Línia 1 del metro de Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Línia 1 del Metro de Barcelona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 1
Línia vermella
Recorregut Hospital de Bellvitge - Fondo
Obertura 1926
Operador TMB
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei transit ràpid subterrani
Municipi(s) Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramanet
Estacions 30[1]
Longitud 20'7 km[1]
Temps de viatge 60
Velocitat 26'8 km/h[1]
Vehicles Sèries 4000, 6000
Electrificació Catenària superior
rígida 1.500 V CC
Ample ferroviari 1.674 mm
Cobertura de mòbil De Santa Eulàlia a Fondo
Cotxeres i tallers Santa Eulàlia i la Sagrera
Metro de Barcelona
L1 barcelona.svg Línia 1 L2 barcelona.svg Línia 2
L3 barcelona.svg Línia 3 L4 barcelona.svg Línia 4
L5 barcelona.svg Línia 5 L6 barcelona.svg Línia 6
L7 barcelona.svg Línia 7 L8 barcelona.svg Línia 8
L9 barcelona.svg Línia 9 L10 barcelona.svg Línia 10
L11 barcelona.svg Línia 11
Línia 1
Mapa Metro Línia 1
L2gris.svg L9gris.svg
El Prat Estació Rodalies de Catalunya.svg obres AVEg.svg *
L2gris.svg L9gris.svg
La Ribera
riu Llobregat
Hospital de Bellvitge Fi L1 barcelona.svg
Bellvitge
L8 barcelona.svg
Av. Carrilet FGC.svg
Rbla. Just Oliveras Rodalies de Catalunya.svg
Can Serra
Florida
L9gris.svg L10gris.svg
Torrassa RdCg.svg
Santa Eulàlia
Cotxeres de Santa Eulàlia
Mercat Nou
L5 barcelona.svg
Plaça de Sants
Hostafrancs
L3 barcelona.svg L8 barcelona.svg
Espanya FGC.svg
Rocafort
Urgell
L2 barcelona.svg
Universitat
L3 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg
Catalunya FGC.svg Rodalies de Catalunya.svg
L4 barcelona.svg
Urquinaona
Arc de Triomf Rodalies de Catalunya.svg BSicon BUS2.svg
T4.svg
Marina
T4.svg T5.svg
Glòries
L2 barcelona.svg
Clot Rodalies de Catalunya.svg
Navas
L5 barcelona.svg L9 barcelona.svg L10 barcelona.svg L4gris.svg
La Sagrera RdCg.svg
Cotxeres de Sagrera
Fabra i Puig Rodalies de Catalunya.svg
Sant Andreu Rodalies de Catalunya.svg
Torras i Bages
Apartador de Torras i Bages
L3gris.svg
Trinitat Vella
Baró de Viver
riu Besòs
Santa Coloma
L9 barcelona.svg
Fondo Fi L1 barcelona.svg
Montigalà | Lloreda
Tallers i cotxeres
Sant Crist
Bufalà
L2 barcelona.svg
Badalona Pompeu Fabra
Estació de Badalona Rodalies de Catalunya.svg *
(*) PDI 2011-2020

La Línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. És la segona línia més antiga del metro, la més llarga de la xarxa i l'única amb via d'ample ibèric antic.

La línia es va inaugurar el 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal per unir les terminals ferroviaries que havien sorgit a Barcelona. Actualment uneix les estacions d'Hospital de Bellvitge i Fondo, en un traçat de doble via soterrada, les cotxeres es troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i tallers a l'estació d'Hospital de Bellvitge. Actualment té 20'7 quilòmetres de longitud i trenta estacions.[2]

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

La línia 1 és una línia operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).[3] El traçat de la línia és de doble via soterrada, antigament un tram entre Plaça de Sants i Torrassa era en superfície però arran de les obres de la línia d'alta velocitat el tram es va cobrir. Les cotxeres i tallers es troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i un nou taller a Hospital de Bellvitge.[4]

Actualment circulen trens de la sèrie 4000 que van començar a ser introduïts l'any 1987 i de la sèrie 6000, introduïts a partir de l'any 2007. Antigament hi havien circulat trens de les sèries 100, 200, 300 i 400.[5]

La línia 1 té una longitud de 20,7 quilòmetres, 30 estacions, 16 trens en hora punta i l'any 2010 s'hi van realitzar un total de 109,8 milions de viatges, sent la primera línia per volum de viatges per davant de la L3 i L5.[6]

Municipis coberts

Els municipis coberts per la línia són: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. A la ciutat de Barcelona transcorre per quatre districtes: Eixample, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc.

