Límula

Limulus polyphemus

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Arthropoda
Classe:	Merostomata
Ordre:	Xiphosura
Família:	Limulidae
Gènere:	Limulus
Espècie:	L. polyphemus

Nom binomial

Limulus polyphemus
Linnaeus, 1758

La límula o límula de l'Atlàntic (Limulus polyphemus) és un artròpode de la família Limulidae. És l'únic membre del gènere de les límules (Limulus)

Característiques [modifica]

Malgrat el nom de "cranc" és un artròpode quelicerat, i per tant més proper als aràcnids (aranyes, escorpins, etc.) que als crancs (crustacis). Viu al mar, a les costes atlàntiques de Nord-amèrica fins el Golf de Mèxic.

Característiques [modifica]

Un nen amb una límula, mostrant-ne la seva mida

Les límules tenen el cos aplanat i estan recobertes d'un gruixut exoesquelet que forma una autèntica cuirassa. Poden assolir una llarga de 60 cm. El seu cos té dues regions ben definides, el prosoma o cefalotòrax i l'opistosoma o abdomen, que acaba en una llarga "cua".

Prosoma o cefalotòrax. El prosoma té forma de ferradura i està cobert per una closca dura en forma d'escut que a la part dorsal té un ull compost a cada banda i un parell de petits ulls simples al mig; a la part ventral es troba la boca al voltant de la qual hi ha un parell de quelícers acabats en pinça; a continuació hi ha els pedipalps i quatre parells de potes també acabades en una pinça, excepte l'últim que té la punta aplanada i serveix per recolzar-se sobre els fons tous. A l'interior del prosoma està el cervell, el cor i la part anterior del tub digestiu.
Opistosoma o abdomen. Té forma hexagonal i sis espines a cada costat; a la part ventral té los obertures genitals cobertes per una placa denominada opercle i cinc parells de brànquies en llibre, anomenades així perquè estan formades per moltes làmines superposades que recorden les fulles d'un llibre; les brànquies els hi permeten respirar sota l'aigua, però també sobreviure a terra ferma durant curts períodes de temps. A l'última part de l'abdomen hi tenen una "cua" llarga, rígida i acabada en punta denominada telson.

La sang dels Limulus es de color blau, ja que conté hemocianina, un pigment amb coure que li atorga aquest color; l'hemocianina transporta l'oxigen des de les brànquies als òrgans de l'animal. La seva carn és verinosa.

Biologia i ecologia [modifica]

Una límula nedant boca amunt

Les límules viuen al mar, en aigües poc profundes, generalment en fons sorrencs entre els 3 i els 9 metres de fondària, per on repten i excaven, enterrant-se just per sota de la superfície. Són carnívores i s'alimenten de mol·luscs, cucs (anèl·lids), altres invertebrats marins i d'animals morts, que subjecten i esmicolen amb els quelícers. Neden en posició invertida, amb les potes cap amunt, agitant les brànquies, i s'ajuden amb la cua per girar-se quan volen caminar pel fons.

Les límules són ovípares i amb fecundació externa. Al moment de la reproducció, abandonen el mar i migren cap a la platja on s'apleguen un gran nombre d'individus; els primers en arribar són els mascles; després arriben les femelles, que fan un forat d'uns 15 o 20 cm a la sorra; en aquests nius dipositen entre 15.000 i 64.000 ous^[1] que seran fertilitzats pels mascles. De l'ou neix una larva, anomenada trilobítica perquè recorda un trilobit, que retorna al mar, i que només té dos parell de brànquies i no té la llarga cua de l'adult; després de nombroses mudes de l'exoesquelet assoleixen l'estat adult. Al cap de 11 anys retornen a la platja per a reproduir-se. Poden viure fins 25 anys.

El Limulus poden regenerar les potes perdudes, cosa gens habitual entre el artròpodes.

Evolució [modifica]

Les límules són parents llunyans dels aràcnids actuals (aranyes, escorpins) y possiblement són descendents dels antics euriptèrids (escorpins marins), que van evolucionar en mars poc profunds durant el Paleozoic, fa entre 540 i 280 milions d'anys junt amb altres artròpodes primitius, com ara el trilobits.

Els Limulus són un dels artròpodes actuals més antics ja que van aparèixer fa uns 350 o 400 milions d'anys i des de llavors han canviat molt poc; és per això que es consideren com a fòssils vivents.