Líquid sinovial
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
El líquid sinovial o sinòvia és un fluid viscós i clar que es troba en les articulacions. Té la consistència de la clara d'ou. La seva composició és la d'un ultrafiltrat del plasma, amb la mateixa composició iònica. El líquid conté poques proteïnes i cèl·lules però és ric en àcid hialurònic sintetitzat pels sinoviocits de tipus B.
El líquid sinovial redueix la fricció entre els cartílag es i altres teixits en les articulacions per lubricarlas i acolcharlas durant el moviment, però en canvi, produeix dolor en les articulacions quan s'hi acumula.
Introducció [modifica]
La membrana sinovial és la coberta interna de les diartrosis o articulacions sinovials. Conté el líquid sinovial, el qual és segregat per la sinòvia que envolta la càpsula articular per la seva superfície interior. Aquest líquid forma una fina capa sobre el cartílag articular d'aproximadament 50 micres, infiltrant-se en ell. D'aquesta forma el cartílag articular pot considerar com una reserva de líquid sinovial. Durant el moviment, el líquid és extret mecànicament del cartílag per mantenir una capa de líquid sobre la superfície del cartílag i disminuir la fricció entre les superfícies articulars.
L'anàlisi del líquid articular és fonamental sempre que es faci la seva extracció, no només per interès científic metge per diagnosticar diferents patologies sinó fins i tot per aspectes legals. El seu estudi analític, citològic, microbiològic així com la recerca de vidres i fins i tot l'anàlisi bioquímica i immunològic poden aportar dades suficients per establir un diagnòstic definitiu en la patologia articular, traumatològica i fonamentalment en reumatologia.
L'extracció de líquid sinovial tot just té contraindicacions, és una tècnica senzilla sempre que es conegui bé l'articulació que es vol puncionar, evacuar per excés de líquid sinovial o estudiar. Les infeccions adjacents a l'articulació, sobretot la de la pell que cal travessar per arribar fins l'articulació obligarien a triar una altra via d'accés a la mateixa.
Les malalties que tenen lloc amb alteracions de la coagulació com l'Hemofília, així com els tractaments mèdics amb anticoagulants, serien contraindicacions relatives i obligarien a utilitzar en la punció agulles de molt menor calibre que les utilitzades habitualment.
Quant a la necessitat d'anestesiar la zona de punció, vindria determinada per la mateixa articulació, i no és normalment necessari en articulacions de gran calibre com ara el genoll o altres articulacions.
