Lícia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tombes de Dalyan.

Lícia (Lycia, Λυκία) fou una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Paflagònia. La capital fou Xanthos. El seu nom anterior fou Lukka i els grecs, que l'anomenaven Termilis, esmenten alguns reis llegendaris, entre ells Licos, que hauria donat nom al país. Els noms dels principals sobirans segons la mitologia grega són Iòbates, Bellerofó el Corinti, Diplococ, Glaúcos, Sarpedó, Megarió i Licos.

Límits i descripció física[modifica | modifica el codi]

Limitava a l'oest amb Cària, al nord amb Frígia i Psídia, a l'est amb Pamfília i al sud amb la mar Mediterrània (aquesta part se sovint anomenada mar de Lícia). La frontera occidental la formava el riu Glaucos i les muntanyes Daedala; la nord la formava les muntanyes del Taure; i la de l'est les muntanyes Climax.

Els país a la seva part nord era muntanyosa amb les serralades de Daedala, Cragos, i Massictes, que en alguns punts ronden els 3.000 metres, i a l'est la serralada de Climax. La plana produïa vi, gra, i fruites, a més de fusta de cedre. Degut al seu caràcter volcànic, també tenia fonts de nafta; a Deliktash hi ha un cràter d'on surt sempre foc, al sortir gas inflamat, i que probablement és l'origen de la història de la Quimera

Els rius principals són el Xanthos a l'oest i el Limiros (Limyros) o Aricandos a l'est. El llac més important és l'anomenat actualment Avlan Golu i també cal esmentar al Yazer Golu.

Història[modifica | modifica el codi]

Relats mitològics[modifica | modifica el codi]

Inscripcions lícies prop de la ciutat de Xanthos

Homer esmenta el país, així com el riu Xanthos i el cap Quimera. Heròdot diu que el seu antic nom fou Milyas (Μιλυάς) i els seus habitants es deien solymi (Σόλυμοι) i tremilae o termilae (Τρεμίλαι o Τερμίλαι), tractant-se probablement de dues tribus del mateix poble. Segons la llegenda, els tremiles o termiles foren sotmesos per una banda de cretencs dirigits per Sarpedon, germà del mític Minos, que va formar un regne que va anomenar de Sarpedon, i que durant el seu govern hi va anar una colònia d'atenencs dirigida per Licos, fill de Pandion, expulsat d'Àtica per son germà Egos. Sarpedon va canviar el nom del país a Lícia en honor del seu amic Licos. El nom Milyas (en llatí, Milyae) fou restringit a la part muntanyosa del nord del país, on van viure els sòlims (solymi), mentre els termiles van passar a dir-se licis.

Període hittita[modifica | modifica el codi]

Sota el rei Telepinus es conserva la crònica d'una campanya contra Luhha, probablement Lukka, en la que el rei hitita s'atribueix la victòria, però els habitants de lukka, de vegades aliats a Arzawa i altres vegades independents, sempre es van resistir a la dominació dels hitites. A Lukka era on hi havia un santuari d'una de les principals deïtats hitites, la deessa solar d'Arinna.

Sota Muwatallis II, Lukka va donar suport al rei hitita i van enviar un contigent a la Batalla de Cadeix (vers 1390 aC). La regió apareix després sota domini hitita fins a la guerra civil entre Mursilis III i Hattusilis III. La situació és poc coneguda, però aparentment hi va haver desordres i la regió es va posar sota la direcció d'un home anomenat Tawagalawa, germà del rei d'Ahhiyawa. Tawagalawa ha estat identificat amb l'homèric Eteocles, fill d'Andreos d'Orcomen; Tawagalawa va començar a atacar el territori hitita de manera que Hattusilis III va perdre aviat el control de la situació al sud-oest i la gent de Lukka va arribar al riu Hulaya, districte fronterer amb la capital a Hawaliya i als districtes veïns de Natas, Parha (després Perge a Pamfília), Harhasuwanta i d'altres, de manera que tota la costa fins a Kizzuwatna va quedar fora del control del rei hitita. Els districtes fronterers de Wasuwatta i Harputtawana van caure en mans de rebels ajudats per Lukka.

L'aventurer Piyama-radu de Lazba va envair territori hitita des Millawanda (el rei era el seu sogre) i va conquerir la terra del riu Hulaya, arribant fins a la Terra Baixa Hitita a Nahita. Hattusilis va marxar contra els col·ligats i els va expulsar de la Terra Baixa i el riu Hulaya, però sense arribar a la costa occidental ni probablement a Pamfília. Llavors va nomenar al seu nebot Ulmi-Tesup (Kurunta), fill de Muwatallis II, rei d'un gran regne del sud-oest, amb capital a Tarhuntasa, que va governar sota el nom de Kurunta. El regne limitava al nord i l'oest amb Pitassa, Ussa i terres hitites, i cap al sud i sud-oest eren terres a dominar "en direcció a la ciutat de Saranduwa a la terra del riu Hulaya". En els següents anys, Kurunta va dominar fins a la costa al sud, i a l'oest fins al riu Kastaraya (Kestros) i la ciutat de Parha (Perge), a la plana pamfília.

Kurunta de Tarhuntasa es va entrevistar amb el rei d'Ahhiwaya a Millawanda i es va acordar la retirada dels aqueus de Lukka, que va retornar a control hitita i els caps locals es van afanyar a proclamar la seva lleialtat al rei de Tarhuntasa i al gran rei hitita.

