Línia 3 del metro de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 3
Línia verda
Recorregut Zona Universitària -
Trinitat Nova
Obertura 1924
Operador TMB
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei Transit ràpid subterrani
Municipi(s) Barcelona
Estacions 26[1]
Longitud 18'4 km[1]
Temps de viatge 36'
Velocitat 26'6 km/h[1]
Vehicles Sèries 2000, 3000 i 5000
Electrificació Catenària superior
rígida 1.200 V CC
Ample ferroviari 1435 mm
Cobertura de mòbil Completa
Cotxeres i tallers Sant Genís (Vall d'Hebron)
Metro de Barcelona
L1 barcelona.svg Línia 1 L2 barcelona.svg Línia 2
L3 barcelona.svg Línia 3 L4 barcelona.svg Línia 4
L5 barcelona.svg Línia 5 L6 barcelona.svg Línia 6
L7 barcelona.svg Línia 7 L8 barcelona.svg Línia 8
L9 barcelona.svg Línia 9 L10 barcelona.svg Línia 10
L11 barcelona.svg Línia 11
Línia 3
Mapa Metro Línia 3
Sant Feliu Rodalies de Catalunya.svg Perllongament*
T3.svg
El Pla del Vent
T3.svg
Torreblanca
Sant Joan Despí Rodalies de Catalunya.svg
T2.svg
Av. Barcelona
Hospital Comarcal
Sant Just Centre
T1.svg T2.svg T3.svg
Esplugues Centre
L6gris.svg
Finestrelles | Sant Joan de Déu
L9gris.svg L10gris.svg
Zona Universitària Fi L3 barcelona.svg
T1.svg T2.svg T3.svg
Palau Reial
T1.svg T2.svg T3.svg
Maria Cristina
Les Corts
Plaça del Centre
L5 barcelona.svg
Sants-Estació Rodalies de Catalunya.svg AVE.svg
Ramal de servei L5 barcelona.svg
Tarragona
L1 barcelona.svg L8 barcelona.svg
Espanya FGC.svg
L2gris.svg
Poble Sec
Ramal de servei L2 barcelona.svg
Fmontjuic.svg L2 barcelona.svg
Paral·lel
Drassanes BSicon BOOT.svg
Liceu
L1 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg
Catalunya FGC.svg Rodalies de Catalunya.svg
Ramal de servei L4 barcelona.svg (Antic ramal L3 barcelona.svg )
L2 barcelona.svg L4 barcelona.svg
Passeig de Gràcia Rodalies de Catalunya.svg
L5 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg
Diagonal FGC.svg
Fontana
L9gris.svg L10gris.svg
Lesseps
Antigues cotxeres de Lesseps
Vallcarca
Penitents
Cotxeres de Sant Genís
L5 barcelona.svg
Vall d'Hebron
Montbau
Mundet
Valldaura
Canyelles
Roquetes
L4 barcelona.svg L11 barcelona.svg
Trinitat Nova Fi L3 barcelona.svg
L1 barcelona.svg
Trinitat Vella Perllongament*
(*) PDI 2009-2018

La Línia 3 o línia verda del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a la ciutat de Barcelona. És la línia més antiga del metro, inaugurada l'any 1924 i batejada com Gran Metro, unint les estacions de Catalunya i Lesseps, sota la gestió de la companyia Gran Metropolità de Barcelona fins a la fusió amb Ferrocarril Metropolità de Barcelona.

