va engegar una missió al nord de Grècia, a la zona de Macedònia, amb l'objectiu de trobar algunes traces de les grans batalles romanes que van succeir durant la República romana. Va descobrir aleshores els vestigis d'un grand monument, un palau i una sepultura que no va saber identificar. El 1861, va tornar al mateix lloc amb Honoré Daumet, arran d'una demanda de Napoleó III que manifestava molt d'interés pels camps de batalla de Juli Cèsar en Orient, com amb el de Farsala. La missió es va realitzar en condicions bastant difícils i es va haver d'interrompre. Amb tot aquesta va revelar algunes antiguitats d'una regió que fins aquell moment no s'havia explorat gaire, i els artefactes que s'hi van descobrir enriquiren les col·leccions del museu del Louvre. L'element que més donà fama a aquesta expedició va ser la qualitat dels dibuixos d'en Daumet. Més endavant aquest indret es va identificar com a primera capital del Regne de Macedònia, Aigéai, abans que la capitalitat es transferís a Pel·la. Després s'hi van descobrir tombes reials, sobretot arran de les recerques de Manólis Andrónikos el 1977. Entre aquestes es troba la tomba de Felip II, el pare d'Alexandre el Gran.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Henri Daumet et Léon Heuzey, Mission archéologique de Macédoine, Paris, Librairie Firmin Didot, 1876
  • Nouvelles fouilles de Tello, 1914
  • Découvertes en Chaldée / par Ernest de Sarzec ... ouvrage accompagné de planches. Publié par les soins de Léon Heuzey ... avec le concours de Arthur Amiaud et François Thureau-Dangin pour la partie épigraphique, sous les auspices du Ministère de l'instruction publique et des beaux-arts, 1884-1912
  • Mission française de Chaldée / par le Commandant Gaston Cros, publiées avec le concours de Léon Heuzey et François Thureau Dangin. 1, 1ère livraison, 1910
  • Restitution matérielle de la stèle des vautours, restitution archéologique, 1909
  • Fouilles d'Osuna en Espagne, 1904
  • Archéologie orientale, 1902
  • Catalogue des antiquités chaldéennes : sculpture et gravure à la pointe; 1902
  • Une villa royale chaldéenne vers l'an 4000 avant notre ère : d'après les levés et les notes de M. de Sarzec, 1900
  • Le Buste d'Elché et la mission de M. Pierre Paris en Espagne ..., 1897
  • Les armoiries chaldéennes de Sirpoula, 1894
  • Nouveaux Monuments du roi Our-Nina découverts, 1893
  • Du principe de la draperie antique, Lu dans la séance publique annuelle des cinq Académies du 25 octobre 1892
  • Mélanges d'archéologie et d'épigraphie [Texte imprimé] / Réunis par Th. Homolle et précédés d'une notice sur Albert Dumont par L. Heuzey, 1892
  • Catalogue des figurines antiques de terre cuite du musée du Louvre, 1891
  • Statues espagnoles de style gréco-phénicien (question d'authenticité), 1891, Revue d'assyriologie et d'archéologie orientale, Second volume. No III
  • Les origines orientales de l'art : recueil de mémoires archéologiques et de monuments figurés, 1891-1915
  • Un Palais chaldéen, 1888
  • Les opérations militaires de Jules César: étudiées sur les terrain par la mission de Macédoine, 1886
  • Histoire du costume dans l'antiquité classique, 1876

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grande Galerie -Le Journal du Louvre, sept./oct./nov./ 2011, n°17.