Lògica bivalent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Lògica (desambiguació)».

Un sistema bivalent és aquell que admet només dos valors de veritat per als seus enunciats (premisses i conclusions). En la lògica bivalent, una proposició només pot ser vertadera o falsa, no existeixen valors intermedis de veritat. El clàssic sistema de lògica bivalent és la lògica aristotèlica que se sustenta en tres principis bàsics:

  1. Principi d'identitat : A és veritat si i només si A és veritat. A ⇔ A
  2. Principi de no contradicció : A no pot ser A i no-A al mateix temps. - (A.-A)
  3. Principi del tercer exclòs : A és vertader o és fals, no hi ha una tercera possibilitat. Aw-A

No admet tampoc matisos modals en els seus enunciats, com ara "cal que", "és impossible que", etc. Es limita al llenguatge enunciatiu o declaratiu.

Hi ha altres sistemes de lògiques que no se sustenten en aquests principis i per tant admeten més de dos valors de veritat. Els sistemes de lògica modals o plurivalentes (com la lògica trivalent de Jan Lukasiewicz o la lògica trivalent de Kleene), accepten un tercer valor, com "indeterminat" o "possible".