Línia 8 del metro de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 8
Recorregut Pl. Espanya - Molí Nou
Primer servei 1912
Operador FGC
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei transit ràpid subterrani
Municipi(s) Barcelona, l'Hospitalet, Cornellà i Sant Boi
Estacions 11
Longitud 11'8 km[1]
Temps de viatge 21 min[2]
Vehicles Sèries 211 i 213
Electrificació Catenària superior
estàndard 1.500 V CC
Ample ferroviari 1000 mm
Cobertura de mòbil Completa
Cotxeres i tallers Martorell-Enllaç
Metro de Barcelona
L1 barcelona.svg Línia 1 L2 barcelona.svg Línia 2
L3 barcelona.svg Línia 3 L4 barcelona.svg Línia 4
L5 barcelona.svg Línia 5 L6 barcelona.svg Línia 6
L7 barcelona.svg Línia 7 L8 barcelona.svg Línia 8
L9 barcelona.svg Línia 9 L10 barcelona.svg Línia 10
L11 barcelona.svg Línia 11
Línia 8
Mapa Metro Línia 8
FGC.svg direcció Martorell i Manresa/Igualada
Molí Nou | Ciutat Cooperativa Fi L8 barcelona.svg
Vies apartador
Sant Boi
Ramal Mercaderies direcció al Port
Cornellà Salines (nova estació)
Cornellà-Riera
Almeda
L1 barcelona.svg
L'Hospitalet - Av. Carrilet
Sant Josep
Rodalies de Catalunya.svg R2 barcelona.svg direcció Barcelona Sants
Gornal Rodalies de Catalunya.svg
Rodalies de Catalunya.svg R2 barcelona.svg direcció Sant Vicenç de Calders
L9gris.svg
Europa | Fira
L10gris.svg
Ildefons Cerdà
Magòria - la Campana
L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg
Barcelona - Pl. Espanya Fi L8 barcelona.svg
L5 barcelona.svg
Hospital Clínic
Francesc Macià Tramvia metropolita.svg T1.svg T2.svg T3.svg
L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg
Gràcia FGC.svg *
(*) Perllongament línia Llobregat-Anoia

La Línia 8 del metro de Barcelona és un servei de ferrocarril metropolità que forma part de la Línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (hereva dels Ferrocarrils Catalans), compartint infraestructura amb cinc serveis més. Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya (NEE) va construir i inaugurar el ferrocarril l'any 1912.

El traçat de la línia, que uneix Barcelona - Pl. Espanya i Molí Nou | Ciutat Cooperativa, és de doble via soterrada en el 73% del recorregut i doble via en superfície la resta del traçat.[3][4]

El 2007 es va inaugurar una nova estació entre Ildefons Cerdà i Gornal anomenada Europa | Fira,[5] sota la Plaça d'Europa de l'Hospitalet de Llobregat i està programada una nova estació anomenada Cornellà Salines entre Cornellà-Riera i Sant Boi, entre altres ampliacions com la creació de dos ramals d'11 i 14 km.[6]

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

La línia 8 és una línia operada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que forma part del conglomerat de serveis del "Metro de Baix Llobregat" i Línia Llobregat-Anoia. El temps de viatge entre les dues estacions terminals és de 21 minuts. L'ample de la línia és de via estreta o ample mètric (1.000 mm) i la línia es controla des del Centre d'Operacions de Rubí.[7][8][9]

Tradicionalment les línies urbanes de FGC (L6, L7 i L8) no s'han considerat part del metro de Barcelona fins a la integració tarifària l'any 2001 de tota la xarxa de transports de la primera corona de l'àrea metropolitana de Barcelona,[10] el canvi de nomenclatura l'any 2003 de U6, U7 i S3 a L6, L7 i L8 (U d'urbà per L de línia) i l'augment de la freqüència de pas.[11][12]

Actualment circulen trens de les sèries 211 i 213,[13][14] tenen una capacitat d'entre 354 i 450 passatges i circulen a una velocitat màxima de 90 quilòmetres per hora.[15]