Estacions[modifica | modifica el codi]

Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Mercat Nou i la Sagrera i amb tres andanes les estacions de Glòries, Clot Navas, Fabra i Puig, Sant Andreu i Torras i Bages.

Les estacions que han sofert un canvi de nom són les següents: Hospital de Bellvitge (Feixa Llarga), Santa Eulàlia (Bordeta Cocheras), Plaça de Sants (Sants) i Arc de Triomf (Triunfo Norte).

La majoria d'estacions, el 80% d'elles (24 de 30),[7] estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda, excepte Rambla Just Oliveras, Torrassa, Plaça de Sants, Espanya Urquinaona, Clot (L1) i Fabra i Puig.[8] Hi ha un total de quinze estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia, FGC, trens de rodalia i regionals i autobusos de mitja i llarga distància:[9]

Enllaços amb altres línies
Estació Metro Altres
Avinguda Carrilet L8 barcelona.svg FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg
Rambla de Just Oliveras Rodalies de Catalunya.svg R1 barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg
Torrassa obres L9gris.svg L10gris.svg obres RdCg.svg
Plaça de Sants L5 barcelona.svg
Espanya L3 barcelona.svg L8 barcelona.svg FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg
Universitat L2 barcelona.svg
Catalunya L3 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg FGC.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Rodalies de Catalunya.svg R1 barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg
Urquinaona L4 barcelona.svg
Arc de Triomf Rodalies de Catalunya.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg BSicon BUS2.svg
Marina Tramvia metropolita.svg T4.svg
Glòries Tramvia metropolita.svg T4.svg T5.svg T6.svg
Clot L2 barcelona.svg Rodalies de Catalunya.svg R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg R11 Rodalies de Catalunya.svg
La Sagrera L5 barcelona.svg L9 barcelona.svg L10 barcelona.svg L4gris.svg Rodalies de Catalunya.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg
Fabra i Puig Rodalies de Catalunya.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R7 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg Autobús llarg recorregut
Sant Andreu Rodalies de Catalunya.svg R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg R11 Rodalies de Catalunya.svg
Fondo L9 barcelona.svg

Història[modifica | modifica el codi]

Nau, andanes i vies de l'estació d'Espanya.

La línia 1 es va inaugurar l'any 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal o Metro Transversal,[10] concebuda com un enllaç ferroviari subterrani entre la Bordeta i l'Estació del Nord per enllaçar les línies de trens de les companyies MZA i Nord.[11]

Esquema cronològic de la línia 1.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Accés a l'estació d'Arc de Triomf.
  • 1912: Es presenta el projecte del Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales.
  • 1914: Es paralitza el projecte per la Primera Guerra Mundial.
  • 1920: Es constitueix Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (FMB).
  • 1922: El Consell d'Obres Públiques aprova el projecte i per Reial Decret se'n permet la construcció. L'Ajuntament de Barcelona adquireix accions de FMB perquè el projecte podria jugar un paper important en el desenvolupament de la ciutat.
  • 1923: Comencen les obres de la línia.
  • 1926: Inauguració oficial de l'anomenat Metro Transversal tram entre Bordeta i Catalunya.
  • 1932: S'amplia des de Bordeta a Bordeta Cotxeres (posteriorment Santa Eulàlia) i des de Catalunya a Triumfo Norte (Arc de Triomf)
  • 1933: Es perllonga a Marina.
  • 1953: El Transversal arriba a Navas.
  • 1941: Entra en vigor la llei de "Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Tranports per Carretera" i el Transversal és nacionalitzat i passa a dependre de RENFE fins al 1943 quan es retorna pels recursos presentats.
  • 1952: L'Ajuntament de Barcelona aprova un acord de municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat.
  • 1954: S'amplia amb dues estacions, la Sagrera i Fabra i Puig.
  • 1958: L'Ajuntament adquireix les accions que li faltaven de FMB.
  • 1961: FMB i GMB es fusionen en Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM, el Transversal passa a anomenar-se línia I.
  • 1968: La línia arriba a Torras i Bages.
  • 1980: Es tanca i es desmantella l'estació de Santa Eulàlia, terminal des de 1932, per ampliar la línia.
  • 1983: Creua el riu Besòs fins a Santa Coloma i arriba per primer cop el metro al Barcelonès Nord. Pel costat Llobregat s'amplia a Torrassa, s'obre la nova estació de Santa Eulàlia i es tanca Bordeta.
  • 1987: Es perllonga la línia fins a Avinguda Carrilet.
  • 1989: La línia arriba a Feixa Llarga (posteriorment anomenada Hospital de Bellvitge).
  • 1992: S'amplia la línia amb una estació, Fondo, la primera adaptada a PMR.
  • 2010: Es posa en funcionament uns nous tallers a Hospital de Bellvitge per substituir els de Mercat Nou.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La línia, idea de Ferran Reyes,[12] va néixer per la necessitat d'unir les diferents estacions terminals de ferrocarril que hi havia a principis del segle XX a Barcelona i per aquest motiu es va construir en ample ibèric antic (1.674 mm), sent una de les línies de metro amb els trens més amples del món.[13]

