Línia 1 del metro de Barcelona
 La Línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. És la segona línia més antiga del metro, la més llarga de la xarxa i l'única amb via d'ample ibèric antic. La línia es va inaugurar el 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal per unir les terminals ferroviaries que havien sorgit a Barcelona. Actualment uneix les estacions d'Hospital de Bellvitge i Fondo, en un traçat de doble via soterrada, les cotxeres és troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i tallers a l'estació d'Hospital de Bellvitge. Actualment té 20'7 quilòmetres de longitud i trenta estacions.[2]
Característiques generals [modifica]La línia 1 és una línia operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).[3] El traçat de la línia és de doble via soterrada, antigament un tram entre Plaça de Sants i Torrassa era en superfície però arran de les obres de la línia d'alta velocitat el tram es va cobrir. Les cotxeres i tallers es troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i un nou taller a Hospital de Bellvitge.[4] Actualment circulen trens de la sèrie 4000 que van començar a ser introduits l'any 1987 i de la sèrie 6000, introduits a partir de l'any 2007. Antigament hi havien circulat trens de les sèries 100, 200, 300 i 400.[5] La línia 1 té una longitud de 20,7 quilòmetres, 30 estacions, 16 trens en hora punta i l'any 2010 s'hi van realitzar un total de 109,8 milions de viatges, sent la primera línia per volum de viatges per davant de la L3 i L5.[6]
Els municipis coberts per la línia són: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. A la ciutat de Barcelona transcorre per quatre districtes: Eixample, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Estacions [modifica]Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Mercat Nou i la Sagrera i amb tres andanes les estacions de Glòries, Clot Navas, Fabra i Puig, Sant Andreu i Torras i Bages. Les estacions que han sofert un canvi de nom són les següents: Hospital de Bellvitge (Feixa Llarga), Santa Eulàlia (Bordeta Cocheras), Plaça de Sants (Sants) i Arc de Triomf (Triunfo Norte). La majoria d'estacions, el 80% d'elles (24 de 30),[7] estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda, excepte Rambla Just Oliveras, Torrassa, Plaça de Sants, Espanya Urquinaona, Clot (L1) i Fabra i Puig.[8] Hi ha un total de quinze estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia, FGC, trens de rodalia i regionals i autobusos de mitja i llarga distància:[9]
Història [modifica]
La línia 1 es va inaugurar l'any 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal o Metro Transversal,[10] concebuda com un enllaç ferroviari subterrani entre la Bordeta i l'Estació del Nord per enllaçar les línies de trens de les companyies MZA i Nord.[11] 
Cronologia [modifica]
Antecedents [modifica]La línia, idea de Ferran Reyes,[12] va néixer per la necessitat d'unir les diferents estacions terminals de ferrocarril que hi havia a principis del segle XX a Barcelona i per aquest motiu es va construir en ample ibèric antic (1.674 mm), sent una de les línies de metro amb els trens més amples del món.[13] El projecte era denominat oficialment Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales.[14] El traçat s'iniciava a la Bordeta, km 99,530 de la línia de Barcelona a Tarragona, i transcorreria per sota del carrer de Sants fins a la plaça d'Espanya, on enllaçaria amb el NEE, i després per la Gran Via de les Corts Catalanes fins a la plaça de la Universitat on es bifurcaria, un ramal per la ronda de la Universitat i un altre pel carrer de Pelai (enllaçant amb FSB) i carrer de Fontanella, i es tornarien a enllaçar a la plaça d'Urquinaona. Després circularia per la ronda de Sant Pere, avinguda de Vilanova, el patí de maniobres de l'Estació del Nord (enllaçant amb Nord i MZA) i posteriorment en superfície per la riera de Bogatell fins a l'estació de mercaderies de Bogatell i finalitzant el recorregut a l'estació de Poble Nou de MZA (línia de Mataró).[15] Tot i que el projecte va ser presentat al govern de Madrid el 1912 i exposat a informació pública el 1913, va quedar paralitzar el 1914 per la Primera Guerra Mundial, després de la Guerra el senyor Reyes iniciava contactes financers per iniciar les obres i finalment un grup d'empresaris catalans i bascos es van decidir tirar endavant el projecte. Metropolità Transversal [modifica]