Actualment uneix les estacions de Zona Universitària i Trinitat Nova, en un traçat de doble via soterrada. Les cotxeres es troben a Sant Genís (Vall d'Hebron). Les antigues cotxeres de Lesseps ja no donen servei i tenien la peculiaritat d'estar ubicades en unes naus a l'exterior, pujant i baixant els trens amb un elevador.[2] Actualment té 18,4 quilòmetres de longitud i vint-i-sis estacions.[3]

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

La línia 3 és una línia operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).[4] El traçat de la línia és de doble via soterrada. Les cotxeres i tallers es troben a Sant Genís, a l'estació de la Vall d'Hebron.[5]

Actualment circulen trens de les sèries 2000R, 3000R i 5000. Antigament hi havien circulat trens de les sèries 300 i 1100.[6]

La línia 3 té una longitud de 18,4 quilòmetres, 26 estacions, 19 trens en hora punta i l'any 201] s'hi van realitzar un total de 86 milions de viatges, esdevenint així la segona línia en volum de viatges per darrere de la L1.[7]

L'únic municipi cobert per la línia és la ciutat de Barcelona i transcorre per vuit districtes: Ciutat Vella, les Corts, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Martí i Sants-Montjuïc.

Estacions[modifica | modifica el codi]

Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Mundet, Valldaura, Canyelles, Roquetes i Trinitat Nova. Les estacions que han sofert un canvi de nom són les següents: Palau Reial (Palacio), Sants Estació (Roma), Poble Sec (Parlamento), Paral·lel (Pueblo Seco), Drassanes (Atarazanas), Passeig de Gràcia (Aragón) i Diagonal (Diagonal - Pº Gracia).

La majoria d'estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda, concretament el 80% (21 de 26);[8] no ho estan Zona Universitària, Sants Estació, Espanya, Poble Sec, Passeig de Gràcia, Fontana i Vallcarca.[9] Hi ha un total de onze estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia i trens de rodalia i regionals:[10]

Enllaços amb altres línies
Estació Metro Altres
Zona Universitària obres L9gris.svg L10gris.svg Estació d'autobusos
Palau Reial Tramvia metropolita.svg T1.svg T2.svg T3.svg
Maria Cristina Tramvia metropolita.svg T1.svg T2.svg T3.svg
Sants-Estació L5 barcelona.svg Rodalies de Catalunya.svg R1 barcelona.svg R2 barcelona.svg R2S barcelona.svg R2N barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R11 Rodalies de Catalunya.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg LD.PNG Estació d'autobusos
Espanya L1 barcelona.svg L8 barcelona.svg FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg
Paral·lel L2 barcelona.svg Fmontjuic.svg
Drassanes BSicon BOOT.svg
Catalunya L1 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg FGC.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Rodalies de Catalunya.svg R1 barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg
Passeig de Gràcia L2 barcelona.svg L4 barcelona.svg Rodalies de Catalunya.svg R2 barcelona.svg R2S barcelona.svg R2N barcelona.svg R11 Rodalies de Catalunya.svg R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg
Diagonal L5 barcelona.svg L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg FGC.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg
Lesseps obres L9gris.svg L10gris.svg
Vall d'Hebron L5 barcelona.svg
Trinitat Nova L4 barcelona.svg L11 barcelona.svg

Història[modifica | modifica el codi]

