Línia Barcelona-Vallès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia Barcelona-Vallès
Metro del Vallès
Línia de Balmes

Sant Cugat Estació FGC.JPG
Estació de Sant Cugat

Recorregut Pl. Catalunya - Terrassa/Sabadell
Coordenades
Inici  41° 23′ 08″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.385544,2.169411 (Estació de Barcelona - Pl. Catalunya)
Final  41° 33′ 38″ N, 2° 00′ 27″ E / 41.560480,2.007628 (Estació de Terrassa Rambla)
41° 32′ 44″ N, 2° 06′ 35″ E / 41.545560,2.109675 (Estació de Sabadell-Rambla)
Primer servei 1863
Operador FGC
Autoritat ATM Barcelona
Territori cobert Barcelonès i Vallès Occidental
Línies 2 de metro i 4 suburbans
Estacions 30
Vehicles Sèrie 111 i 112
Ample ferroviari 1435 mm
Cotxeres i tallers Rubí
Línies FGC
Metro de Barcelona
L6 barcelona.svg Línia 6 L7 barcelona.svg Línia 7
L8 barcelona.svg Línia 8
Barcelona-Vallès
S1 barcelona.svg Terrassa S2 barcelona.svg Sabadell
S5 barcelona.svg Rubí S55 barcelona.svg UAB
Llobregat-Anoia
S33 barcelona.svg Can Ros S4 barcelona.svg Olesa M.
S8 barcelona.svg Martorell R5 barcelona.svg Manresa
R6 barcelona.svg Igualada R50 barcelona.svg Manresa
R60 barcelona.svg Igualada
Mapa sinòptic de la Línia Barcelona-Vallès de FGC
Castellar del Vallès ∗∗
Pla de la Bruguera
Cotxeres de Ca n'Oriac
Ca n'Oriac
Sabadell Nord Rodalies de Catalunya.svg
Terrassa Nacions Unides
Sabadell - Eix Macià
Terrassa Estació del Nord Rodalies de Catalunya.svg
Plaça Major - Centre
Vallparadís Universitat
S2 barcelona.svg
Sabadell-Rambla Fi S2 barcelona.svg
S1 barcelona.svg
Terrassa Rambla Fi S1 barcelona.svg
S2 barcelona.svg
Sabadell-Estació
S1 barcelona.svg
Les Fonts
S2 barcelona.svg
Sant Quirze
FGC.svg
Rubí Fi S5 barcelona.svg
FGC.svg
Universitat Autònoma Fi S55 barcelona.svg
Cotxeres de Rubí
FGC.svg
Bellaterra
FGC.svg
Hospital General
FGC.svg
Sant Joan
FGC.svg
Mira-sol
FGC.svg
Volpelleres Rodalies de Catalunya.svg
FGC.svg
Sant Cugat
FGC.svg
Valldoreix
FGC.svg
La Floresta
S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg
Les Planes
S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg
Baixador de Vallvidrera
Finestrelles | Sant Joan de Déu Barcelona Metro Logo.svg L3gris.svg
Eulàlia d'Anzizu
S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg
Peu del Funicular Fvallvidrera.svg
Pedralbes
L6 barcelona.svg
Reina Elisenda Fi L6 barcelona.svg
FGC.svg
Sarrià
L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg
Les Tres Torres
L7 barcelona.svg
Avinguda Tibidabo Tramvia Blau.svg Fi L7 barcelona.svg
L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg
La Bonanova
L7 barcelona.svg
El Putxet
FGC.svg
Muntaner
L7 barcelona.svg
Pàdua
L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg
Sant Gervasi
L7 barcelona.svg
Plaça Molina
FGC.svg
Gràcia
FGC.svg
ProvençaBarcelona Metro Logo.svg L3 barcelona.svg L5 barcelona.svg
FGC.svg
Barcelona - Pl. CatalunyaBarcelona Metro Logo.svg L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg Rodalies de Catalunya.svg Fi FGC.svg
L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg Paren a totes les estacions del recorregut
FGC.svg Paren totes les línies que fan aquell recorregut
Perllongament en construcció
∗∗ Perllongament en estudi

La Línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola. La línia té una terminal al sud a l'estació de Plaça Catalunya i cap al nord es bifurca fins a tres vegades. Les primeres bifurcacions es troben a Barcelona i l'última al nord de Sant Cugat, per arribar fins a Sabadell o Terrassa.