El 1920 es constituïa la societat Ferrocarril Metropolitano de Barcelona S.A. (FMB) i el projecte era aprovat pel Consell d'Obres Públiques el 1922. Donat les fortes inversions requerides es va decidir augmentar el capital social mitjançant l'emissió de 19.600 accions, part de les quals l'Ajuntament de Barcelona va adquirir ja que per les característiques urbanes d'aquest ferrocarril, aquest podria jugar un paper important en el desenvolupament de la ciutat.[16] Per Reial Ordre l'any 1922 es va permetre l'execució del projecte definit com a ferrocarril subterrani de tracció elèctrica i transversal entre les línies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França.[17] Les obres van començar el 5 de febrer de 1923 i eren força laborioses ja que es duien a terme sota carrers amb molt trànsit.[18] Mentrestant FMB havia sol·licitat la concessió de fins a set línies:[19]
La inauguració oficial del primer tram (Bordeta-Catalunya) va ser el 10 de juny de 1926, ja batejat com Metro Transversal per diferenciar-lo del Gran Metro. Tenia 4.063 metres de longitud i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara Plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya.[20] L'estació d'Espanya en aquell moment va ser l'estació amb la bòveda més gran del món (27 metres).[21] Ferrocarril Metropolità de Barcelona propietari i constructor de la línia incialment va delegar a Tramvies de Barcelona el transport de viatgers, és a dir era l'operador de la línia, però posteriorment se'n va fer càrrec directament.[22] Ampliacions del Transversal [modifica]
L'1 de juliol de 1932 es va produir la segona ampliació del Metro Transversal, per una banda des de Bordeta a Bordeta Cotxeres (posteriorment reanomenada Santa Eulàlia) i per l'altra de Catalunya a Urquinaona i Triumfo Norte (Arc de Triomf).[23] El perllongament a Arc de Triomf facilitava l'accès al centre de la població als passatgers dels trens que fins llavors acabaven a l'estació ferroviària de l'Estació del Nord, ja que aquest perllongament dut a terme entre la col·laboració del Ferrocarril Metropolità de Barcelona i Nord permetia fer arribar a través de quatre vies trens a la plaça de Catalunya, tant del metro (vies laterals) com trens (vies centrals) de les línies de Barcelona a Manresa i de Sant Joan de les Abadesses.[24] Un any més tard s'ampliava des d'Arc de Triomf a Marina, a partir d'aquí el Metro Transversal se separa de les línies de la companyia Nord amb previsió del projecte d'enllaços ferroviaris que s'estava realitzant per arribar amb menys temps a la plaça de les Glòries Catalanes i enllaçar després a la Sagrera amb les línies de MZA.[25] Al maig de 1953 es perllongava la línia fins a l'estació de Navas,[26] al gener i maig del 1954 es completava els perllongaments del Metro Transversal arribant a les estacions de la Sagrera i Fabra i Puig, on enllaça amb l'estació de Sant Andreu Arenal de RENFE.[27] Nacionalització [modifica]L'any 1941 va entrar en vigor la llei de "Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Tranports per Carretera" que feia efectiva l'1 de febrer la nacionalització i agrupació de totes les línies ferroviàries d'ample ibèric, afectant automàticament la línia 1 del metro de Barcelona per ser d'aquest ample ferroviari. La L1 va dependre de Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fins el 24 de setembre de 1943 quan va pasar de nou a mans de FMB arran dels recursos que havia presentat la companyia del metropolità.[17] Municipalització [modifica]L'octubre de 1952 el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat, afectant el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona. L'any 1955 els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l'acord de l'adquisició de les accions per part l'Ajuntament.