A Lukka es va lliurar segurament una batalla naval contra els pobles de la mar en la que els hitites foren derrotats. La segona derrota a terra, a Lawasanda, va posar fi al seu imperi.

Domini persa[modifica | modifica el codi]

No hi ha fonts escrites per conèixer el que va passar a la regió després del 1200 aC i si bé es creu que Cresos de Lídia no va poder dominar el territori, res més se sap del cert fins que va ser conquerit per Pèrsia el 546 aC i els licis van oferir ferotge resistència al general Harpagos, de manera que la ciutat de Xanthos va preferir l'anihilament (la seva gent assetjada va calar foc a la ciutat, que va quedar destruïa) abans de rendir-se.

A començaments del segle V aC els licis es van unir a la revolta de Jònia, però foren sotmesos igualment que els jonis i el país fou inclòs dins la Satrapia I (Lídia) en temps de Darios I el Gran, dins de la qual formava una subsatrapia. Quant Cària (una altra subsatrapia) va esdevenir satrapia separada, Lícia en va formar part, però va tenir alguns moments d'autonomia amb Zopiros i amb Kherei a la segona meitat del segle V aC, i amb Pèricles a principis del segle IV aC. És possible que les ciutats lícies paguessin algun tipus de tribut a Atenes durant la guerra del Peloponès. La seva història detallada sota domini persa no és prou coneguda, però a grans trets es pot dir que va conservar una certa autonomia pagant tribut i proveint soldats.

Domini macedoni[modifica | modifica el codi]

Després del 334 aC es va produir la conquesta d'Alexandre el Gran, que va passar de Cària a Psídia i Frígia a través de Lícia. Els licis no van oferir resistència als macedonis, o en van oferir molt poca. Xanthos, Pinara, Patara i unes trenta ciutats més, es van rendir sense lluitar. La confederació lícia es va constituir o reconstituir en aquesta època; era una confederació de ciutats lliures, (organització que segons Estrabó ja existia des del temps de Cresos quan les ciutats es van confederar per resistir a aquest rei i que s'hauria mantingut almenys parcialment sota domini persa).

Estrabó esmenta la confederació i la seva constitució i diu que estava formada per 23 ciutats de les quals sis eren les principals: Xanthos (llatí Xanthus), Patara, Pinara, Olimpos (Olympus), Mira (Myra) i Tlos. Cadascuna tenia tres vots al consell federal, mentre que altres ciutats més petites en tenien dos i la resta un de sol. El poder executiu de la confederació era en mans del Liciarca (Λυκιάρχης), d'elecció anyal al començament del Congrés que també elegia els altres membres executius. Els jutges i magistrats eren elegits per cada ciutat segons el seu nombre de vots i les taxes i altres deures públics seguien el mateix principi. El Congrés decidida sobre la pau, la guerra i les aliances. Sota el poder romà fou Roma la que tenia el control d'aquests afers.

Alexandre la va donar a Nearc, el seu almirall. Nearc la va posseir també sota Antígon el borni, uns dels diàdocs d'Alexandre, després del 323 aC i que el 305 aC es va proclamar rei de Sardes. Va passar als selèucides el 301 aC i als Ptolomeus el 295 aC, tornant als selèucides el 272 aC.

Confederació lícia independent[modifica | modifica el codi]

La regió va quedar incorporada al regne de Pèrgam després del tractat d'Apamea el 188 aC, per concessió romana a Rodes, però les ciutats lídies amb suport secret de Pèrgam van resistir als rodis amb les armes i finalment els romans, enemistats amb els rodis, van restaurar la seva independència i fou en aquest període que va arribar a la seva màxima prosperitat i desenvolupament. A les Guerres Mitridàtiques, les ciutats lícies foren neutrals. No fou excessivament afectada per les incursions dels pirates cilicis.

A la guerra civil que va seguir a la mort de Juli Cèsar a la meitat del segle I aC, Brut i Cassi van atacar el país perquè afavoria, segons sembla, el partit d'Octavi i Marc Antoni. Quan Brut va atacar Xanthos (42 aC), la ciutat va tornar a oferir una resistència obstinada i quan Brut va poder entrar a la ciutat per un engany, un altre cop la ciutat fou destruïda pels seus propis habitants. La seva caiguda fou seguida per la rendició de Patara i d'altres ciutats i Brut i va imposar grans contribucions. Més tard, Marc Antoni va concedir a Lícia l'exempció de taxes en consideració a aquests sofriments i va fer reconstruir Xanthos.

Província romana[modifica | modifica el codi]

Però ja les coses eren diferents i les lluites polítiques van crear inestabilitat fins que l'any 43 el país fou convertit en província per l'emperador Claudi. Plini diu que la província tenia 70 ciutats (incloent Pamfília), però que al seu temps s'havien reduït ja a 26. Adrià la va convertir en província de rang senatorial.

Ptolemeu diu que en el seu temps era una província separada, però segurament va romandre unida a Pamfília fins al temps de Teodosi el Gran, ja que hi ha almenys una inscripció que parla de "procos. Lyciae et Pamphyliae" i els dos territoris tenien un únic governador encara en temps de Constantí el gran. Sota Teodosi, Lícia i Pamfília foren separades. La capital provincial fou Mira (Myra).

Exploració[modifica | modifica el codi]

Fou un país que va romandre inexplorat pels occidentals fins que fou visitat per Sir Charles Fellows el 1838.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lícia Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 36° 44′ N, 29° 54′ E / 36.733°N,29.900°E / 36.733; 29.900