Lòcrida Ozòlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lòcrida Ozòlia fou la part occidental de Lòcrida habitada pels locris ozolis (Ὀζόλαι), a tocar del golf de Corint amb Dòrida i Etòlia al nord, Fòcida a l'est, i Etòlia a l'oest. Era un país muntanyós i poc productiu. Les muntanyes del Parnassos (al límit amb Fòcida) i del Corax (al límit amb Etòlia) ocupaven gran part del territori.

El riu principal era el Hylaethos (llatí Hylaethus ) modern Morno, que desaigua prop de Naupactos. A la part occidental del territori hi havia el cap Antirrhion (Antirhium) que tenia enfront el cap Rhion (Rhium) a la costa d'Acaia. A la frontera oriental era a tocar de la ciutat fòcida de Crissa. El nom ozolis o Ozòlia té un origen incert; podria derivar de ὄζειν (olorar) de l'olor que sortia dunes fonts a la muntanya Thapiassos (suposadament causades per haver estat enterrat allí el centaure Nessos) o de què els habitants anaven despullats o amb pells, o d'un vi molt bo del país; però cap es pot donar per segura.

Suposadament foren un colònia dels locris opuntis. Quan apareixen per primer cop a la guerra del Peloponès Tucídides diu que eren mig bàrbars com els etolis i els acarnanis als que s'assemblaven en el vestit i l'armament. El 426 aC els locris van prometre ajut a Demòstenes per envair Etòlia pero al ser derrotat Demòstenes les tribus es van sotmetre sense lluita a l'esparta Euríloc que va anar al seu territori des de Delfos.

Més tard van formar part de la Lliga Etòlia.

L'única ciutat important fou Amfisa a la frontera amb Fòcida. Altres ciutats foren (d'oest a est) foren: a la costa o properes Molycrea; Naupactos, Oeneon, Anticirrha o Anticyra, Eupalion, Eritres (Erythrae), Tolophon, Hessos, Oenantia o Oeante, Ipnos, Khaleion (Chalaeum); i mes a l'interior Aeggition (Aegitium), Potidania , Croculeion (Crocyleium), Teikhon (Teichium), Olpes (Olpae), Messapia, Hyle, Tritea (Tritaea) i Myonia.