Línia Llobregat-Anoia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia Llobregat-Anoia
Metro del Baix Llobregat
Carrilet
Recorregut BCN - Pl. Espanya- Igualada/Manresa
Coordenades
Inici  41° 22′ 28″ N, 2° 08′ 55″ E / 41.374508°N,2.148494°E / 41.374508; 2.148494
Final  41° 34′ 41″ N, 1° 37′ 48″ E / 41.578001°N,1.629981°E / 41.578001; 1.629981
41° 43′ 53″ N, 1° 49′ 40″ E / 41.731414°N,1.827897°E / 41.731414; 1.827897
Primer servei 1892
1912
1924
Operador FGC
Autoritat ATM Barcelona i
ATM Comarques Centrals (R5 al Bages al 2009)
Territori cobert Barcelonès, Baix Llobregat,
Alt Penedès, Anoia i Bages
Línies 1 de metro, 3 suburbans
i 4 rodalies
Estacions 41
Longitud 140 km
Vehicles Sèrie 211 i 213
Ample ferroviari 1000 mm
Cotxeres i tallers Martorell
Línies FGC
Metro de Barcelona
L6 barcelona.svg Línia 6 L7 barcelona.svg Línia 7
L8 barcelona.svg Línia 8
Barcelona-Vallès
S1 barcelona.svg Terrassa S2 barcelona.svg Sabadell
S5 barcelona.svg Rubí S55 barcelona.svg UAB
Llobregat-Anoia
S33 barcelona.svg Can Ros S4 barcelona.svg Olesa M.
S8 barcelona.svg Martorell R5 barcelona.svg Manresa
R6 barcelona.svg Igualada R50 barcelona.svg Manresa
R60 barcelona.svg Igualada

La Línia Llobregat-Anoia és una línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Baix Llobregat, l'Anoia i el Bages a través de la Gran Via de les Corts Catalanes i el corredor del Llobregat. La línia té la terminal barcelonina a Plaça Espanya i al nord de l'estació de Martorell-Enllaç es bifurca per anar fins a Igualada o Manresa.

FGC opera la línia amb 8 serveis: un servei de metro (L8) entre Barcelona i Sant Boi (Molí Nou), tres línies de suburbans i cuatre línies de rodalies. A més de la denominació de línia Llobregat-Anoia, FGC empra la denominació metro del Baix Llobregat pels serveis de la L8, S33, S4 i S8.

La línia és de via mètrica, per això quan es va construir es va guanyar el sobrenom de carrilet.. Habitualment els trens estan formats per tres cotxes de passatgers, amb el central amb una zona de terra baix i portes accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.

Història[modifica | modifica el codi]

L'actual línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) està formada per la xarxa de l'antiga societat de Ferrocarrils Catalans (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans S.A., CGFC) que s'havia constituït per unir les tres companyies creadores de bona part d'aquesta xarxa: Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, Ferrocarril Central Catalán i Camino de Hierro del Nordeste de España. Aquesta antiga xarxa de CGFC era anomanada el Carrilet o línia Catalans.[1]

  • Ferrocarril de Manresa a Berga i Guardiola
  • Ferrocarril d'Igualada a Martorell
  • Ferrocarril de Barcelona a Martorell
  • Ferrocarril de Martorell a Manresa

Ferrocarril de Manresa a Berga i Guardiola[modifica | modifica el codi]

La zona de l'alt Llobregat vivia en una època de prosperitat a la segona meitat del segle XIX per la instal·lació de colònies de la indústria tèxtil i el creixement de la mineria a la conca carbonífera de Berga. Però la zona no disposava de bones comunicacions per al transport. Els primers intents de creació d'un ferrocarril es remunta a aquesta època, i potser influenciats per la construcció del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa que passa per Manresa. Un dels primers projectes va ser l'estudi de la construcció d'un ferrocarril de Manresa a Sallent, autoritzat el 1859 a Marià Potó, però que no va tenir continuïtat. El 1862 Joan Baptista Perera va sol·licitar l'autorització per a realitzar estudis per a la construcció d'un tramvia de força animal de 58 km de longitud de Manresa a Berga que començaria a l'estació de Manresa (línia de Saragossa) cap a Súria, Cardona i Berga. La fi d'aquest ferrocarril era el transport de la sal gemma de Cardona i el carbó de Berga.[2]