El projecte era denominat oficialment Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales.[14] El traçat s'iniciava a la Bordeta, km 99,530 de la línia de Barcelona a Tarragona, i transcorreria per sota del carrer de Sants fins a la plaça d'Espanya, on enllaçaria amb el NEE, i després per la Gran Via de les Corts Catalanes fins a la plaça de la Universitat on es bifurcaria, un ramal per la ronda de la Universitat i un altre pel carrer de Pelai (enllaçant amb FSB) i carrer de Fontanella, i es tornarien a enllaçar a la plaça d'Urquinaona. Després circularia per la ronda de Sant Pere, avinguda de Vilanova, el patí de maniobres de l'Estació del Nord (enllaçant amb Nord i MZA) i posteriorment en superfície per la riera de Bogatell fins a l'estació de mercaderies de Bogatell i finalitzant el recorregut a l'estació de Poble Nou de MZA (línia de Mataró).[15]

Tot i que el projecte va ser presentat al govern de Madrid el 1912 i exposat a informació pública el 1913, va quedar paralitzar el 1914 per la Primera Guerra Mundial, després de la Guerra el senyor Reyes iniciava contactes financers per iniciar les obres i finalment un grup d'empresaris catalans i bascos es van decidir tirar endavant el projecte.

Metropolità Transversal[modifica | modifica el codi]

L'estació de Catalunya.

El 1920 es constituïa la societat Ferrocarril Metropolitano de Barcelona S.A. (FMB) i el projecte era aprovat pel Consell d'Obres Públiques el 1922. Donat les fortes inversions requerides es va decidir augmentar el capital social mitjançant l'emissió de 19.600 accions, part de les quals l'Ajuntament de Barcelona va adquirir ja que per les característiques urbanes d'aquest ferrocarril, aquest podria jugar un paper important en el desenvolupament de la ciutat.[16]

Per Reial Ordre l'any 1922 es va permetre l'execució del projecte definit com a ferrocarril subterrani de tracció elèctrica i transversal entre les línies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França.[17] Les obres van començar el 5 de febrer de 1923 i eren força laborioses ja que es duien a terme sota carrers amb molt trànsit.[18] Mentrestant FMB havia sol·licitat la concessió de fins a set línies:[19]

  • Línia de Lesseps: Unió de FMB amb FSB, conversió d'aquest en ferrocarril subterrani via Rambla de Catalunya.
  • Línia de la Ronda: Enllaçaria plaça Espanya amb Universitat per l'avinguda del Paral·lel i les rondes de Sant Pau i Sant Antoni.
  • Línia de la plaça Tetuan: des d'Universitat fins a Tetuan.
  • Línia de Sant Andreu: Unió de Tetuan amb el Clot, la Sagrera i Sant Andreu, al llarg de la Gran Via i la carretera de Ribes.
  • Línia del Poble Nou: Uniria Gràcia i Sant Martí de Provençals per la travessera de Gràcia, passeig de Sant Joan, carrer de Pujadas i carrer de Pere IV.
  • Línia de Can Tunis.
  • Línia del Prat de Llobregat: des de plaça d'Espanya per la Gran Via fins al Prat.

La inauguració oficial del primer tram (Bordeta-Catalunya) va ser el 10 de juny de 1926, ja batejat com Metro Transversal per diferenciar-lo del Gran Metro. Tenia 4.063 metres de longitud i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara Plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya.[20] L'estació d'Espanya en aquell moment va ser l'estació amb la bòveda més gran del món (27 metres).[21]

Ferrocarril Metropolità de Barcelona propietari i constructor de la línia incialment va delegar a Tramvies de Barcelona el transport de viatgers, és a dir era l'operador de la línia, però posteriorment se'n va fer càrrec directament.[22]

Ampliacions del Transversal[modifica | modifica el codi]

Andana de l'estació de Clot.

