Lògica paraconsistent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una lògica paraconsistent és un sistema lògic que intenta tractar les contradiccions en una forma discriminada. Alternativament, la lògica paraconsistent és un camp de la lògica que s'ocupa de l'estudi i desenvolupament de sistemes lògics paraconsistents (o "tolerants a la inconsistència"). (En aquest article el terme és utilitzat en les dues accepcions.)

Les lògiques tolerants a la inconsistència hi ha com a mínim des de 1910 (i és possible argumentar que moltíssim abans, per exemple en els escrits de Aristòtil), però, la paraula paraconsistent ("més enllà de la consistència" ) acabat va ser encunyada el 1976, pel filòsof peruà Francisco Miró Quesada.[1]

Definició[modifica | modifica el codi]

En lògica clàssica (com també en lògica intuïtiva i molts altres tipus de lògiques), les contradiccions que impliquen tot. Aquesta curiosa característica, coneguda com el principi d'explosió o ex contradictione sequitur quòdlibet ("a partir d'una contradicció, es pot deduir qualsevol cosa"), es pot expressar formalment com

 A, \neg A \vdash B

on  \vdash representa una conseqüència lògica. Per tant si una teoria conté una única inconsistència, és trivial - això és que tota expressió s'entén com un teorema. La característica distintiva d'una lògica paraconsistent és que rebutja el principi d'explosió. Per tant a diferència de la lògica clàssica i altres tipus de lògiques, les lògiques paraconsistents poden ser usades per a formalitzar teories inconsistents no trivials.

Les lògiques paraconsistents són més febles que les lògiques clàssiques[modifica | modifica el codi]

Cal destacar que les lògiques paraconsistents en general són més febles que les lògiques clàssiques, o sigui es poden fer a partir d'elles una menor quantitat d'inferències. (Parlant estrictament, una lògica paraconsistent pot validar inferències que no són vàlides segons formats clàssics, encara que això només passa esporàdicament. El punt important és que una lògica paraconsistent mai no pot ser l'extensió d'una lògica clàssica, és a dir, validar tot allò que és possible validar mitjançant una lògica clàssica.) En aquest sentit, la lògica paraconsistent és més "conservativa" o "cautelosa" que una lògica clàssica.

Personalitats destacades[modifica | modifica el codi]

Personalidaes destacades en la història i/o el desenvolupament de la lògica paraconsistent són:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Priest (2002), p. 288 and § 3.3.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]