L'any 1868 va haver dos projectes per a la realització del Ferrocarril Manresa - Guardiola de Berguedà. Un elaborat per Cels Xaurado i Rovira en ample ibèric antic (1.672 mm), i l'altre elaborat per Carles Souton en ample de via estreta. Al 25 de novembre de 1868 s'atorgava a la Carbonera Española la concessió del ferrocarril segons el projecte de Carles Souton.

El 1879 el diputat provincial per Gràcia Marià Puig i Valls va presentar el projecte d'un tramvia de vapor de Manresa a Berga d'ample de via de 750 mm, que seria aprovat el 1880 i s'atorgava la concessió per 60 anys a Marià Puig i Valls. Poc temps després es va atorgar a la Carbonera Española la concessió del Ferrocarril Manresa-Guardiola, projecte que havia estat oblidat durant tretze anys i que va ressorgir al concedir la del tramvia de vapor. Ambdós línies eren paral·leles i en molts llocs tenien el mateix traçat.

Puig i diversos propietaris i industrials de Barcelona i Berga, entre ells Rosal i Pons Enrich, van constituir la societat Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga (TFEMB) a la que es va transferir la conncessió que havia estat atorgada a Puig. Les obres van començar a l'estiu de 1881, però el projecte es va haver de replantejar, ja que hi havia difícils rampes i corbes per a l'explotació de la línia. El 1882 es va presentar el replantejament del projecte que ja no finalitzava a Berga, per fer-ho a la Colònia Rosal, on un dels accionistes tenia la fàbrica. La reacció popular va fer peticions al Govern perquè no s'atorgués ni l'autorització del projecte ni la declaració d'utilitat pública. La companyia, que tampoc estava del tot convençuda, va contractar a Pau i Artur Guasch perquè fessin un estudi. El dos enginyers van elaborar un dictamen en el qual dividien la línia en tres trams:

Entre el 1901 i el 1914 van anar augmentant els problemes financers del TFEMB en part per la prolongació de la línia fins a Guardiola de Berguedà. El 1914 un grup belga va comprar la majoria de les accions de la companyia amb la intenció de crear una xarxa de ferrocarrils secundaris d'uns 175 km, per fer-ho també volia encarregar-se de l'explotació dels ferrocarrils d'Igualada a Martorell (CC) i Barcelona a Martorell (NEE) i la construcció d'un ferrocarril entre Martorell i Manresa per unir-los. Amb l'arribada de la Primera Guerra Mundial i el fet que la companyia estigués en mans belgues (estat aliat) va provocar nombrosos problemes en l'explotació. El 1919 el mateix grup va crear la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes (CGFC) i la societat va adquirir TFEMB, que seguiria existint com a societat independent, i CGFC es va fer càrrec a partir de 1920 de l'explotació de la línia.[3]

Ferrocarril d'Igualada a Martorell[modifica | modifica el codi]

Zona de càrrega darrera l'estació de tren d'Igualada (1924)

Igualada a mitjans de segle XIX era una població puixant basada en la indústria cotonera. Aquesta aniria decaient a poc a poc a causa de la manca de competitivitat de la seva producció i per portar de nou la població al seu lloc capdavanter havia de ser mitjançant la creació d'un ferrocarril.[4]