L'1 de juliol de 1932 es va produir la segona ampliació del Metro Transversal, per una banda des de Bordeta a Bordeta Cotxeres (posteriorment reanomenada Santa Eulàlia) i per l'altra de Catalunya a Urquinaona i Triumfo Norte (Arc de Triomf).[23] El perllongament a Arc de Triomf facilitava l'accés al centre de la població als passatgers dels trens que fins llavors acabaven a l'estació ferroviària de l'Estació del Nord, ja que aquest perllongament dut a terme entre la col·laboració del Ferrocarril Metropolità de Barcelona i Nord permetia fer arribar a través de quatre vies trens a la plaça de Catalunya, tant del metro (vies laterals) com trens (vies centrals) de les línies de Barcelona a Manresa i de Sant Joan de les Abadesses.[24]

Un any més tard s'ampliava des d'Arc de Triomf a Marina, a partir d'aquí el Metro Transversal se separa de les línies de la companyia Nord amb previsió del projecte d'enllaços ferroviaris que s'estava realitzant per arribar amb menys temps a la plaça de les Glòries Catalanes i enllaçar després a la Sagrera amb les línies de MZA.[25]

Al maig de 1953 es perllongava la línia fins a l'estació de Navas,[26] al gener i maig del 1954 es completava els perllongaments del Metro Transversal arribant a les estacions de la Sagrera i Fabra i Puig, on enllaça amb l'estació de Sant Andreu Arenal de RENFE.[27]

Nacionalització[modifica | modifica el codi]

L'any 1941 va entrar en vigor la llei de "Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Tranports per Carretera" que feia efectiva l'1 de febrer la nacionalització i agrupació de totes les línies ferroviàries d'ample ibèric, afectant automàticament la línia 1 del metro de Barcelona per ser d'aquest ample ferroviari. La L1 va dependre de Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fins al 24 de setembre de 1943 quan va passar de nou a mans de FMB arran dels recursos que havia presentat la companyia del metropolità.[17]

Municipalització[modifica | modifica el codi]

L'octubre de 1952 el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat, afectant el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona. L'any 1955 els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l'acord de l'adquisició de les accions per part l'Ajuntament.[28][29][30]

El 1958 l'Ajuntament va acabar de comprar el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, hi va participar des de la seva constitució i el 1928 en controlava bona part.[31] Tres anys més tard, el 1961 el Gran Metropolità va ser absorbit per FMB, creant Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.[32]

Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal.[33] Després de la fusió, les línies I i II del GMB (tota la Y) van passar a denominar-se línia III.[34]

Posteriorment a la municipalització s'inicia l'elaboració dels Plans de Metros, establint al Pla d'Urgència de 1963 l'ampliació de la línia a Torras i Bages i al Pla de Metros de 1971 des de Torras i Bages al barri de Ciutat Meridiana i per l'altre extrem la perllongaciós des de Santa Eulàlia a l'Hospital de Bellvitge.[35][36] El 1974 es canvia el projecte de perllongament des de Torras i Bages per fer-la creuar el Besòs i arribar a Santa Coloma de Gramenet.[37]

Tram Fabra i Puig - Fondo[modifica | modifica el codi]

L'any 1968 la línia es perllonga en 1.802 metres i dues estacions des de Fabra i Puig a Sant Andreu i Torras i Bages.[38] Una dècada més tard el 21 de desembre de 1983 creuava el Besòs arribant a la població de Santa Coloma de Gramenet. L'ampliació constava de dos quilòmetres de longitud i tres estacions a Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma.[39] Era la primera ampliació que es feia a la zona del Barcelonès Nord.[40]

Fondo es va obrir el 18 de febrer de 1992, ampliant-se amb una sola estació.[41] S'havia d'anomenar Camí del Fondo, però va ser reanomenada Fondo per les peticions de l'Ajuntament de Santa Coloma.[42] Aquesta estació va ser la primera dotada amb ascensors hidràulics per ser adaptada a persones amb mobilitat reduïda i paviment de textura especial per a invidents.[17]

Tram Torrasa - Hospital de Bellvitge[modifica | modifica el codi]