La línia 8 té una longitud d'11,8 quilòmetres, nou estacions i en el global de la línia Llobregat-Anoia a la zona 1 de l'ATM l'any 2010 es van realitzar un total de 14'2 milions de viatges, segons l'Autoritat del Transport Metropolità.[16]

El servei té una freqüència de pas d'entre 5'30 i 7'30 depenent del tram i l'hora.[2] El 14 d'abril de 2007 es va iniciar el servei de metro nocturn els dissabtes a la nit i a la revetlla de festius,[17] però a partir del 7 de gener de 2012 es deixarà d'oferir aquest servei a les línies metropolitanes de FGC per racionalitzar despeses.[18]

Municipis coberts

Els municipis coberts per la línia són: Barcelona, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Boi de Llobregat. A la ciutat de Barcelona transcorre pel districte de Sants-Montjuïc.

Estacions[modifica | modifica el codi]

Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Magòria i Molí Nou que tenen andanes centrals. Totes les estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda[19][20][21]

Hi ha dues estacions amb enllaç a línies del metro de Barcelona de FMB (TMB), una amb Rodalies de Catalunya i totes tenen correspondència amb altres línies de serveis suburbans i de rodalia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya:[22]

Enllaços amb altres línies
Estació Metro Altres
Molí Nou | Ciutat Cooperativa FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg
Sant Boi FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 barcelona.svg
Almeda FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 barcelona.svg
L'Hospitalet - Av. Carrilet L1 barcelona.svg FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 barcelona.svg
Sant Josep FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 barcelona.svg
Gornal FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 barcelona.svg Rodalies de Catalunya.svg R2 barcelona.svg R2S barcelona.svg R2N barcelona.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg
Europa | Fira obres L9gris.svg FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 barcelona.svg
Ildefons Cerdà obres L10gris.svg FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 barcelona.svg
Magòria - la Campana FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg
Plaça Espanya L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg FGC.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 barcelona.svg

Història[modifica | modifica el codi]

La línia 8 forma part de l'actual línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que està formada per la xarxa de l'antiga societat de Ferrocarrils Catalans (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans S.A., CGFC) que s'havia constituït per unir les tres companyies creadores de bona part d'aquesta xarxa: Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, Ferrocarril Central Català i Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya. Aquesta antiga xarxa de CGFC era anomanada el Carrilet o línia Catalans.[23]

En concret, el tram al qual forma part la línia 8 va ser construït com a Ferrocarril de Barcelona a Martorell per part de Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya (NEE).

Cronologia[modifica | modifica el codi]

L'estació d'Espanya, línia 8

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El Baix Llobregat durant la segona meitat del segle XIX va tenir un fort desenvolupament econòmic i demogràfic i es va fer palesa la necessitat de construir un sistema de transports que unís el Baix Llobregat amb Barcelona. El 1880 ja exitien les línies de Barcelona-Vilanova i Barcelona-Vilafranca-Tarragona però no donaven cobertura a bona part de la comarca, sobretot les del marge dret del riu.[24]

Diversos propietaris i industrials van crear la societat Crédito Marítimo que va realitzar el projecte Ferrocarriles-Tranvías del Bajo Llobregat (FTBLL) i el 1882 va sol·licitar la concessió i el 1884 fou aprovat el projecte per Reial Orde. Aquest projecte pretenia construir una línia de Barcelona a Vallirana amb tres ramals, de Cornellà a Sant Feliu, de Sant Boi al Prat i de Sant Vicenç dels Horts a Sant Andreu de la Barca.[24]

Més tard es va modificar el nom de la societat per anomenar-se Ferrocarriles Económicos del Bajo Llobregat. Les obres no es van finalitzar segons els terminis prescrits, que va sol·licitar diverses pròrrogues, però a inicis del segle XX els problemes de la societat van acabar amb la venda de la concessió el 1906 a Ferran Gillis i Sadoul. El 1907 es va constituir a Brussel·les la societat Chemin de Fer du Nord-Est de l'Espagne (NEE) que després va fundar la Union des Tramways. Aquesta última va rebre la concessió dels Ferrocarriles-Tranvías del Bajo Llobregat, ja que Gillis havia actuat en nom de la Union des Tramways.[25]

Ferrocarril de Barcelona a Martorell[modifica | modifica el codi]

El 1908 es va atorgar a Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya (NEE), que havia canviat del francès al castellà el seu nom (Camino de Hierro del Nordeste de España), la concessió d'un ferrocarril de Martorell a Sant Vicenç de Castellet amb dos ramals, un a Sant Andreu de la Barca i un altre fins a Manresa. Tretze dies més tard s'autoritzava la transferència de la concessió del ferrocarril de Vallira a Barcelona i ramals de Union des Tramways, a NEE. La companya va replantejar els dos projectes per convertir-lo de tramvia a ferrocarril secundari i iniciant la construcció del ferrocarril de Barcelona a Martorell. A finals del 1911 les obres estaven quasi finalitzades i veient que no podia construir tots els ramals el 1912 va modificar les concessions per esdevenir-ne una de sola anomenada "Barcelona–Manresa amb ramal a Vallirana". Aquell mateix any, el 29 de desembre de 1912, van inaugurar el ferrocarril entre Magòria i Martorell-Enllaç.[26]

Fusió[modifica | modifica el codi]

El 1914 NEE va entrar en crisi per la liquidació del principal suport de la companyia, el Banco Franco-Aermicano. L'esclat de la Primera Guerra Mundial també va portar problemes a la companyia, ja que tenia la seu a Bèlgica. Donats els seus problemes financers, un cop passada la guerra i la constitució de Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) el 1919, va portar que aquesta assumís l'explotació de la línia i l'inici de la fusió. Els accionistes dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) van adquirir el capital de NEE, que va transferir la concessió del ferrocarril a CGFC amb la dissolució final de NEE.[27]

Clausura i transferència a FEVE[modifica | modifica el codi]

Les companyies FSB i FCC a partir de la dècada de 1970 van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977 després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició.

Durant l'any 1977 els comitès d'empresa de FSB i FCC van organitzar vagues perquè el seu salari fos similar als treballadors d'altres empreses de transports, l'empresa tot i augmentar preus havia tingut pèrdues i ja no es veia viabilitat a la continuació de la prestació del servei. El Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya va plantejar la possibilitat de traspassar el servei a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE), però els treballadors no estaven d'acord i plantejaven la creació d'un consorci.[28]

El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[29][30] El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.[31] A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algún moment van determinar la paralització de l'explotació.[32] Posteriorment el Govern d'Espanya va traspassar la infraestructura a la Generalitat de Catalunya el 1978.[27] Mentre va dependre de FEVE, el Ministeri d'Obres Públiques tenia un projecte per reestructurar els serveis i tancar el Martorell-Igualada.[33]

Creació de FGC i millores[modifica | modifica el codi]

Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils Catalans a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC),[34] la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils amb la denominació línia Catalunya i Sarrià.[35]

A la Generalitat li van ser traspassades l'any 1978 les línies dels Ferrocarrils Catalans (Línia Llobregat-Anoia) i Ferrocarrils de Catalunya i Sarrià (Línia Barcelona-Vallès), amb un estat deficient que obligava a elaborar un pla de millora.[36]

La companyia impulsà una gran modernització de la línia. Es va soterrar la línia a l'Hospitalet i Cornellà.[37] A la dècada de 1990 els dos governs van signar un conveni per finançar infraestructures de transport i els FGC va constituir l'anomenat "Metro del Baix Llobregat", establint freqüències més elevades.[38] Es van renovar diversos trams per augmentar la velocitat, es va finalitzar la instal·lació d'electrificació als trams que no se'n disposava i millora del manteniment de la infraestructura.[30] Els serveis es van numerar, començant a utilitzar per a la línia 8 el color rosa i la identificació "S3" ("S" de suburbà).[39] L'any 2003, juntament amb la posada en funcionament de la línia 11 del FMB, la S3 es reanomena al nom actual, L8 ("L" de línia).[40]

L'any 2005 FGC va iniciar les obres de l'intercanviador d'Amadeu Torner, en la qual enllaçaria amb la línia de la L9.[41] L'any 2007 es va finalitzar tot el desdoblament de via entre Barcelona i Martorell. Les freqüències fins a l'any 2007 eren d'uns set minuts i mig i en hora vall de deu minuts, amb el "Metro del Baix Llobregat" es van passar a freqüències de tres minuts fins a Sant Boi de Llobregat.[42] Incrementant colateralment el viatge en deu minuts a serveis de rodalia de la Línia Llobregat-Anoia.[43]

Caos ferroviari[modifica | modifica el codi]

Tren a l'estació d'Avinguda Carrilet.

La posada en funcionament de les noves freqüències de la línia es van ajornar a causa de les obres de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona que el 20 d'octubre de 2007 van desplaçar un mur del túnel de la Línia Llobregat-Anoia a l'alçada de l'estació del Gornal, que va provocar un caos ferroviari a l'àrea metropolitana de Barcelona.[43]

Les obres de la LAV Madrid-Barcelona que duia a terme el Ministeri de Foment van provocar cinc esvorancs el mes d'octubre en dues setmanes, provocant el tall de les línies de Rodalia de Barcelona de Renfe Operadora i la Línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El darrer esvoranc que va provocar el desplaçament del mur del túnel de FGC va ser el més greu de tots, entre les parades d'Europa | Fira i Av. Carrilet. L'operatiu d'emergència es va compondre de 200 autobusos i la gratuïtat dels serveis afectats.[44]

El servei de la línia no es va restablir fins a finals de febrer del 2008, quatre mesos després del tall ferroviari.[45] Aquest és un dels motius que tot i la pujada d'usuaris any rere any, l'any 2007 aquest increment fos inferior.[46]

Futures ampliacions[modifica | modifica el codi]

Esquema de la línia 8 i l'ampliació inicial passant per Entença i la possible ampliació fins a Parc del Besòs.

L'any 1997 es va crear l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), aglutinant diferents administracions responsables i s'inicia el planejament de forma més global integrant les línies de Renfe, FGC, TMB (FMB i Bus).[47] L'any 2002 l'ATM va aprovar el Pla Director d'Infraestructures 2001-2010[48] que incloïa el perllongament de la línia Llobregat-Anoia entre Barcelona - Pl. Espanya i la Plaça Gal·la Placídia amb l'objectiu de "facilitar l'accés dels usuaris de la línia Llobregat-Anoia al centre de la ciutat de Barcelona, així com incrementar la cobertura territorial de l'Esquerra de l'Eixample" i "connectar amb les línies de Balmes i del Vallès".[49]

El 2005 es va iniciar els estudis del perllongament de la Línia Llobregat-Anoia.[41] Al 2014 la Generalitat va publicar l'estudi informatiu del perllongament de la línia Llobregat-Anoia d'FGC entre Plaça Espanya i Gràcia amb una longitud de 4,1 quilòmetres, dos túnels independents de 6,7 metres de diàmetre construïts amb tuneladora. L'ampliació seria de tres estacions:[50]

El segon perllongament proposat direcció Besòs i després cap a Horta i el Vallès seria inclòs com a perllongament de la Línia Barcelona-Vallès des de Plaça Catalunya. Inicialment el Pacte nacional per a les infraestructures i al Pla Director d'Infraestructures 2009-2018 recullien l'ampliació de deu estacions des de Gràcia L8 cap a Parc del Besòs, amb una longitud total de 10'9 km,[51] enllaçant amb:[52][53]