El 1890 es va constituir la Compañía del Ferrocarril Central Catalán S.A. (CC) la qual va donar a Roesset part del capital de la companyia a canvi d'aportar els drets del carrilet, les concessions, els estudis i les obres ja iniciades del ferrocarril. Van remprendre les obres ràpidament i a l'agost de 1891 ja hi treballaven 300 treballadors i arribaven a Sant Esteve Sesrovires. Al gener de 1892 es van muntar els ponts i el mes de setembre arribaven les locomotores des de Bèlgica. A l'octubre arribava a Masquefa la primera locomotora, a inicis de novembre i a finals a Piera i Capellades i a inicis de desembre i a finals a la Pobla de Claramunt i Igualada. Després d'autoritzar l'explotació, la línia s'inaugurava el 29 de juliol de 1893.[5]

L'explotació de la línia no va ser gaire bona, ja que eren habituals els retards però això es va solucionar quan el 1912 es van connectar les vies del CC amb les del ferrocarril de Barcelona a Martorell de NEE, iniciant el transbordament a Martorell-Enllaç l'1 de setembre de 1913 i el 1914 començaven els primers trens directes de Barcelona a Igualada. La companyia CC passava per una difícil situació financera que es va veure agreujada amb la Primera Guerra Mundial. Quan es va fundar la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes (CGFC) el 1919 i després que aquesta assumís l'explotació, les dues companyies van iniciar un procés de fusió que es va traduir en la venda de la majoria de les accions de CC a CGFC, que finalment va comprar la totalitat de la companyia el 1921 i dissolent la Compañía del Ferrocarril Central Catalán (CC).[6]

Ferrocarril de Barcelona a Martorell[modifica | modifica el codi]

Exposició temporal del Centenari del Carrilet Barcelona-Martorell (1912-2012) al Museu del Ferrocarril de Catalunya.

El Baix Llobregat durant la segona meitat del segle XIX va tenir un fort desenvolupament econòmic i demogràfic i es va fer palès la necessitat de construir un sistema de transports que unís el Baix Llobregat amb Barcelona. El 1880 ja exitien les línies de Barcelona-Vilanova i Barcelona-Vilafranca-Tarragona però no donaven cobertura a bona part de la comarca, sobretot les del marge dret del riu.[7]

Diversos propietaris i industrials van crear la societat Crédito Marítimo que va realitzar el projecte Ferrocarriles-Tranvías del Bajo Llobregat (FTBLL) i el 1882 va sol·licitar la concessió i el 1884 fou aprovat el projecte per Reial Orde. Aquest projecte pretenia construir una línia de Barcelona a Vallirana amb tres ramals, de Cornellà a Sant Feliu, de Sant Boi al Prat i de Sant Vicenç dels Horts a Sant Andreu de la Barca.[7]

Més tard es va modificar el nom de la societat per anomenar-se Ferrocarriles Económicos del Bajo Llobregat. Les obres no es van finalitzar segons els terminis prescrits, que va sol·licitar diverses pròrrogues, però a inicis del segle XX els problemes de la societat van acabar amb la venda de la concessió el 1906 a Ferran Gillis i Sadoul. El 1907 es va constituir a Brussel·les la societat Chemin de Fer du Nord-est de l'Espagne que després va fundar la Union des Tramways. Aquesta última va rebre la concessió dels Ferrocarriles-Tranvías del Bajo Llobregat, ja que Gillis havia actuat en nom de la Union des Tramways.[8]

El 1908 es va atorgar a Camino de Hierro del Nordeste de España (NEE), que havia castellanitzat el seu nom, la concessió d'un ferrocarril de Martorell a Sant Vicenç de Castellet amb dos ramals, un a Sant Andreu de la Barca i un altre fins a Manresa. Tretze dies més tard s'autoritzava la transferència de la concessió del ferrocarril de Vallira a Barcelona i ramals de Union des Tramways, a NEE. La companya va replantejar els dos projectes per convertir-lo de tramvia a ferrocarril secundari i iniciant la construcció del ferrocarril de Barcelona a Martorell. A finals del 1911 les obres estaven quasi finalitzades i veient que no podia construir tots els ramals el 1912 va modificar les concessions per esdevenir-ne una de sola anomenada "Barcelona–Manresa amb ramal a Vallirana". Aquell mateix any, el 29 de desembre de 1912, van inaugurar el ferrocarril entre Magòria i Martorell-Enllaç.[9]

