Lígula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les lígules dels gira-sols són com "pètals" grocs. Quan el capítol va madurant perd les lígules

El terme lígula (del llatí:ligula variant de lingula, el diminutiu de lingua "llengua") s'aplica a diferents una apèndix membranosos de forma allargada (en forma de llengua, aproximadament) de diferents tipus de plantes. El significat varia segons la planta.

Taula de continguts

Poàcies i ciperàcies[modifica]

Lígula de la gramínia Alopecurus geniculatus
Esquema d'una flor ligulada de la família asteràcia:
A. ovari
B. papus
C. teca
D. lígula
E. estil amb estam

La lígula és una excrescència tènue en la unió de la fulla i la tija de moltes gramínies (poàcies) i ciperàcies (Cyperaceae).

La lígula es troba en la base interior de la fulla entre on s'enganxa la fulla a la tija principal i la mateixa tija. Les lígules poden tenir diverses formes però normalment és una membrana translúcida o un serell de pèls. La lígula membranosa pot ser des de molt curta (1–2 mm en Poa pratensis) a molt llarga 10–20 mm (Sorghum halepense), també pot ser suau o molt estripada al seu acabament. Algunes herbes poàcies no tenen lígula, per exemple Echinochloa crusgali.

Hi ha tres tipus de lígules: membranoses, un serrell de pèls (ciliades), o sense lígules. Gràcies a les lígules i les seves formes es poden identificar gèneres i espècies.Per exemple en cereals com blat, ordi i civada es poden identificar quan encara no tenen gra.

Asteràcies[modifica]

La lígula és la corol·la en forma de llengüeta que presenten molt sovint algunes de les flors que formen el capítol de les asteràcies.[1] En el conjunt del capítol, les lígules tenen una aparença similar al que serien els pètals en una flor simple.

La disposició de les lígules és una característica de les subfamílies: a la subfamília de les Asteròidies les flors interiors del capítol (com a mínim) no tenen lígules, mentre que a les Cicoriòidies totes les flors del capítol són ligulades.[1]

Selaginel·les i isòets[modifica]

La lígula és un apèndix membranós que les fulles de les selaginel·les i i els isòets porten cap a la base.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lígula