FGC opera la línia amb 6 serveis: dos serveis de metro dins el municipi de Barcelona i quatre serveis de suburbans entre Barcelona i el Vallès Occidental. A més de la denominació de línia Barcelona-Vallès, FGC també empra la denominació de metro del Vallès per a S1, S2, S5, S55, L6 i el funicular de Vallvidrera i el nom de línia de Balmes per a la L7.

Història[modifica | modifica el codi]

L'actual línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) està formada pels ferrocarrils que van construir FBS (després FSB) i FCC,[1] l'un de Barcelona a Sarrià i l'altre de Sarrià a Terrassa i Sabadell.

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Antiga estació de Plaça de Catalunya, terminal del Ferrocarril de Sarrià el 1865.

El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona popularment conegut com a tren de Sarrià construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià va ser inaugurat l'any 1863 amb tracció a vapor i ample ibèric antic (1672 mm) per unir les dues poblacions, ja que llavors Sarrià era municipi independent.

La línia tingué molt èxit, tot i això l'any 1874 l'empresa per acumulació de deutes fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. El 1905 s'electrificà i canvià l'ample de la via a estàndard (1435 mm). El 1929 s'inaugurà el primer soterrament, el tram Plaça Catalunya a Muntaner. El 1954 entrà en servei el nou ramal Gràcia i Avinguda Tibidabo i el 1976 entrà en servei l'Estació de Reina Elisenda.

Ferrocarrils de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Tot i l'existència del Ferrocarril de Barcelona-Saragossa (via Terrassa i Sabadell) que uneix el Vallès Occidental amb Barcelona des del 1855 el gran creixement de Barcelona i també de Sabadell i Terrassa feia palesa la importància d'una comunicació més directa.[2] Des de mitjans del segle XIX i fins a la darreria de segle, van haver diversos projectes per la construcció de serveis ferroviaris entre Barcelona i el Vallès, que per diverses raons no es van dur a terme.[3]

Carles Emili Montañès, enginyer industrial català, volia demostrar la necessitat de la construcció d'un ferrocarril entre Barcelona i el Vallès i la viabilitat tècnica de travessar la serra de Collserola. El 1908 va inaugurar el ferrocarril Mina Grott amb un ample de via de 600 mm, construït aprofitant el túnel que portava aigua del pantà de Vallvidrera a Sarrià. Va tenir un èxist immeditar però va tenir problemes legals, ja que la direcció del Tren de Sarrià va aconseguir que la Guàrdia Civil el tanqués, ja que aquest perjudicava el Funicular de Vallvidrera. L'Estat finalment va donar la raó a Montañès però no podia atorgar-li la concessió ferroviària perquè el ferrocarril circulava per terrenys privats. Després d'arribar a un acord, el 1909 es legalitzava la Mina Grott amb una concessió provisional i se l'obligava a demanar la concessió d'un ferrocarril entre Sarrià i les Planes de Vallvidrera, que circularia en terrenys revertibles a l'Estat. Tres anys més tard se li adjudicava la construcció del ferrocarril.[3][4]

Montañès no disposava de suport financer i mentre era a Londres, per trobar finançament pels seus projectes d'electrificació, va conèixer Frederick Stark Pearson. El 1911 Montañès va aconseguir que el Dr. Pearson visités Barcelona i després d'explicar-li tot el projecte, el Dr. Pearson va decidir dur-lo a terme.[5] Un dels primers passos era adquirir el Tren de Sarrià de FSB, que era propietat de la Société Générale de Tramways Électriques en Espagne (SGTEE). SGTEE aquella época va ser adquirida per AEG que era propietària de Tramvies de Barcelona (TB). Les intencions de TB era suprimir el tram entre Plaça Catalunya i Diagonal per vendre els terrenys amb força benefici, i acoblar la resta de la línia a la seva xarxa. Tot i el preu elevat, finalment van adquirir les accions de FSB[4] i el 1912 es constituïa Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC),[1] també coneguda com a Ferrocarrils de Catalunya. L'empresa va començar a actuar per ampliar el Tren de Sarrià cap al Vallès amb l'inici de les obres del túnel de Vallvidrera al maig i a l'any següent entre les Planes i Sant Cugat.[6]

Brill número 18 de FCC

Les obres van tenir alguns problemes i van durar bastants anys, per una part l'any 1914 esclatava la Primera Guerra Mundial cosa que afectava el capital de procedència britànica, i per una altra, un cop solucionats els problemes econòmics alguns trams van tenir filtracions d'aigua que van provocar l'enfonsament d'una part ja construïda. El 1915 un tercer fet va obligar modificar les previsions de la companyia, ja que el 7 de maig el Dr. Prearson va morir tornant a Anglaterra des del Canadà. Tot i que les obres es van paralitzar, FCC les va remprendre i a la tardor de 1916 acabava les obres. El 28 de novembre FCC inaugurava la seva primera línia de Sarrià a les Planes de Vallvidrera, amb un tren inaugural que sortia a les tres de la tarda de Plaça Catalunya. Amb la inauguració va deixar de circular el tren del ferrocarril Mina Grott. La tardor de 1917 arribava el ferrocarril a Sant Cugat.[7]

Van continuar les obres al tram de Terrassa, el 13 de setembre de 1918 s'inaugurava l'estació de Rubí. El 1919 ja arribava a Terrasa en una estació provisional fins que el 1920 s'acabava l'estació de Les Fonts i el 1921 l'estació de Terrassa (ara anomenada Terrassa-Rambla). El tram de Sabadell estava avançada i s'esperava que a finals de 1921 es podria iniciar el servei. Finalment el servei entre Sant Cugat i Sabadell es va produir l'1 de juny de 1922. El perllongament fins a l'interior de la ciutat, a l'estació de Sabadell-Rambla, no va arribar fins al 1925, ja que el concistori va pressionar perquè la línia fos subterrània.[8]

El 1924 va ser l'any amb més nombre de viatgers però el tràfic va anar disminuint a causa de les molèsties per les obres de soterrament del Tren de Sarrià, que havien obligat a canviar l'emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia.[9] El 1929 s'obria el tram soterrat entre Barcelona - Pl. Catalunya i Muntaner.[1]

Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels Ferrocarrils de Catalunya, per servir a les urbanitzacions que van sorgir al voltant de la línia, es va inaugurar el 1925 l'estació de la Floresta i el 1930 i 1931 les estacions de Bellaterra i Valldoreix.[10]

El 1952 es van acabar les obres de soterrament del Tren de Sarrià i el 1959 s'inaugurava la segona nau de l'estació de Plaça Catalunya. Tot i que ja havia funcionat de forma provisiona el 1965 s'inaugurava el Baixador de Sant Joan.[11]

Les companyies FSB i FCC a partir de la dècada de 1970 va començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977 després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[12]

El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE)[1] de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa. A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algún moment van determinar la paralització de l'explotació.[13]

Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils amb la denominació línia Catalunya i Sarrià.[14]

Cal destacar que aquesta línia no passà a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibèric (1672 mm). El 1977 l'empresa acumulava molts deutes i anuncià la clausura de la xarxa. El govern ho evità atorgant l'explotació a FEVE i finalment el 7 de novembre de 1979 es traspassà la línia a FGC.

La companyia impulsà una gran modernització de la línia. El 1984 s'inaugurà l'estació d'Universitat Autònoma. El 1996 es posà en marxa el Metro del Vallès, augmentant els serveis i la freqüència de pas dels trens.

Resum de serveis[modifica | modifica el codi]

Xarxa Línia Recorregut
Metro L6 barcelona.svg Plaça de Catalunya - Reina Elisenda
L7 barcelona.svg Plaça de Catalunya - Avinguda Tibidabo
Suburbans S1 barcelona.svg Plaça de Catalunya - Terrassa-Rambla
S2 barcelona.svg Plaça de Catalunya - Sabadell-Rambla
S5 barcelona.svg Plaça de Catalunya - Sant Cugat / Rubí
S55 barcelona.svg Plaça de Catalunya - Universitat Autònoma

Serveis de metro[modifica | modifica el codi]

Les dues línies s'integren a la xarxa del metro de Barcelona i transcorren totalment pel municipi de Barcelona. Ambdues línies parteixen de l'estació de Plaça de Catalunya i comparteixen túnel amb la resta de línies del Vallès fins a Gràcia (L7) o fins a Sarrià (L6).

Serveis suburbans[modifica | modifica el codi]

Estació Línies amb parada Correspondència Municipi Zona
Tram comú Barcelona - Sant Cugat
Pl. Catalunya L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg R1 barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona (Eixample) 1
Provença L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg L3 barcelona.svg L5 barcelona.svg Barcelona 1
Gràcia L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Barcelona 1
Sant Gervasi L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg L7 barcelona.svg Barcelona 1
Muntaner L6 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Barcelona 1
La Bonanova L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Barcelona 1
Les Tres Torres L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Barcelona 1
Sarrià L6 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Barcelona 1
Peu del Funicular S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg Logo funivallvidrera.png Barcelona 1
Baixador de Vallvidrera S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg Barcelona 1
Les Planes S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg Barcelona 1
La Floresta S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Valldoreix S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Sant Cugat S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Bifurcació de la línia
Tram de Terrassa (S1)
Mira-Sol S1 barcelona.svg S5 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Hospital General S1 barcelona.svg S5 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Rubí S1 barcelona.svg S5 barcelona.svg Rubí 2C
Les Fonts S1 barcelona.svg Terrassa 3C
Terrassa-Rambla S1 barcelona.svg Terrassa 3C
obres Vallparadís Universitat S1 barcelona.svg Terrassa 3C
obres Terrassa Estació del Nord S1 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg Terrassa 3C
obres Terrassa Nacions Unides S1 barcelona.svg Terrassa 3C
Tram de Sabadell (S2)
Volpelleres S2 barcelona.svg S55 barcelona.svg R8 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Sant Joan S2 barcelona.svg S55 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Bellaterra S2 barcelona.svg S55 barcelona.svg Cerdanyola del Vallès 2C
Universitat Autònoma S2 barcelona.svg S55 barcelona.svg Cerdanyola del Vallès 2C
Sant Quirze S2 barcelona.svg Sant Quirze del Vallès 2C
Sabadell-Estació S2 barcelona.svg Sabadell 2C
Sabadell-Rambla S2 barcelona.svg Sabadell 2C
obres Plaça Major - Centre S2 barcelona.svg Sabadell 2C
obres Sabadell - Eix Macià S2 barcelona.svg Sabadell 2C
obres Sabadell Nord S2 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg Sabadell 2C
obres Ca n'Oriac S2 barcelona.svg Sabadell 2C

Projectes principals[modifica | modifica el codi]

Degut a la situació econòmica, el Govern va paralitzar els 2 projectes el mes de gener de 2012.[16] A octubre de 2012, es fa pública la seva represa [15]

Prolongació fins a Terrassa Prolongació fins a Sabadell

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Història». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2010].
  2. Salmerón 1988, p. 9.
  3. 3,0 3,1 Salmerón 1988, p. 12.
  4. 4,0 4,1 Moret, Xavier. Dr. Pearson: L'home que que portar la llum a Catalunya. Barcelona: Columna, 2004. ISBN 8466404260. 
  5. Salmerón 1988, pp. 13-15.
  6. Salmerón 1988, pp. 16-18.
  7. Salmerón 1988, pp. 21-22.
  8. Salmerón 1988, p. 25.
  9. Salmerón 1988, p. 30.
  10. Salmerón 1988, p. 31.
  11. Salmerón 1988, p. 34.
  12. Salmerón 1988, p. 35.
  13. Salmerón 1988, p. 36.
  14. Salmerón 1988, p. 38.
  15. 15,0 15,1 15,2 «"Territori i Sostenibilitat reprèn les obres de perllongament del 'metro' del Vallès"». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 d'octubre de 2012].
  16. Serra, Joan. «El Govern també paralitza el 'metro de Terrassa i Sabadell». Diari Ara [Barcelona], 26/01/2012, p.10. ISSN: 2014-010X.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Salmerón i Bosch, Carles. El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona: Terminus, 1988. ISBN 8440435606. 


Coord.: 41° 27′ 32″ N, 2° 04′ 07″ E / 41.458841,2.068600