Lígurs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La població a la península itàlica a l'inici de l'Edat del Ferro:

Els lígurs foren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va prendre el nom de Ligúria sota els romans.

Està en debat si eren indoeuropeus d'una onada anterior als itàlics i celtes o preindoeuropeus. A partir de l'anàlisi de topònims i patronímics, i altres paraules que han sobreviscut del lígur, el celtòleg Henri d'Arbois de Jubainville defèn que eren una branca de idoeuropeus emparentada amb els celtes. Aquesta hipòtesis, té, però l'inconvenient de què les semblances podrien ser degudes a la influència dels celtes sobre els lígurs.

Història[modifica | modifica el codi]

Els lígurs apareixen ja com a mercenària a l'exèrcit del cartaginès d'Amilcar el 480 aC. Agàtocles de Siracusa els va utilitzar també. Els grecs de Massília van fundar colònies a la costa lígur com Nicaea (Niça) i Portus Herculis Monoeci (Mònaco), pero mai van anar més enllà de la costa.

El 237 aC els lígurs es van enfrontar amb els romans per primer cop; el cònsol P. Lentulus Caudinus, un dels cònsols del 236 aC, fou el primer que va celebrar un triomf obtingut sobre els lígurs. Entre el 233 aC i 223 aC els lígurs apareixen tres vegades entre els derrotats segons els llibres dels fasti, però no foren sotmesos més que parcialment; les tribus es van refugiar a les muntanyes; els lígurs de les muntanyes al nord dels Apenins van ser aliats dels gals bois i ínsubres. El conflicte va quedar aturat durant la Segona Guerra Púnica. Els lígurs foren aliats dels cartaginesos i van proveir a Anníbal amb un important contingent que va lluitar amb Asdrúbal al Metaure; abans del final de la guerra, quan Magó va desembarcar al seu territori, Ligúria fou la base d'operacions contra la Gàl·lia Cisalpina. Després de la guerra els romans van decidir castigar als lígurs i gals i es va iniciar la guerra el 200 aC; els lígurs van atacar les colònies de Placentia i Cremona.

Això fou el principi d'una llarga sèrie de guerres que van durar vuitanta anys. De les campanyes se sap poca cosa. Els romans van celebrar diversos triomfs. Una de les tribus més poderoses foren els apuans, que vivien prop de la frontera amb Etrúria, i van ocupar les valls del Macra i el Ausar (Magra i Secchio) i es van estendre cap a la frontera amb els aretins i els territoris de Mutina i Bononia. El quarter general romà fou Pisae i els lígurs, amb el temps, foren expulsats cap a les muntanyes i castells. No fou fins el 180 aC quan els cònsols Cornelius i Baebius, que havien aconseguit una submissió nominal, van decidir transportar a tota la nació (uns 40.000) fora del país, i els van establir al Samni on van subsistir com a lígurs cornelians i babians durant segles.

L'establiment de les colònies romanes de Pisa i Lucca va consolidar les conquestes i va establir el domini romà al Macra i al port de Luna. La tribu del friniats, al nord dels Apenins, prop de les fonts del Scultenna (Panaro), fou dominada per C. Flaminius el 187 aC i les tribus dels brigats, garuls, hercats i lapicins vers el 175 aC. Els ingauns (ingauni), una de les més poderoses a l'oest de Genua, foren sotmesos vers el 181 aC, però la submissió no fou complerta, així com la dels seus veïns intermelis, i es van dedicar uns anys a les pirateries. El 173 aC els statielli, poble no esmentat abans, foren dominats, indicant un progressiu avanç romà cap a l'oest. A partir del 167 aC quan l'única font, Tit Livi, s'atura, les guerres que van seguir ja no es coneixen però apareixen alguns triomfs que indiquen que la lluita va continuar.

El 154 aC els romans van atacar per primer cop als ovibis i deciats a l'oest del Varus. Trenta anys després (123-122 aC) es van celebrar els triomfs sobre les tribus dels vocontis i sal·luvis. Mentre les tribus de l'oest van caure progressivament sota domini romà, les de més a l'est romanien encara rebels; el 117 aC, Q. Marcius va celebrar un triomf sobre els lígurs; més tard M. Aemilius Scaurus es va distingir en lluita contra ells i la construcció de la via Emília al final del segle seguint tota la costa de Luna a Vada Sabbata, i cap a l'interior creuant els Apenins fins a Dortona, suposant la fase final de la submissió dels lígurs, tot i que la submissió de les tribus muntanyeses va restar incompleta. Les tribus dels Alps Marítims no foren completament reduïdes fins al regnat d'August.

No se sap quan van obtenir la ciutadania romana però és probable que fos al mateix temps que la Gàl·lia Cisalpina (89 aC), però les tribus muntanyeses en temps de Plini el Vell només tenien el dret llatí.

Amb part del seu territori es va formar la novena regió d'Itàlia. Els Alps Cotis van formar un territori separat que sota Neró fou una província però Constantí el gran va unir a Ligúria i la seva regió fou rebatejada com Alps Cotis mentre el nom de Ligúria fou donat a la regió onzena, la Gàl·lia Transpadana. En aquest temps els lígurs com a poble diferenciat havien desaparegut.

Tribus[modifica | modifica el codi]

Els lígurs estaven separats en nombrosos grups o tribus que no tenien cap unió entre elles, si bé a vegades van constituir aliances contra els romans. Les tribus principals foren:

  • Els apuanis o apuans a la vall del Macra i el port de Lunae
  • Els friniats a la vall d'Scultenna o Panaro
  • Els briniats a la vall del Vara, afluent del Magra
  • Els genuats a la regió de Genua
  • Els veturis, veïns dels genuats per l'oest dels que els separava el riu Porcifera o Polcevera
  • Els inaguns o ingaunis a la costa, a la regió d'Albenga (Albium Ingaunum)
  • Els intermelis, a l'oest dels ingauns, amb centre a Albium Intermelium (Ventimiglia)
  • Els vediantis, a la vall del Varus, als dos costats del riu

Al nord dels Apenins les tribus principals foren:

  • Els vagiennis amb capital a Augusta Vagiennorum, actual Bene, entre l'Stura i el Tanaro, fins al naixement del riu Po
  • Els statiel·lis amb centre a Aquae Statiellae, avui Acqui
  • Els taurins o taurinis amb centre a Augusta Taurinorum, avui Torí
  • Els euburiats a les muntanyes Astigiana.
  • Els celelats, a l'est dels euburiats
  • Els cerdiquiats, també a l'est dels euburiats
  • els ilvats, igualment a l'est dels euburiats
  • Els epanteris, al nord dels ingauns

Al sud dels Apenins:

Als Alps italians

Vegeu també: Ligúria (província romana)