L'actual línia 3 és fruit de diferents projectes ferroviaris que anaren variant al llarg dels anys. Inicialment va néixer com una línia de la mà de la companyia Gran Metropolità de Barcelona (GMB), a la qual se li afegí un ramal (línia II) des de Passeig de Gràcia, formant una Y invertida, aprofitant els túnels que el 1908 l'Ajuntament de Barcelona va construir a Via Laietana durant el Pla de Reforma de la Ciutat.[11] Posteriorment el Pla de Metros de 1966 va segregar el ramal de Via Laietana per fer dues línies circulars. A partir del 1971 es modificà el projecte, mantenint la segregació que es faria efectiva el 1972, plantejant ja la línia que ha arribat fins avui dia.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1908: L'Ajuntament de Barcelona realitza obres a la Via Laietana, construint túnels per a una futura línia de ferrocarril metropolità.
  • 1921: Es constitueix la societat Gran Metropolità de Barcelona S.A. (GMB).
  • 1924: S'inaugura la línia I del Gran Metro (l'actual L3).
  • 1925: Es perllonga la línia fins a Liceu.
  • 1926: S'inaugura la línia II del GMB, el ramal de Via Laietana entre Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Jaume I.
  • 1934: Es perllonga la línia II fins a Correus.
  • 1946: S'amplia la línia des de Liceu a Ferran.
  • 1952: L'Ajuntament de Barcelona aprova la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat.
  • 1961: El Gran Metropolità de Barcelona és absorbit per Ferrocarril Metropolità de Barcelona i les dues línies del GMB es reanomenen a línia III.
  • 1966: Al Pla de Metros de 1966 es proposa la creació d'una línia IV circular, segregant el ramal de Via Laietana de la línia III des de la bifurcació d'Aragó, a l'estació de Passeig de Gràcia, fins l'estació de Correus, com inici d'aquesta.
  • 1968: Es tanca l'estació de Ferran i s'obre Drassanes.
  • 1970: S'amplia la línia amb una estació, Pueblo Seco, ara denominada Paral·lel.
  • 1972: El 20 de març es tanca permanentment l'estació de Correus i el 4 d'abril per les obres d'adaptació el tram entre Urquinaona i Jaume I, deixant de pertànyer a la línia III.
  • 1975: S'obre la línia III-B des de Paral·lel (Pueblo Seco) a Zona Universitària.
  • 1982: Es fusiona la línia III i III-B i se'ls dóna el nom de L3.
  • 1985: Es perllonga la línia a Montbau.
  • 2001: S'amplia la línia fins a Canyelles.
  • 2002: Se substitueix l'alimentació per tercer carril per un sistema de catenària rígida.
  • 2008: La línia 3 arriba a l'Trinitat Nova on enllaça amb la L4 i L11.
  • 2013: Morí Ramon Julibert i Torras, que durant 50 anys cantava òpera en algunes estacions del metro d'aquesta línia, el que centenars de persones van recordar a les xarxes socials.[12]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona.

Durant el segle XIX, la població de Barcelona es va quintuplicar arribant als 544.137 habitants l'any 1900 a causa de la industrialització. L'any 1863 es va inaugurar el Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actualment Línia Barcelona-Vallès) i el 1872 la primera línia de tramvies amb tracció animal, des del Pla de la Boqueria a la Vila de Gràcia. Mentrestant, l'any 1863 s'inaugurava la primera línia del metro de Londres que funcionava amb trens de vapor i a Lichterfeld (Alemanya) l'any 1881 apareixia el primer ferrocarril elèctric de servei públic.[13]

El 1900 el tràfic rodat havia augmentat considerablement i les principals vies s'embussaven sovint. Pau Muller i Gonçal Zaragoza van sol·licitar l'any 1907 la concessió d'un ferrocarril subterrani a Barcelona, anomenat Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona, per unir el Parc de la Ciutadella amb la Bonanova, passant subterràniament a través del passeig de Colom, la Rambla, plaça de Catalunya, passeig de Gràcia, carrer Gran de Gràcia, plaça de Lesseps, la muntanya del Putxet i el passeig de Sant Gervasi. Tot i l'interès, tant de tècnics com de les autoritats municipals, els autors del projecte no van trobar el finançament necessari per dur-lo a terme i van transferir tots els drets de la concessió al Banco de Vizcaya.[14]

Gran Metro[modifica | modifica el codi]

El recorregut del Gran Metro (L3 i L4) el 1946.
L'estació de Liceu.
Detall de decoració de Liceu.

El 1920 el Banco de Vizcaya va decidir reprendre el projecte pel progressiu augment del tràfic de la xarxa de tramvies, la inauguració del metro de Madrid i l'interès generat per la construcció del Metro Transerval. Per Reial Ordre de 12 de febrer de 1921 s'atorgà a aquest banc la concessió del ferrocarril elèctric subterrani per a 99 anys. Per coordinar la gestió de la línia i ampliar el finançament, Banco de Vizcaya es va associar a altres empreses de transport públic de Barcelona i es va constituir una societat denominada Gran Metropolità de Barcelona S.A. (GMB).[15]

Al poc temps d'iniciar-se les obres al juliol de l'any 1921, la societat GMB va presentar un projecte de modificació del traçat modificant els dos extrems de la línia que fou ser aprovat per la Divisó de Ferrocarrils el 1922. Per un extrem se situava l'estació terminal a la plaça de Lesseps en comptes d'al passeig de Sant Gervasi, ja que els darrers anys s'havien construït diverses línies de tramvies a la zona i GMB volia sol·licitar la concessió d'una nova línia que hi passés. A l'altre extrem modificava el projecte inicial per la construcció d'una nova línia que s'iniciés a passeig de Gràcia fins al Portal de Mar, ja que la construcció dels túnels al llarg del passeig de Colom es veia complicada perquè el subsòl està format per blocs de pedra de l'antiga escullera i podria causar filtracions d'aigua. El traçat d'aquesta es preveia per la ronda de Sant Pere i Via Laietana. A Laietana aprofitaria els túnels ja existents que va construir l'Ajuntament de Barcelona el 1908 durant el Pla de Reforma de la Ciutat i que encara no s'havien utilitzat. GMB va adquirir els túnels per 800.000 pessetes i, a més, havia de pagar a l'Ajuntament un cànon anual de 45.000 pessetes i una participació de l'explotació de la línia.[16]

Amb la modificació es passava de tenir una línia a dues en forma de Y i un tram comú,[17] anomenades línia I (de Lesseps a Liceu) i línia II (d'Aragó –ara Pg. de Gràcia– a Correus). A més, GMB també projectava la construcció de tres línies més:[18]

Les obres es dugueren a terme de forma subterrània a l'Eixample i Gràcia per no afectar a col·lectors i la rasa del carrer d'Aragó de la línia de Barcelona a Tarragona d'MZA, mentre que a Ciutat Vella es van fer a cel obert a causa d'aigües subàlvies.[19]

La inauguració del primer ferrocarril metropolità de la ciutat tingué lloc el 30 de desembre de 1924, presidida per l'infant Ferran de Baviera en representació del rei Alfons XIII. Es va obrir el tram entre Catalunya i Lesseps de la línia I, ja que el tram de Liceu estava més endarrerit. Tenia una longitud de 2.741 metres amb quatre estacions: Lesseps, Diagonal, Aragó (actualment Passeig de Gràcia) i Catalunya, amb ascensors a Lesseps i Fontana, aquesta última oberta posteriorment l'1 de maig de 1925 i l'ampliació fins a Liceu el 5 de juliol.[20]

Línia II del GMB[modifica | modifica el codi]

La línia II anava força endarrerida per l'abundància d'aigües subterrànies i per la construcció de l'estació de Jaume I ja que l'Ajuntament de Barcelona no permetia parar la circulació de Via Laietana. El primer tram d'aquesta línia es va inaugurar el 19 de desembre de 1926, entre Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Jaume I, amb una tercera estació a Urquinaona.[21] El perllongament de la línia II fins a Correus es va inaugurar el 20 de febrer de 1934, tram en via única[22] que després es desdoblaria a la dècada de 1940, quan també es modernitzarien els ascensors d'Urquinaona i Fontana. A més, també es perllongaria la línia I l'any 1946 des de Liceu fins a Ferran (Fernando).[23]

A finals d'aquesta dècada no es van poder realitzar tres projectes per diverses raons:[24]

  • Prolongació de la línia II des de Correus fins a l'Estació de França.
  • Prolongació de la línia I des de Lesseps fins al carrer de Pàdua (rebutjat pel Ministeri d'Obres Públiques).
  • Construcció d'una nova estació, Travessera, entre Fontana i Diagonal (es va apropar pel MOP i es va expropiar la finca, però l'expedient es va allargar massa).

Municipalització i absorció del GMB[modifica | modifica el codi]

L'octubre de 1952 el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat, afectant el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona. L'any 1955 els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l'acord de l'adquisició de les accions per part l'Ajuntament.[25][26][27] El 1958 l'Ajuntament va acabar de comprar el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, hi va participar des de la seva constitució i el 1928 en controlava bona part.[28] Tres anys més tard, el 1961 el Gran Metropolità va ser absorbit per FMB, creant Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.[29]

Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal.[30] Després de la fusió, les línies I i II del GMB (tota la Y) van passar a denominar-se línia III.[31]

Projecte Línia III[modifica | modifica el codi]

Al Pla d'Urgència de 1963 es proposava el perllongament des de Ferran a Plaça d'Espanya i des de Lesseps al carrer de Vallirana.[32] Al Pla de Metros de 1966 es proposa la segregació del ramal de Via Laietana (antiga línia II del GMB) de la línia III des de la bifurcació d'Aragó, a l'estació de Passeig de Gràcia, fins l'estació de Correus per crear una línia circular a l'Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí, Sant Andreu, Guinardó i Gràcia.[33]

El 20 de març de 1972 es va tancar definitivament al públic l'estació de Correus i des del 4 d'abril temporalment el tram entre Urquinaona i Jaume I pe realitzar-hi obres: així, la línia III passava a perdre el ramal de Via Laietana i a ser una línia sense ramals, des de Lesseps a Ferran.[34] L'antic ramal de Via Laietana es reobriria el 1973 com a línia IV,[35]

Per a la línia III que restava es proposava convertir-la en una línia circular que arribaria fins a l'Avinguda Diagonal des del barri de les Corts i posteriorment tancaria el cercle a Lesseps.[33] El 1971 es rectifica el projecte per deixar de ser una línia circular, amb un traçat similar a l'actual entre Zona Universitària i Canyelles (aquesta en seria la terminal), però amb el perllongament des de Zona Universitària fins a Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern.[36] El 1974 es proposa el perllongament des de Canyelles a Trinitat Nova i des d'allà a Ciutat Meridiana.[37]

Tram Ferran-Paral·lel[modifica | modifica el codi]

L'1 de març de 1968 es va tancar definitivament l'estació de Ferran per l'ampliació d'una estació des de Liceu a Drassanes.[38] L'ampliació es va fer a mitjans de desembre del mateix any; la pròxima perllongació a Paral·lel ja estava en obres i els túnels ja estaven finalitzats.[39]

El 17 de juny de 1970 es va perllongar amb una estació des de Drassanes a Pueblo Seco, estació que actualment es denomina Paral·lel. El perllongament de 700 metres arribava a la part baixa del barri de Poble Sec a l'avinguda del Paral·lel, ja estava programada el futur enllaç amb la línia 2 que no s'inauguraria fins al 1995. Pel moment ja tenia enllaç amb el Funicular de Montjuïc i el Telefèric (enllaç amb el funicular) s'estava enllestint.[40][41]

Línia III-B Poble Sec - Zona Universitària[modifica | modifica el codi]

Secció de l'antic tercer carril de la línia 3.

L'any 1975 es va obrir l'anomenada línia III-B, o línia 3-B, que connectava l'estació de Paral·lel i Zona Universitària. El canvi de nomenclatura fou perquè s'utilitzava en aquest tram un tercer carril per alimentar els trens d'electricitat en comptes de la catenària rígida que hi havia a la resta de la línia o que hi ha actualment. A Paral·lel els viatgers havien de transbordar entre la línia III i la IIIB; els trens de la IIIB se situaven a les andanes que actualment utilitza la línia 2.[42]

El 20 de gener de 1975 es va obrir primer el tram de 3.600 metres de longitud entre Sants-Estació (llavors Roma Renfe) i Zona Universitària. Era de set estacions i les altres estacions intermèdies eren Palau Reial (Palacio), Maria Cristina, Les Corts i Plaça del Centre.[43][44] El 15 de juliol s'obrí el segon tram de quatre estacions Tarragona, Espanya, Poble Sec (llavors Parlamento) i Paral·lel (llavors Pueblo Seco). La de Paral·lel només es va posar en marxa les noves andanes, ja que ja existia des del 1970 com a terminal de la línia III.[45]

