Línia clara
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Línia clara}}--~~~~ |
La línia clara és un estil d'historieta gràfica. El nom prové del terme Klare Lijn en holandès i ligne claire en francès, té el seu origen en la definició que es fa de bona part del còmic franco-belga. El dibuixant holandès Joost Swarte va ser el primer que va utilitzar el terme el 1977, amb motiu de l'exposició Tintín a Rotterdam.
Normalment la línia clara és defineix per una delimitació amb una traç negre depurat i regular dels personatges, decorats,... Els escenaris solen ser tractats de forma realista mentre el dibuix del personatges està fet amb trets caricaturescos. El arguments acostumen a ser del gènere d'aventures. [1]
El principal referent de la línia clara és Hergé, però l'Escola de Brussel·les o Escola de Tornai està composta per altres autors com Edgar P. Jacobs (Blake et Mortimer), Jacques Martin (Alix) i Bob de Moor (Barelli).
En el còmic en català el màxim referent de la línia clara seria Josep Maria Madorell, encara que ell mateix, sense renunciar a la definició, parlava del seu estil com una evolució de l'obra que havien realitzat els grans mestres catalans uns anys abans, sobretot la de Junceda. [2] Altres autors que se solen relacionar amb aquest estil serien Mique Beltrán, Guillem Cifré, Max, Sento, Daniel Torres, Pere Joan, Roger,... [3]
Referències [modifica]
- ↑ Riera Pujal, Jordi, El còmic en català, Ediciones Glénat, 2011, p. 4. ISBN 978-84-9947-267-6
- ↑ Castillo, Montserrat. Madorell, la col·lecció de la BC. Biblioteca de Catalunya, 2006. ISBN 8478451625
- ↑ Lladó Pol, Francesca. Los Comics de la Transición. Colección Viñetas, de Ediciones Glénat, 2001. ISBN 8484491080