A la vegada que s'ampliava a Santa Coloma, pocs dies més tard es posava el primer perllongament per la banda del llobregat, que no havia variat des de 1932. S'ampliava en 950 metres i dos estacions, Santa Eulàlia i Torrassa.[43] El 1980 es van iniciar les obres d'aquest perllongament amb el tancament de l'estació de Santa Eulàlia (antigament anomenada Bordeta Cotxeres), terminal de la línia des de 1932, i es va canviar parcialment la seva localització. Quan es va inaugurar el nou tram es va tancar definitivament l'estació de Bordeta inaugurada l'any 1926.[44]

El 24 d'abril de 1987 es van obrir deu estacions a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, quatre d'elles a la línia 1, ampliant la línia fins a Avinguda Carrilet, on enllaçaria amb FGC, les altres tres noves estacions eren Florida, Can Serra i Rambla Just Oliveras, en aquesta última enllaçant amb els trens de rodalia.[45]

El 1989 es va completar el perllongament per la banda del Llobregat arribant a l'estació terminal actual d'Hospital de Bellvitge. Aquest nou tram de 2'3 quilòmetres de longitud es va inaugurar el 19 d'octubre amb dues noves estacions Bellvitge i la de l'hospital anomenada Feixa Llarga.[46]

El mes d'agost de 2010 es va paral·litzar temporalment el servei entre Av. Carrilet i l'Hospital de Bellvitge per les obres de connexió dels nous tallers que s'havien construït i les vies generals per poder accedir-hi. Els nous tallers de manteniment d'Hospital de Bellvitge substituïen els de Mercat Nou, que havia canviat la seva estructura per les obres de la línia d'alta velocitat.[47]

Futures ampliacions[modifica | modifica el codi]

Tant el Pla Director d'Infraestructures de l'Autoritat del Transport Metropolità del 2001-2010 com el del 2009-2018 planteja el perllongament en una estació des d'Hospital de Bellvitge a l'estació del Prat de Llobregat, per una banda, i en quatre estacions des de Fondo a Badalona Pompeu Fabra. Les estacions són les següents:[48][49]

Costat Llobregat
Costat Besòs
  • Montigalà | Lloreda: intersecció de la Rambla Sant Joan amb el Pg. Olof Palme i el carrer Liszt. Donarà cobertura als barris de Lloreda i Montigalà de Badalona.
  • Sant Crist: Donarà cobertura al barri de Sant Crist i amb un accés al Mercat de Lloreda, Badalona.
  • Bufalà: A la intersecció de l'avinguda Martí i Pujol amb el carrer Bufalà, donant cobertura al barri de Bufalà, Badalona.
  • Badalona Pompeu Fabra: Correspondència amb la L2.