El 5 de juny de 1982 es va unificar la línia, millora pels passatgers per no haver de fer el transbord a Paral·lel. La unificació es va realitzar amb la realització d'obres a la resta de la línia i la instal·lació també del tercer carril que posteriorment tota la línia passaria al sistema de catenària rígida.[42]

Tram Vallcarca - Trinitat Nova[modifica | modifica el codi]

El 6 de novembre de 1985 es perllongava per primer cop des de la terminal històrica de Lesseps amb quatre estacions Vallcarca, Penitents, Vall d'Hebron i Montbau. La inversió va ser de 3.000 milions de pessetes en 3.900 metres de longitud.[46] Les cotxeres de Sant Genís a Vall d'Hebron es van posar en funcionament posteriorment ja que encara estaven en construcció.[47]

Al setembre de 2001 la línia es va perllongar amb tres estacions fins a Canyelles, amb les estacions intermèdies de Mundet Valldaura, donant cobertura a aquests barris i al campus universitari de Mundet. Les estacions van incorporar l'accés a PMR.[48][49]

L'últim tram de dos estacions, Roquetes i Trinitat Nova, es va posar en servei el 4 d'octubre de 2008. Inicialment s'havia d'obrir el 2007 però l'esfondrament del Carmel en va endarrerir la construcció. A Trinitat Nova enllaça amb la línia 4 i la línia 11.[50]

Futures ampliacions[modifica | modifica el codi]

Per una banda es planteja el perllongament en una estació des de Trinitat Nova a l'estació de Trinitat Vella, tant en el Pla Director d'Infraestructures de l'Autoritat del Transport Metropolità del 2001-2010 com el del 2009-2018. Per l'altra banda, el PDI 2001-2010 recull l'actuació AX17 que plantejava la construcció de l'anomenada línia 12, en la revisió del PDI es va substituir aquesta per l'AX17a (perllongament de la L3) i l'AX17b (perllongament de L6).[51] Al PDI 2009-2018 es recull la mateixa actuació afegida posteriorment que és l'ampliació en nou estacions des de Zona Universitària fins l'estació de rodalia al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Les estacions són les següents:[51][52]