El 1914 NEE va entrar en crisi per la liquidació del principal suport de la companyia, el Banco Franco-Aermicano. L'esclat de la Primera Guerra Mundial també va portar problemes a la companyia, ja que tenia la seu a Bèlgica. Donat els seus problemes financers, un cop passada la guerra i la constitució de Compañía General de Ferrocarriles Catalanes (CGFC) el 1919, va portar a que aquesta assumís l'explotació de la línia i l'inici de la fusió. Els accionistes dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) van adquirir el capital de NEE, que va transferir la concessió del ferrocarril a CGFC amb la dissolució final de NEE.[10]

La companyia va sol·licitar un ramal fins al Port de Barcelona des del baixador de la Bordeta fins al port. El 22 de febrer de 1922 se li va atorgar la concessió.[11]

Ferrocarril de Martorell a Manresa[modifica | modifica el codi]

Unitats 213 al tram Martorell-Manresa, prop de l'estació d'Aeri de Montserrat

Degut als problemes d'explotació als tres ferrocarrils de la vall del Llobregat va portar a que iniciessin la unifació mitjançant la creació d'una nova entitat. El 1919 es va crear la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes S.A.(CGFC), anomenada sovint Ferrocarrils Catalans. Aquesta va començar l'explotació dels tres ferrocarrils, més tard va absorbir la resta d'empreses i va reiniciar les obres del ferrocarril de Martorell a Manresa.[12]

El 29 de març de 1922 s'inaugurava el tram entre Martorell i Olesa de Montserrat i el 29 d'octubre fins a Monistrol de Montserrat.[11]

Clausura i transferència a FEVE[modifica | modifica el codi]

Les companyies FSB i FCC a partir de la dècada de 1970 van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977 després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició.

Durant l'any 1977 els comités d'empresa de FSB i FCC van organitzar vagues perquè el seu salari fos similar als treballadors d'altres empreses de transports, l'empresa tot i augmentar preus havia tingut pèrdues i ja no es veia viabilitat a la continuació de la prestació del servei. El Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya va plantejar la possibilitat de traspassar el servei a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE), però els treballadors no estaven d'acord i plantejaven la creació d'un consorci.[13]

El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[14][15] El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.[16] A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algún moment van determinar la paralització de l'explotació.[17] Posteriorment el Govern d'Espanya va traspassar la infraestructura a la Generalitat de Catalunya el 1978.[10] Mentre va dependre de FEVE, el Ministeri d'Obres Públiques tenia un projecte per reestructurar els serveis i tancar el Martorell-Igualada.[18]

Creació de FGC i millores[modifica | modifica el codi]

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es va constituir l'any 1979 per gestionar l'explotació de diverses línies històriques transferides per el Govern d'Espanya a la Generalitat de Catalunya, i es considera hereva de les companyies dels Ferrocarrils Catalans (Línia Llobregat-Anoia) i Ferrocarrils de Catalunya (Línia Barcelona-Vallès). Els FGC van implantar una sèrie de millores a les línies que gestionava, a la dècada de 1990 els dos governs van signar un conveni per finançar infraestructures de transport i els FGC va constituir l'anomenat "Metro del Baix Llobregat", establint freqüències més elevades.[19] Es van renovar diversos trams per augmentar la velocitat, es va finalitzar la instal·lació d'electrificació als trams que no se'n disposava i millora del manteniment de la infraestructura.[15]

L'any 2005 FGC va iniciar les obres de l'intercanviador d'Amadeu Torner, en la qual enllaçaria amb la línia de la L9.[20] L'any 2007 es va finalitzar tot el desdoblament de via entre Barcelona i Martorell. Les freqüències fins a l'any 2007 eren d'un set minuts i mig i en hora vall de deu minuts, amb el "Metro del Baix Llobregat" es van passar a freqüències de tres minuts fins a Sant Boi de Llobregat.[21] Incrementant colateralment el viatge en deu minuts a serveis de rodalia de la Línia Llobregat-Anoia.[22]

Caos ferroviari[modifica | modifica el codi]

Tren a l'estació d'Avinguda Carrilet.

