Lògica informal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La lògica informal, o lògica no formal, és l'estudi dels arguments, tal com es presenten en la vida diària, en oposició a l'estudi dels arguments en una forma tècnica o artificial, que correspon a la lògica formal.[1] Si la lògica formal és la lògica de la demostració, la lògica informal és la de l'argumentació o del discurs persuasiu.[2] Aquesta part de la lògica es dedica a diferenciar entre formes correctes i incorrectes del llenguatge i pensament quotidià, especialment a l'estudi de la metodologia per a obtenir conclusions que l'auditori troba «lògiques». Parteix del principi que el pensament i el llenguatge humans sovint són incorrectes o tendenciosos. Se li atribueixen els seus inicis a Aristòtil, que va fer el primer estudi que s'ha conservat de les fal·làcies lògiques, de la vida quotidiana.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Groarke, Edward. N; Zalta. «Informal Logic» (en anglès). The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Stanford University, 2013 [Consulta: 5 març 2014].
  2. 2,0 2,1 Perelman, Chaïm. «Lógica formal y lógica informal» (PDF) (en castellà, traduït per Pierre Angelo Gonzàlez de l'original en francès «Logique formelle et logique informelle» (1986)). Praxis Filosófica. Universidad del Valle (Colombia), 25, 2007, pàg. 139-144. ISSN: 0120-4688 [Consulta: 5 març 2014].