L'Âge d'or

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
L'Âge d'or
Fitxer:Bunuel edad oro.png
fotografia del rodatge

Fitxa tècnica
Direcció: Luis Buñuel

Producció: Vicomte Charles de Noailles
Marie-Laure Bischoffsheim

Guió: Luis Buñuel
Salvador Dalí[1]

Música: Luis Buñuel
Georges van Parys
Richard Wagner
Felix Mendelssohn Bartholdy
Wolfgang Amadeus Mozart
Claude Debussy
Ludwig van Beethoven
Franz Schubert

Fotografia: Albert Duverger

Protagonistes: Gaston Modot
Lya Lys
Caridad de Laberdesque
Max Ernst
Josep Llorens Artigas
Lionel Salem
Germaine Noizet
Duchange

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 1930
Gènere: avantguarda
Duració: 63 minuts

Companyies
Pressupost: 1 milió de francs francesos

Pàgina sobre “L'Âge d'or a IMDb

L'Âge d'or (L'edat d'or) és una pel·lícula francesa dirigida per Luis Buñuel Portolés, on Salvador Dalí i Domènech va col·laborar en el guió, estrenada el 1930.

Argument[modifica | modifica el codi]

És la història de la comunió total però efímera de dos amants que separen les convencions familiars i socials i les prohibicions sexuals i religioses. La pel·lícula és una successió d'episodis al·legòrics tenyits d'humor negre, començant per un documental sobre els escorpins i acabant amb una transposició de les « Cent vint jornades de Sodoma » de Sade.
La pel·lícula no té, plàsticament, la mateixa ambició que « Un chien andalou ». Tanmateix, la violència de les paraules contra el patriotisme, l'humanitarisme i, sobretot anticristiana (principal objecte de la majoria dels talls exigits per la censura[2]), el to pessimista i líric, fan de « L'Âge d'or », "potser l'única pel·lícula intencionadament surrealista" (José Pierre).

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

És sens dubte l'obra mestra del cinema surrealista. Es va projectar per primera vegada el 28 de novembre de 1930 a l'Studio 28.[3] El 3 de desembre, militants d'extrema dreta assalten el cinema, esquincen la pantalla i els quadres surrealistes penjats al hall. Prohibida la seva projecció pel prefecte Jean Chiappe, l'11 de desembre, la pel·lícula és embargada. No es tracta més que de la còpia de projecció amputada. El negatiu original ha estat amagat i ha estat conservat per Charles Vicomte de Noailles productor o més aviat mecenes de la pel·lícula.

El 1937, una còpia truncada circula sota el títol « Dans les eaux glacées du calcul égoïste ».[4]
. La prohibició de projecció no serà aixecada fins al 1981.

Cada any des de 1958, la Cinémathèque royale de Belgique i el Musée du cinéma de Bruxelles atorguen el Premi de l'Âge d'Or a l'autor d'una pel·lícula que "per l'originalitat, la singularitat del seu text i del seu guió, s'aparta deliberadament dels conformismes cinematogràfics".

Freddy Buache: «Luis Buñuel ha llançat amb L'Âge d'or l'únic verdader crit, el més inimitable udol a favor de la llibertat humana de tota la història del cinema. Aquesta pel·lícula resplendeix d'un esclat incomparable al cel del setè art: és l'estrella sobre la qual tots els cineastes, independentment de les idees rebudes o dels bons sentiments rutinaris poden i sempre podran orientar la seva difícil navegació »[5]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La retallada completa de la pel·lícula ha estat publicada per "L'Avant-scène", Num. 27-28, 1963.
  • Adam Biro & René Passeron, « Le Dictionnaire general du surréalisme i de ses environs », Office du livre & Presses Universitaires de France, Fribourg, Suïssa, 1982, pàgina 12.
  • Jean-Paul Clébert « Dictionnaire du Surréalisme », Éditions du Seuil & A.T.P., Chamalières, 1996, pàgina 14

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Douin, Jean-Luc. «"L'Edat d'or" prohibit» (en francès). Le Monde [París], 18 Agost 2006 [Consulta: 6 Des 2013].
  2. Clébert
  3. Carrer Montmartre, a París (9è)
  4. Biro
  5. "Luis Buñuel", Edicions L'Âge d'Home (1990)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema