Línia Jirecek

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La línia de Jireček dividint el Balcans

La Línia de Jirecek és una línia imaginària sobre la Península dels Balcans que serviria per dividir les dues àrees d'influència més importants de la regió a l'època clàssica, d'una banda l'àrea del llatí (al nord) i la del grec (al sud) fins al segle IV. Aquesta línia partiria des de prop de la ciutat de Laçi a l'actual Albània fins a Serdica (actualment Sofia, a Bulgària), seguint la Serralada dels Balcans fins al Mar Negre.

El traçat de la línia està basat en tot seguit de troballes arqueològiques: la majoria de les inscripcions trobades al nord d'aquesta estaven escrites en llatí, mentre que en les trobades al sud l'idioma predominant és el grec.

Aquesta línia és important per establir el lloc on els pobles romanès i aromanès es van formar, ja que es considera bastant improbable que un poble llatí es formés al sud de la mateixa.

Va ser usada originalment per l'historiador txec Konstantin Jireek l'any 1911 en el moment de redactar una història dels pobles eslaus.

Altres experts recentment han revisat aquesta concepte, així especialistes com Kaimio (1979) col·loca Dalmàcia i Moesia Superior a l'àrea llatina i Moesia Inferior en l'àrea d'influència grega. MacLeod (1982) suggereix que pot no haver-hi hagut "una política de llenguatge oficial per a cada aspecte de vida per part de les autoritats romanes" excepte en aquells casos on "oficials romans individuals prenien decisions ad hoc". També assenyala que "fins i tot a l'àrea grega... el llatí era el llenguatge dominant en les obres públiques, en les inscripcions, en les fites, i en l'exèrcit."

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jireček, Konstantin, Geschichte der Serben ' The history of the Serbians ', Gotha, 1911.
  • Kaimio, Jorma, The Romans and the Greek Language, Commentationes Humanarum Litterarum 64. Helsinki: Societas Scientiarum Fennica, 1979.
  • MacLeod, M.D., review of Kaimio, 1979 a The Classical Review, New Ser., 32:2:216-218, 1982. JSTOR