Tot i que no apareix com una actuació, al PDI es proposa que en una altra fase es pugui perllongar pel costat Besòs amb una estació fins a l'estació de rodalia de Badalona, enllaçant amb la línia R1 de Rodalia de Barcelona.[50]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Dades bàsiques de TMB» (PDF). tmb.cat. Transports Metropolitans de Barcelona, 31 de desembre de 2009.
  2. «La xarxa de metro de TMB arriba als 100 km amb la prolongació de la L2 al centre de Badalona». Transports Metropolitans de Barcelona, 10 juliol 2010. [Consulta: 1 octubre 2010].
  3. Sala Schnorkowski, Mercè. La qualitat al transport públic: experiències a l'àrea de Barcelona. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483012952. 
  4. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Capítol 5» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 8 de juliol de 2010].
  5. DDAA. Els vehicles del transport públic a Barcelona, 1872-2006. Transports Metropolitans de Barcelona, 2007. ISBN 8461208765. 
  6. «TransMet Xifres» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2010. [Consulta: 6 de juliol de 2011].
  7. «Millora accessibilitat a les estacions d'FMB». Generalitat de Catalunya, 9 de nomvembre de 2010. [Consulta: 17 d'agost de 2011].
  8. «Transport accessible». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 8 de juliol de 2011].
  9. «Línia L1 - Hospital de Bellvitge / Fondo». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 24 de juliol de 2011].
  10. «El Metropolitano Transversal» (PDF). La Vanguardia, 11 de juny de 1926. [Consulta: 19 desembre 2014].
  11. Alcaide González, Rafael. «El Plan de Enlaces Ferroviarios de Barcelona de 1933» (PDF) (en castellà). docutren.com. [Consulta: 24 de juliol de 2011].
  12. Torrent, Quim. «La línia metropolitana». L'Avui, 10 de desembre del 2009. [Consulta: 9 de juliol de 2011].
  13. Prat Roura, Josep. «Estudi de les correlacions entre planejament urbanístic i planificació del transport. Anàlisi del cas de la línia de "Catalans" del FGC en el context del planejament urbanístic». Universitat Politècnica de Catalunya, octubre de 2009. [Consulta: 1 d'octubre de 2010].
  14. «Proyectos de ley» (PDF). La Vanguardia, 19 de novembre de 1912. [Consulta: 19 desembre 2014].
  15. Salmerón 1992: pàg. 44-46.
  16. Salmerón 1992: pàg. 46-48.
  17. 17,0 17,1 17,2 «Breu història del metro». Transports Metropolitans de Barcelona, 2010. [Consulta: 6 de setembre de 2011].
  18. Salmerón 1992: pàg. 50-51.
  19. Salmerón 1992: pàg. 56-62.
  20. Salmerón 1992: pàg. 62-64.
  21. «Ayer el alcalde, Barón de Viver, visitó las obras del Metropolitano Transversal» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 13 de març de 1925. [Consulta: 16 d'octubre de 2010].
  22. «Suscripción pública a título irreductible de obligaciones hipotecarias de interés del FC Metropolitano de Barcelona, SA» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 23 de maig de 1926. [Consulta: 16 d'octubre de 2010].
  23. «Tarifa General FC Metropolitano de Barcelona, SA» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 1 de juliol de 1932. [Consulta: 18 d'agost de 2011].
  24. «El Metro Transversal, inauguración de nuevos ramales» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 2 de juliol de 1932. [Consulta: 18 d'agost de 2011].
  25. «El Metro Transversal, nueva estación» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 2 d'abril de 1933. [Consulta: 18 d'agost de 2011].
  26. «Puesta en servicio la estación de Navas de Tolosa» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 9 de maig de 1953. [Consulta: 6 de setembre de 2011].
  27. «Un nuevo tramo del Metro Transversal» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 16 de maig de 1954. [Consulta: 6 de setembre de 2011].
  28. «Disposiciones de interés para Cataluña» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 31 de desembre de 1954. [Consulta: 5 de setembre de 2011].
  29. «La municipalización de los transportes urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 1 de gener de 1955. [Consulta: 5 de setembre de 2011].
  30. «Constitución de un Servicio de Transportes púbicos municipalizados y de una Compañía privada municipal Auxiliar de Transportes Urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 1 de febrer de 1958. [Consulta: 5 de setembre de 2011].
  31. «Línia 1 del metro de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  32. «Gran Metropolità de Barcelona SA». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  33. Salmerón 1992: pàg. 39-40.
  34. «Presente y futuro del Metropolitano de Barcelona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18 d'agost de 1966. [Consulta: 2 de setembre de 2011].
  35. Fernández 2009, pàg. 33.
  36. Fernández 2009, pàg. 34-35.
  37. Fernández 2009, pàg. 35-36.
  38. «Importantes inauguraciones del Ministro de Obras Públicas en Barcelona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15 de març de 1968. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  39. «Desde hoy día 21 de Diciembre» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21 de desembre de 1983. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  40. «El metro cruza hoy la frontera del Besós» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21 de desembre de 1983. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  41. «El área metropolitana cada vez más unida» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18 de febrer de 1992. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  42. «Santa Coloma tendrá este mes su segunda estación de metro» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 8 de febrer de 1992. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  43. «L'Hospitalet» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21 de desembre de 1983. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  44. «Estirón del metro hacia el Llobregat» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 24 de desembre de 1983. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  45. «El servicio de metro llega cada vez más lejos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 24 d'abril de 1987. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  46. «Bellvitge: Missió complerta» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 26 d'octubre de 1989. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  47. «Dilluns es reprèn el servei de metro a la línia 1 entre Hospital de Bellvitge i Avinguda Carrilet» (PDF) (en castellà). Transports Metropolitans de Barcelona, 20 d'agost de 2010. [Consulta: 7 de setembre de 2011].
  48. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2001-2010: Memòria actualitzada» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, juliol de 2009. [Consulta: 24 d'abril de 2010].
  49. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 21 setembre 2010].
  50. Galdos Tobalina, Alberto. «Estudi informatiu de perllongament de la línia 1 del FMB. Tram: Fondo - Lloreda Sant Crist» (PDF). gencat.cat. SAITEC, maig de 2010. [Consulta: 6 d'octubre de 2010].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia 1 del metro de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Coord.: 41° 23′ 13.3″ N, 2° 10′ 12.25″ E / 41.387028°N,2.1700694°E / 41.387028; 2.1700694