  • Entença (L5; en l'últim projecte es canvia per Hospital Clínic)
  • Francesc Macià (Trambaix)
  • Gràcia (FGC)
  • Joanic (L4)
  • Sagrada Família (L2 i L5)
  • Glòries (L1 i Trambesòs)
  • Pere IV (Trambesòs)
  • Besòs Mar (L4)
  • Parc del Besòs (Trambesòs)

Al PDI 2009-2018 també es recullia també una nova línia Poblenou-UAB, que podria ser de caràcter independent, o segons recomanava aquell PDI ser un segon perllongament de la línia 8, connectant la línia Llobregat-Anoia i la línia Barcelona-Vallès. Aquesta línia tindria 14'4 km de longitud i 8 estacions, enllaçant amb Bac de Roda (L2), la Sagrera (L1, L4, L5, L9 i R3 i R4 de Rodalies), Maragall (L4 i L5), Mundet (L3), Cerdanyola Universitat (R7 i R8 de Rodalies), UAB (FGC).[54]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Capítol 5» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 8 de juliol de 2010].
  2. 2,0 2,1 «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Capítol 6» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 24 d'agost de 2011].
  3. PDI 2009-2018, pàg. 30.
  4. Cambra de Comerç de Barcelona 2009, pàg. 14.
  5. Cambra de Comerç de Barcelona 2009, pàg. 49.
  6. «El DPTOP sotmet a informació pública l'estudi per construir una nova estació d'FGC al barri de Salines de Cornellà». Sala de premsa del web oficial de la Generalitat de Catalunya, 27 de juny de 2010. [Consulta: 27 de juny de 2010].
  7. PDI 2009-2018, pàg. 28.
  8. «FGC ha organitzat la darrera sessió del curs 2006/07 del Consell de Coordinació Pedagògica al Centre Operatiu de Rubí» (PDF). Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 27 de juny de 2007. [Consulta: 19 d'agost de 2011].
  9. «Inici dels treballs d'enderrocament dels antics tallers d'FGC a Sarrià». Generalitat de Catalunya, 5 de novembre de 2004. [Consulta: 19 d'agost de 2011].
  10. «Història». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 2 octubre 2010].
  11. «Tres línies dels Ferrocarrils de la Generalitat passen a anomenar-se L6, L7 i L8». digital-h.cat. La Farga GEMSA, 03 novembre 2003. [Consulta: 2 octubre 2010].
  12. «Autoritat del Transport Metropolità (ATM)» (PDF). gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 octubre 2010].
  13. PDI 2009-2018, pàg. 40.
  14. «El conseller Nadal presenta la 3a sèrie de nous combois 213 per a la línia Llobregat-Anoia d'FGC». Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 24 de novembre de 2008. [Consulta: 25 d'agost de 2011].
  15. Cambra de Comerç de Barcelona 2009, pàg. 13.
  16. «TransMet Xifres» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2010. [Consulta: 6 de juliol de 2011].
  17. «El servei continuat de les nits dels dissabtes capta en dos anys 2,6 milions de nous usuaris». Hora Punta núm 91. Transports Metropolitans de Barcelona, maig 2009. [Consulta: 20 de desembre de 2011].
  18. «FGC aprova una reorganització del servei per ajustar l’oferta a la demanda i racionalitzar despeses a les línies metropolitanes». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 20 de desembre de 2011. [Consulta: 20 de desembre de 2011].
  19. «Millora de l'accessibilitat a les estacions d'FGC». Generalitat de Catalunya, 15 de setembre de 2010. [Consulta: 17 d'agost de 2011].
  20. «La línia Llobregat-Anoia d'FGC ja està 100% adaptada per a persones amb mobilitat reduïda». Design for All Foundation. [Consulta: 24 d'agost de 2011].
  21. PDI 2009-2018, pàg. 37.
  22. «Línia Llobregat-Anoia». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 d'agost de 2011].
  23. Salmerón 1985, pàg. 7.
  24. 24,0 24,1 Salmerón 1985, pàg. 49.
  25. Salmerón 1985, pàg. 52.
  26. Salmerón 1985, pàg. 54-55.
  27. 27,0 27,1 Salmerón 1985, pàg. 59-60.