[28][29][30] El 1958 l'Ajuntament va acabar de comprar el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, hi va participar des de la seva constitució i el 1928 en controlava bona part.[31] Tres anys més tard, el 1961 el Gran Metropolità va ser absorbit per FMB, creant Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.[32] Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal.[33] Després de la fusió, les línies I i II del GMB (tota la Y) van passar a denominar-se línia III.[34] Posteriorment a la municipalització s'inicia l'elaboració dels Plans de Metros, establint al Pla d'Urgència de 1963 l'ampliació de la línia a Torras i Bages i al Pla de Metros de 1971 des de Torras i Bages al barri de Ciutat Meridiana i per l'altre extrem la perllongaciós des de Santa Eulàlia a l'Hospital de Bellvitge.[35][36] El 1974 es canvia el projecte de perllongament des de Torras i Bages per fer-la creuar el Besòs i arribar a Santa Coloma de Gramenet.[37] Tram Fabra i Puig - Fondo [modifica]L'any 1968 la línia es perllonga en 1.802 metres i dues estacions des de Fabra i Puig a Sant Andreu i Torras i Bages.[38] Una dècada més tard el 21 de desembre de 1983 creuava el Besòs arribant a la població de Santa Coloma de Gramenet. L'ampliació constava de dos quilòmetres de longitud i tres estacions a Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma.[39] Era la primera ampliació que es feia a la zona del Barcelonès Nord.[40] Fondo es va obrir el 18 de febrer de 1992, ampliant-se amb una sola estació.[41] S'havia d'anomenar Camí del Fondo, però va ser reanomenada Fondo per les peticions de l'Ajuntament de Santa Coloma.[42] Aquesta estació va ser la primera dotada amb ascensors hidràulics per ser adaptada a persones amb mobilitat reduïda i paviment de textura especial per a invidents.[17] Tram Torrasa - Hospital de Bellvitge [modifica]
A la vegada que s'ampliava a Santa Coloma, pocs dies més tard es posava el primer perllongament per la banda del llobregat, que no havia variat des de 1932. S'ampliava en 950 metres i dos estacions, Santa Eulàlia i Torrassa.[43] El 1980 es van iniciar les obres d'aquest perllongament amb el tancament de l'estació de Santa Eulàlia (antigament anomenada Bordeta Cotxeres), terminal de la línia des de 1932, i es va canviar parcialment la seva localització. Quan es va inaugurar el nou tram es va tancar definitivament l'estació de Bordeta inaugurada l'any 1926.[44] El 24 d'abril de 1987 es van obrir deu estacions a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, quatre d'elles a la línia 1, ampliant la línia fins a Avinguda Carrilet, on enllaçaria amb FGC, les altres tres noves estacions eren Florida, Can Serra i Rambla Just Oliveras, en aquesta última enllaçant amb els trens de rodalia.[45] El 1989 es va completar el perllongament per la banda del Llobregat arribant a l'estació terminal actual d'Hospital de Bellvitge. Aquest nou tram de 2'3 quilòmetres de longitud es va inaugurar el 19 d'octubre amb dues noves estacions Bellvitge i la de l'hospital anomenada Feixa Llarga.[46] El mes d'agost de 2010 es va paral·litzar temporalment el servei entre Av. Carrilet i l'Hospital de Bellvitge per les obres de connexió dels nous tallers que s'havien construït i les vies generals per poder accedir-hi. Els nous tallers de manteniment d'Hospital de Bellvitge substituien els de Mercat Nou, que havia canviat la seva estructura per les obres de la línia d'alta velocitat.[47] Futures ampliacions [modifica]Tant el Pla Director d'Infraestructures de l'Autoritat del Transport Metropolità del 2001-2010 com el del 2009-2018 planteja el perllongament en una estació des d'Hospital de Bellvitge a l'estació del Prat de Llobregat, per una banda, i en quatre estacions des de Fondo a Badalona Pompeu Fabra. Les estacions són les següents:[48][49]
Tot i que no apareix com una actuació, al PDI es proposa que en una altra fase es pugui perllongar pel costat Besòs amb una estació fins a l'estació de rodalia de Badalona, enllaçant amb la línia R1 de Rodalia de Barcelona.[50] Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
Coord.: 41° 23′ 13.3″ N, 2° 10′ 12.25″ E / 41.387028,2.1700694 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
