Línia 7 (Rodalia de Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 7

R7 barcelona.svg
Imatge distintiva R7

Recorregut Cerdanyola Universitat - Sant Andreu Arenal
Inauguració 2005
Operador Renfe
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei rodalia
Territori cobert Barcelonès, i Vallès Occidental
Estacions 7
Longitud 15 km
Vehicles Sèrie 447 i Civia (465)
Electrificació 3 kV CC
Ample ferroviari 1.668 mm
Mapa sinòptic línia R7
 R8 barcelona.svg direcció Martorell
R8 barcelona.svg
Cerdanyola Universitat Fi R7 barcelona.svg
  R4 barcelona.svg direcció Barberà del Vallès
  R8 barcelona.svg direcció Mollet - Sant Fost
R4 barcelona.svg
Cerdanyola del Vallès
  túnel del Turó de Montcada
R4 barcelona.svg
Montcada i Reixac - Sta. Maria
  R3 barcelona.svg direcció Vic
Montcada i Reixac - Manresa
Montcada i Reixac - Sant Joan (fora servei)
R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg
Montcada Bifurcació
  R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg direcció Granollers Centre
  ramal de les aigües
R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg
Torre Baró L11 barcelona.svg
Sant Andreu Comtal
R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg
Sant Andreu Arenal L1 barcelona.svg Fi R7 barcelona.svg

La línia 7 (R7) és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif. El servei connecta les estacions de Cerdanyola Universitat i Sant Andreu Arenal.

Va ser inaugurada el 16 de maig de 2005 connectant les estacions de l'Hospitalet de Llobregat i Martorell. Aquesta línia tenia com novetat l'aprofitament, en la major part del seu recorregut, del ramal de mercaderies entre El Papiol-Mollet entre Cerdanyola del Vallés i El Papiol, per enllaçar amb la línia de Vilafranca fins a Martorell.

Sis anys més tard de la seva inauguració la línia 7 es va dividir en dues, l'R7 i l'R8.

Història[modifica | modifica el codi]

Rodalies[modifica | modifica el codi]

El 1980 RENFE va crear Cercanías,[1] en el marc d'un pla de millores per "trencar la mala imatge de Renfe", que va suposar la instauració de 162 serveis de rodalia nous i la millora d'altres existents,[2] el Plan General Ferroviario va suposar la modernització de la xarxa.[3] El 1984 la companyia va passar a organitzar-se en unitats de negoci creant Cercanías Renfe, posteriorment Rodalies Renfe a Catalunya, i l'any 1985 es va reoganitzar i va sorgir un nou disseny per al servei de rodalia.[4]

Anteriorment Renfe Operadora utilitzava una C de Cercanías per numerar les línies, en aquest cas C7.[5] Posteriorment van conviure amb la R de Rodalies fins al traspàs del servei de "Rodalies Barcelona" a la Generalitat de Catalunya, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2010,[6] i la lletra R va passar a ser l'única lletra distintiva dels serveis de rodalia de Barcelona.[7]

Línia[modifica | modifica el codi]

Els orígens de l’actual R7 es remunten al 1982 quan es va posar en servei una nova línia orbital entre el Papiol i Mollet per evitar que els trens de mercaderies entressin al centre de Barcelona. Totes les estacions actuals ja van ser construïdes, però no van fer servei de viatgers fins al cap de molts anys.[8]

Així, el 1995 va entrar en servei l'estació de Cerdanyola-Universitat, dins d'una nova llançadora que comunicava Barcelona amb la Universistat Autònoma de Barcelona.[8]

El 16 de maig de 2005 es va inaugurar la línia R7 de rodalia i l'inici del servei es faria el 23 de maig de 2005, amb un trajecte que enllaçava llavors l'Hospitalet de Llobregat amb Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Martorell.[8]