  28. «Los problemas de los Ferrocarrils de Cataluña» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 16 d'abril de 1977. [Consulta: 31 d'agost de 2011].
  29. Salmerón 1988, p. 35.
  30. 30,0 30,1 Cambra de Comerç de Barcelona 2009, pàg. 61.
  31. «Ferrocarriles de Cataluña y Sarrià passan provisionalmente a FEVE» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 19 de juny de 1977. [Consulta: 31 d'agost de 2011].
  32. Salmerón 1988, p. 36.
  33. «La Generalitat garantiza la continuidad del Carrilet» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21 de desembre de 1978. [Consulta: 1 de setembre de 2011].
  34. «Creación de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 4 de setembre de 1979. [Consulta: 31 d'agost de 2011].
  35. Salmerón 1988, p. 38.
  36. «Plan de modernización de las líneas férreas traspasadas» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 14 de novembre de 1978. [Consulta: 31 d'agost de 2011].
  37. «La Generalitat pone en marcha su empresa de ferrocarriles» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21 de desembre de 1978. [Consulta: 21 de setembre de 2011].
  38. Anuari territorial de Catalunya v. 2003, pàg. 186.
  39. «El metro del Vallès calienta motores tras una inversión de 15.000 millones de pesetas» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 18 de juny de 1996. [Consulta: 31 d'agost de 2011].
  40. «Lejanías» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 15 d'octubre de 2003. [Consulta: 31 d'agost de 2011].
  41. 41,0 41,1 Anuari territorial de Catalunya v. 2005, pàg. 183.
  42. Anuari territorial de Catalunya v. 2007, pàg. 194.
  43. 43,0 43,1 Anuari territorial de Catalunya v. 2007, pàg. 195.
  44. Anuari territorial de Catalunya v. 2007, pàg. 170.
  45. Anuari territorial de Catalunya v. 2007, pàg. 171.
  46. Cambra de Comerç de Barcelona 2009, pàg. 48.
  47. Hernando López, Alberto. «La línia 9, un projecte innovador per a resoldre una necessitat social». Universitat Politècnica de Catalunya, juny de 2008. [Consulta: 1 d'octubre de 2010].
  48. «El Metro del Baix Llobregat i la línia Llobregat Anoia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 d'agost de 2011].
  49. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2001-2010: Memòria actualitzada» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, juliol de 2009. [Consulta: 24 d'abril de 2010].
  50. «El conseller Vila presenta l'estudi informatiu del perllongament de la línia Llobregat-Anoia d'FGC entre Plaça Espanya i Gràcia». Generalitat de Catalunya, novembre de 2014. [Consulta: 27 de novembre de 2014].
  51. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 21 de setembre de 2010].
  52. PDI 2009-2018, pàg. 167.
  53. «Perllongament de la línea Llobregat-Anoia dels FGC. TRAM: Plaça Espanya-Francesc Macià-Glòries-Besòs. Estudi de demanda» (PDF). Generalitat de Catalunya, març de 2004. [Consulta: 24 d'agost de 2011].
  54. PDI 2009-2018, pàg. 176-177.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDVV. Anuari territorial de Catalunya, volum 2003. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004. 
  • DDVV. Anuari territorial de Catalunya, volum 2005. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006. 
  • DDVV. Anuari territorial de Catalunya, volum 2007. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2008. 
  • Salmerón i Bosch, Carles. Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història. Barcelona: Terminus, 1985. ISBN 8439849117. 
  • Estudi d'alternatives de millora de la Línia Llobregat-Anoia dels FGC. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 2009. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia 8 del metro de Barcelona



Coord.: 41° 22′ 30.13″ N, 2° 8′ 56.99″ E / 41.3750361°N,2.1491639°E / 41.3750361; 2.1491639