La posada en funcionament de les noves freqüències de la línia es van ajornar a causa de les obres de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona que el 20 d'octubre de 2007 van desplaçar un mur del túnel de la Línia Llobregat-Anoia a l'alçada de l'estació del Gornal, que va provocar un caos ferroviari a l'àrea metropolitana de Barcelona.[22]

Les obres de la LAV Madrid-Barcelona que duia a terme el Ministeri de Foment van provocar cinc esvorancs el mes d'octubre en dues setmanes, provocant el tall de les línies de Rodalia de Barcelona de Renfe Operadora i la Línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El darrer esvoranc que va provocar el desplaçament del mur del túnel de FGC va ser el més greu de tots, entre les parades d'Europa | Fira i Av. Carrilet. L'operatiu d'emergència es va compondre de 200 autobusos i la gratuïtat dels serveis afectats.[23]

El servei de la línia no es va restablir fins a finals de febrer del 2008, quatre mesos després del tall ferroviari.[24] Aquest és un dels motius que tot i la pujada d'usuaris any rere any, l'any 2007 aquest increment fos inferior.[25]

Serveis[modifica | modifica el codi]

Xarxa Servei Recorregut
Metro L8 barcelona.svg Plaça d'Espanya - Molí Nou | Ciutat Cooperativa
Suburbans S33 barcelona.svg Plaça d'Espanya - Can Ros
S4 barcelona.svg Plaça d'Espanya - Olesa de Montserrat
S8 barcelona.svg Plaça d'Espanya - Martorell-Enllaç
Rodalies R5 barcelona.svg Plaça d'Espanya - Manresa-Baixador
R50 Plaça d'Espanya - Manresa-Baixador / Semidirecte
R6 barcelona.svg Plaça d'Espanya - Igualada
R60 Plaça d'Espanya - Igualada / Semidirecte

Estacions[modifica | modifica el codi]

Estació Línies amb parada Correspondència Municipi Zona
Tram comú Barcelona-Martorell
Barcelona - Plaça Espanya L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg Barcelona 1
Magòria - la Campana L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg Barcelona 1
Ildefons Cerdà L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 L'Hospitalet de Llobregat 1
Europa | Fira L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 L'Hospitalet de Llobregat 1
Gornal L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 R2 barcelona.svg R2S barcelona.svg R2N barcelona.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg L'Hospitalet de Llobregat 1
Sant Josep L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 L'Hospitalet de Llobregat 1
L'Hospitalet - Av. Carrilet L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 L1 barcelona.svg L'Hospitalet de Llobregat 1
Almeda L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 Cornellà de Llobregat 1
Cornellà-Riera L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 Cornellà de Llobregat 1
Sant Boi L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 Sant Boi de Llobregat 1
Molí Nou | Ciutat Cooperativa L8 barcelona.svg S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg Sant Boi de Llobregat 1
Colònia Güell S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg Santa Coloma de Cervelló 2B
Santa Coloma de Cervelló S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R6 barcelona.svg R60 Santa Coloma de Cervelló 2B
Sant Vicenç dels Horts S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 Sant Vicenç dels Horts 2B
Can Ros S33 barcelona.svg S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg Sant Vicenç dels Horts 2B
Quatre Camins S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg Sant Vicenç dels Horts 2B
Pallejà S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg Pallejà 2B
Sant Andreu de la Barca S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 Sant Andreu de la Barca 2B
El Palau S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg Sant Andreu de la Barca 2B
Martorell Vila | Castellbisbal S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg Castellbisbal 2B
Martorell-Central S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 R6 barcelona.svg R60 R4 barcelona.svg R8 barcelona.svg Martorell 3B
Martorell-Enllaç S4 barcelona.svg S8 barcelona.svg R5 barcelona.svg R6 barcelona.svg Martorell 3B
Bifurcació
Tram de Manresa
Abrera S4 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 Abrera 3B
Olesa de Montserrat S4 barcelona.svg R5 barcelona.svg R50 BSicon AETRAM.svg Olesa de Montserrat 3B
Aeri de Montserrat R5 barcelona.svg Logo Aeri Montserrat.gif Monistrol de Montserrat 4Z
Monistrol de Montserrat R5 barcelona.svg R50 Fvallvidrera.svg Monistrol de Montserrat 4Z
Castellbell i el Vilar R5 barcelona.svg Castellbell i el Vilar 5E
Sant Vicenç-Castellgalí R5 barcelona.svg R50 R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg Sant Vicenç de Castellet 5E
Manresa-Viladordis R5 barcelona.svg R50 Manresa 6C
Manresa-Alta R5 barcelona.svg R50 Manresa 6C
Manresa-Baixador R5 barcelona.svg R50 Manresa 6C
Tram d'Igualada
Sant Esteve Sesrovires R6 barcelona.svg R60 Sant Esteve Sesrovires 3B
La Beguda R6 barcelona.svg Masquefa 4C
Can Parellada R6 barcelona.svg Masquefa 4C
Masquefa R6 barcelona.svg R60 Masquefa 4C
Piera R6 barcelona.svg R60 Piera 4C
Vallbona d'Anoia R6 barcelona.svg R60 Vallbona d'Anoia 5C
Capellades R6 barcelona.svg R60 Capellades 5C
La Pobla de Claramunt R6 barcelona.svg R60 La Pobla de Claramunt 5C
Vilanova del Camí R6 barcelona.svg R60 Vilanova del Camí 6B
Igualada R6 barcelona.svg R60 Igualada 6B

Futures ampliacions[modifica | modifica el codi]

Esquema de la línia 8 i l'ampliament fins a Parc del Besòs.

L'any 1997 es va crear l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), aglutinant diferents administracions responsables i s'inicia el planejament de forma més global integrant les línies de Renfe, FGC, TMB (FMB i Bus).[26] El Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 elaborat per l'ATM va ser aprovat el 2002,[27] i preveia un perllongament per a la línia Llobregat-Anoia entre Barcelona - Pl. Espanya i la Plaça Gal·la Placídia on enllaçaria amb l'estació de Gràcia, amb un total de tres estacions i 3'8 quilòmetres de longitud, amb enllaç a Entença (L5) i Francesc Macià (Trambaix), amb l'objectiu de "facilitar l'accés dels usuaris de la línia Llobregat-Anoia al centre de la ciutat de Barcelona, així com incrementar la cobertura territorial de l'Esquerra de l'Eixample" i "connectar amb les línies de Balmes i del Vallès".[28]

Posteriorment es va firmar el "Pacte nacional per a les infraestructures" i l'ATM va canviar el projecte anterior al Pla Director d'Infraestructures 2009-2018, amb el mateix recorregut fins a Gràcia i ampliant-lo fins a deu estacions cap a Parc del Besòs, amb una longitud total de 10'9 km,[29] enllaçant amb Entença (L5), Francesc Macià (Trambaix), Gràcia (FGC), Joanic (L4), Sagrada Família (L2 i L5), Glòries (L1 i Trambesòs), Pere IV (Trambesòs), Besòs Mar (L4) i Parc del Besòs (Trambesòs).[30][31]