Costat Besòs
Costat Llobregat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Dades bàsiques de TMB» (PDF). tmb.cat. Transports Metropolitans de Barcelona, 31 desembre 2009.
  2. «Punt i a part. Accessos fàcils des del principi». Vilaweb, 22 abril 2006. [Consulta: 30 agost 2010].
  3. «La xarxa de metro de TMB arriba als 100 km amb la prolongació de la L2 al centre de Badalona». Transports Metropolitans de Barcelona, 10 juliol 2010. [Consulta: 1 octubre 2010].
  4. Sala Schnorkowski, Mercè. La qualitat al transport públic: experiències a l'àrea de Barcelona. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483012952. 
  5. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Capítol 5» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 8 de juliol de 2010].
  6. DDAA. Els vehicles del transport públic a Barcelona, 1872-2006. Transports Metropolitans de Barcelona, 2007. ISBN 8461208765. 
  7. «TransMet Xifres» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2010. [Consulta: 6 de juliol de 2011].
  8. «Millora accessibilitat a les estacions d'FMB». Generalitat de Catalunya, 9 de nomvembre de 2010. [Consulta: 17 d'agost de 2011].
  9. «Transport accessible». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 8 de juliol de 2011].
  10. «Línia L1 - Zona Universitària / Trinitat Nova». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 5 de juliol de 2011].
  11. Torrent, Quim. «El túnel més antic». L'Avui, 14 de desembre de 2009. [Consulta: 9 de juliol de 2011].
  12. Vall, Toni. «Qui era l'home de l'estació de Passeig de Gràcia?». ARA, 8 desembre 2013 [Consulta: 12 desembre 2013].
  13. Salmerón 1992: pàg. 11.
  14. Salmerón 1992: pàg. 12-15.
  15. Salmerón 1992: pàg. 16.
  16. Salmerón 1992: pàg. 16-18.
  17. Torrent, Quim. «Una línia de 85 anys». L'Avui, 12 de desembre de 2009. [Consulta: 9 de juliol de 2011].
  18. Salmerón 1992: pàg. 18-20.
  19. Salmerón 1992: pàg. 20.
  20. Salmerón 1992: pàg. 23-26.
  21. Salmerón 1992: pàg. 27.
  22. Salmerón 1992: pàg. 30.
  23. Salmerón 1992: pàg. 34-36.
  24. Salmerón 1992: pàg. 37.
  25. «Disposiciones de interés para Cataluña» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 31 de desembre de 1954. [Consulta: 5 de setembre de 2011].
  26. «La municipalización de los transportes urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 1 de gener de 1955. [Consulta: 5 de setembre de 2011].
  27. «Constitución de un Servicio de Transportes púbicos municipalizados y de una Compañía privada municipal Auxiliar de Transportes Urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 1 de febrer de 1958. [Consulta: 5 de setembre de 2011].
  28. «Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  29. «Gran Metropolità de Barcelona SA». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  30. Salmerón 1992: pàg. 39-40.
  31. «Presente y futuro del Metropolitano de Barcelona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18 d'agost de 1966. [Consulta: 2 de setembre de 2011].
  32. Fernández 2009, pàg. 33.
  33. 33,0 33,1 Fernández 2009, pàg. 34.
  34. «F.C. Metropolitano de Barcelona, S.A.: Aviso al Público» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15 de març de 1972. [Consulta: 3 de setembre de 2011].
  35. «El lunes llegará el Ministro de Obras Públicas» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 2 de febrero de 1973. [Consulta: 3 de setembre de 2011].
  36. Fernández 2009, pàg. 35.
  37. Fernández 2009, pàg. 35-36.
  38. «F.C. Metropolitano de Barcelona, S. A. Aviso al público» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 28 de febrer de 1968. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  39. «El metro llega ya hasta Atarazanas» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15 de desembre de 1968. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  40. «Inauguración del tramo de metro Atarazanas - Pueblo Seco» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18 de juny de 1970. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  41. «El Teleférico de Montjuich dispuesto a entrar en servicio» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18 de juny de 1970. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  42. 42,0 42,1 «Breu història del metro». Transports Metropolitans de Barcelona, 2010. [Consulta: 6 de setembre de 2011].
  43. «El Ministro de Obras Públicas inauguró el tramo Zona Universitaria - Roma» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21 de gener de 1975. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  44. «Inauguración de un tramo de la línia III» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21 de gener de 1975. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  45. «Puesta en servicio tramo del metro, desde Pueblo Seco a la calle Tarragona» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 16 de juliol de 1975. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  46. «Generalitat y Ayuntamiento desean mayor colaboración institucional» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 7 de novembre de 1985. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  47. «El nuevo tramo de metro de Lesseps a Montbau, de casi cuatro kilómetros, ha costado 3.000 millones» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 6 de novembre de 1985. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  48. «La línea 3 del metro se prolonga hasta Canyelles a partir del día 21» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15 de setembre de 2001. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  49. «Fiesta mayor pero menos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 22 de setembre de 2001. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  50. «Antídoto para el síndrome del Carmel» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 4 d'octubre de 2008. [Consulta: 8 de setembre de 2011].
  51. 51,0 51,1 «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2001-2010: Memòria actualitzada» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, juliol de 2009. [Consulta: 24 d'abril de 2010].
  52. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 21 setembre 2010].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia 3 del metro de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata



Coord.: 41° 23′ 04.00″ N, 2° 6′ 43.20″ E / 41.3844444°N,2.1120000°E / 41.3844444; 2.1120000