La configuració actual de l’R7 es produeix el 26 de juny de 2011, amb una reestructuració del servei de rodalia que circumscriu aquesta línia al trajecte Barcelona Sant Andreu Arenal - Cerdanyola Universitat, on es concentra la seva demanda més específica, i l'escissió de la part nord de la línia per formar la nova línia R8 (Martorell - Granollers Centre per Cerdanyola Universitat).[8]

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

Transporta 1'9 milions de passatgers per any. Hi ha una mitjana de 8.140 viatgers en dia laborable i circulen una mitjana de 67 trens cada dia laborable de la sèrie 447.[8] Un total de 13,5 quilòmetres de longitud fent parada a 7 estacions. Té connexions amb les línies R3, R4 i R8 i serveis regionals de Rodalies de Catalunya i metro de Barcelona.[8] Les estacions terminals són Sant Andreu Arenal al sud, i al nord ho és Cerdanyola Universitat.[9]

El servei transcorre principalment per les següents línies de ferrocarril:

Futur[modifica | modifica el codi]

Línia 5 de Rodalies.

En el Pla de Transports de Viatgers (PTV) 2008-2012 es preveu que la línia 7 de Rodalies passi anomenar-se R5, nom que actualment pertany a una línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A més la línia, que ara fa el trajecte L'Hospitalet de Llobregat - Martorell, es convertirà en una línia circular. La línia a Barcelona passarà per Passeig de Gràcia en comptes de passar per Catalunya.

La línia englobarà dos tipus de serveis: un primer directe Martorell-Granollers Centre (passant per Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal); i un segon servei circular o en forma de llaç que unirà Martorell amb Granollers Centre passant per Barcelona (Martorell >> Cerdanyola >> Barcelona >> Cerdanyola >> Granollers) i dues vegades pel tram Rubí - Cerdanyola del Vallès per poder tancar el cercle o llaç.

Estacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha una estació de la línia que està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català: Cerdanyola del Vallès.

Llista d'estacions
Estació Municipi Correspondències Zona renfe Zona ATM
Cerdanyola Universitat Cerdanyola del Vallès R8 barcelona.svg 3 2C
Cerdanyola del Vallès Cerdanyola del Vallès R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg 2 2C
Montcada i Reixac - Santa Maria Montcada i Reixac R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg 1 1
Montcada i Reixac - Manresa Montcada i Reixac R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg 1 1
Montcada Bifurcació Montcada i Reixac R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg 1 1
Torre Baró Barcelona R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg L11 barcelona.svg 1 1
Sant Andreu Arenal Barcelona R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg L1 barcelona.svg 1 1

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Memoria de sostenibilidad 2003» (en castellà). Cercanías Renfe. [Consulta: 18 de maig de 2012].
  2. «Plan de modernización para el decenio de los ochenta: Presidente de Renfe "Intentamos romper la mala imagen de Renfe"» (en castellà). La Vanguardia, 22 de març de 1980. [Consulta: 18 de maig de 2012].
  3. Ramos Melero, Rodolfo. «El futuro de la política ferroviaria en España» (en castellà). Información Comercial Española (ICE), 1 de juliol de 2002. [Consulta: 18 de maig de 2012].
  4. «Efemérides de la infraestructura y el ferrocarril españoles» (en castellà). Ministeri de Foment. [Consulta: 18 de maig de 2012].
  5. «Estudi de la xarxa ferroviària de viatgers a Catalunya». Generalitat de Catalunya, Març de 2005. [Consulta: 19 de maig de 2012].
  6. «Quins canvis suposa el traspàs de Rodalies a la Generalitat?». 3cat24. CCMA. [Consulta: 31 març 2010].
  7. «Cercanías Barcelona cambiará de imagen corporativa tras su traspaso a la Generalitat». Cotizalia.com, 13 de gener de 2012. [Consulta: 19 de maig de 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Conegueu la línia R7». Gencat.cat. Rodalies de Catalunya.
  9. «R7 St.Andreu Arenal - Cerdanyola Universitat». Trenscat.com. [Consulta: 22 de maig de 2012].