Al PDI 2009-2018 es recull també una nova línia Poblenou-UAB, que podria ser de caràcter independent, o segons recomana el PDI ser un segon perllongament de la línia, connectant la línia Llobregat-Anoia i la línia Barcelona-Vallès. Aquesta línia tindria 14'4 km de longitud i 8 estacions, enllaçant amb Bac de Roda (L2), la Sagrera (L1, L4, L5, L9 i R3 i R4 de Rodalies), Maragall (L4 i L5), Mundet (L3), Cerdanyola Universitat (R7 i R8 de Rodalies), UAB (FGC).[32]

El 2005 es va iniciar els estudis del perllongament de la Línia Llobregat-Anoia entre plaça Espanya-Macià-Gràcia-Besòs.[20]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Salmerón 1985, pàg. 7.
  2. Salmerón 1985, pàg. 11-12.
  3. Salmerón 1985, pàg. 31-32.
  4. Salmerón 1985, pàg. 33.
  5. Salmerón 1985, pàg. 43-45.
  6. Salmerón 1985, pàg. 46-47.
  7. 7,0 7,1 Salmerón 1985, pàg. 49.
  8. Salmerón 1985, pàg. 52.
  9. Salmerón 1985, pàg. 54-55.
  10. 10,0 10,1 Salmerón 1985, pàg. 59-60.
  11. 11,0 11,1 Salmerón 1985, pàg. 65.
  12. Salmerón 1985, pàg. 61.
  13. «Los problemas de los Ferrocarrils de Cataluña» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 16 d'abril de 1977. [Consulta: 31 d'agost de 2011].
  14. Salmerón 1988, p. 35.
  15. 15,0 15,1 Cambra de Comerç de Barcelona 2009, pàg. 61.
  16. «Ferrocarriles de Cataluña y Sarrià passan provisionalmente a FEVE» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 19 de juny de 1977. [Consulta: 31 d'agost de 2011].
  17. Salmerón 1988, p. 36.
  18. «La Generalitat garantiza la continuidad del Carrilet» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 21 de desembre de 1978. [Consulta: 1 de setembre de 2011].
  19. Anuari territorial de Catalunya v. 2003, pàg. 186.
  20. 20,0 20,1 Anuari territorial de Catalunya v. 2005, pàg. 183.
  21. Anuari territorial de Catalunya v. 2007, pàg. 194.
  22. 22,0 22,1 Anuari territorial de Catalunya v. 2007, pàg. 195.
  23. Anuari territorial de Catalunya v. 2007, pàg. 170.
  24. Anuari territorial de Catalunya v. 2007, pàg. 171.
  25. Cambra de Comerç de Barcelona 2009, pàg. 48.
  26. Hernando López, Alberto. «La línia 9, un projecte innovador per a resoldre una necessitat social». Universitat Politècnica de Catalunya, juny de 2008. [Consulta: 1 d'octubre de 2010].
  27. «El Metro del Baix Llobregat i la línia Llobregat Anoia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 d'agost de 2011].
  28. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2001-2010: Memòria actualitzada» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, juliol de 2009. [Consulta: 24 d'abril de 2010].
  29. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 21 de setembre de 2010].
  30. PDI 2009-2018, pàg. 167.
  31. «Perllongament de la línea Llobregat-Anoia dels FGC. TRAM: Plaça Espanya-Francesc Macià-Glòries-Besòs. Estudi de demanda» (PDF). Generalitat de Catalunya, març de 2004. [Consulta: 24 d'agost de 2011].
  32. PDI 2009-2018, pàg. 176-177.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia Llobregat-Anoia
  • DDVV. Anuari territorial de Catalunya, volum 2003. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004. 
  • DDVV. Anuari territorial de Catalunya, volum 2005. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006. 
  • DDVV. Anuari territorial de Catalunya, volum 2007. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2008. 
  • Salmerón i Bosch, Carles. Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història. Barcelona: Terminus, 1985. ISBN 8439849117. 
  • Estudi d'alternatives de millora de la Línia Llobregat-Anoia dels FGC. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 2009. 


Coord.: 41° 28′ 50″ N, 1° 55′ 18″ E / 41.480472°N,1.921605°E / 41.480472; 1.921605