L'òpera dels tres rals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'òpera dels tres rals
Programa de l'estrena de L'òpera dels tres rals
Programa de l'estrena de L'òpera dels tres rals
Títol original: Die Dreigroschenoper
Llengua original: Alemany
Gènere: Òpera
Música: Kurt Weill
Llibret: Bertolt Brecht
Font literària: En el llibret de l'òpera anglesa The Beggar's Opera (L'òpera del captaire) de'n John Gay i John Christopher Pepusch; alguns fragments i suggerències són obra de François Villon i Karl Kraus.
Actes: Tres actes, un prolog i vuit quadres
Època de composició: Principis dels anys 1920
Estrena: 31 d'agost de 1928
Teatre: Theater Schiffbauerdamm
Estrena a Catalunya: 1963, Palau de la Música Catalana (estrena a Espanya)
Personatges:
  • Jonathan Peachum, cap d'una colla de captaires
  • la senyora de Peachum
  • Polly, la filla d'ambdós
  • Macheath, cap d'una quadrilla de bandits del carrer
  • Spelunken-Jenny, una prostituta
  • Brown, cap de la policia de Londres
  • Lucy, la seva filla
  • La banda de bandits de Macheath: Mübzmatthias, Hakenfingerjakob, Sägerobert, Jimmie i Ede
  • Filch un dels captaires de Peachum
  • Smith, un policia
  • Pastor Kimball, pregoner, el providencial missatge del rei
  • Prostitutes, captaires, bandits, policies, gent miserable

L'òpera dels tres rals és una obra del compositor alemany Kurt Weill (1900-1950) que fou estrenada en el Theater Schiffbauerdamm de Berlín el 31 d'agost de 1928.

Lloc i època[modifica | modifica el codi]

Londres, a principis del segel XVIII.

Argument[modifica | modifica el codi]

Prolèg[modifica | modifica el codi]

Mercat del Soho. Una cançó lloa les malifetes del canalla Macheath, alies Mackie Navaja, el rei dels bandits.

Acte I[modifica | modifica el codi]

Jonathan Peachum és l'amo d'una empresa que atorga llicencies als captaires, i a canvi del 50% dels beneficis ofereix ajuda i protecció (màfia). El que capti pel seu comte sera castigat. Peachum està molt inquiet perquè és molt tard i la seva filla Polly encara no han arribat a casa. Aquesta nit, Polly celebra les seves noces amb Macheath en un estable abandonat, que la quadrilla de bandits ha decorat per l'ocasió amb mercaderia robada. Un dels invitats a la boda és el cap de la policia Brown, vell amic i camarada en la guerra de Mackie. Polly explica als seus pares que s'ha casat amb Macheath. El sogre no està gens content amb el seu gendre, i prepara la manera de tancar-lo a la presó.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Per la intervenció de Peachum, Brown es veu obligat a arrestar en Mackie. Avisat per la Polly, Mackie confia a la seva dona la direcció de la quadrilla i a amagar-se en un bordell del Soho regentat per la seva amiga amiga Jenny. La senyora de Peachum suborna Jenny, que acaba per delatar en Mackie a la policia. El cap de la policia Brown és obligat a arrestar al seu amic. En la presó, la filla de Brown, Lucy, li'n fa una escena a Mackie, doncs aquest havia promès casar-se amb ella. Quan arriba Polly a visitar al seu marit, les dues dones discuteixen i arriben a les mans. Lucy ajuda en Mackie a escapar.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Es preparen les festes de la coronació. Peachum adverteix en Brown que els captaires cometran una gran malifeta si per llavors Mackie no torna a estar entre reixes, Traït altra vegada per Jenny, Mackie acaba condemnat a mort. La gent ha anat en massa a presenciar la coronació. Els bandits s'acomiaden del seu cap, i també la seva esposa Polly. Tot està a punt per l'execució de Mackie. Ja té la soga al coll i espera el compliment de la seva sentència, quan apareix un missatger del rei i li anuncia que ha estat indultat. I per a més premi, Mackie rep una pensió vitalicia i títol nobiliari. I el cor canta: No condemneu les injustícies amb massa severitat.

Antiromàntica, antiburgesa[modifica | modifica el codi]

Bertolt Brecht denuncià el caràcter subjugador de les obres de teatre romàntiques, basades en el principi segons el qual el públic s'identifica amb l'heroi tràgic i en la catarsi accepta el destí. Però per a un marxista, el destí no existeix, la societat resta subjecta a uns condicionants econòmics que poden hi deuen canviar-se. En el nou teatre, el públic ha de distanciar-se de l'acció i pensar per si mateix, guanyar consciència de classe.

En L'òpera dels tres rals, aquest distanciament s'assoleix quan uns personatges marginats adopten, de forma irònica i pel seu benefici, certes convencions socials, subratllades per mitjà de convencions musicals: Mackie celebra una sumptuosa boda en un estable, i Després canta un duet d'amor. Per entendrí als transeünts, el mesquí Peachum fa cantar als seus captaires un cor en que si recorda els deures cristians per al pròxim.

L'estil de Weill[modifica | modifica el codi]

Weill va saber crear un estil musical exquisidament vulgar, amb notable influències del jazz i un domini de la melodia monòtona i dels ritmes intensos. Fruit del gran talent del compositor, les cançons de l'òpera estan construïdes de forma senzilla però refinats al mateix temps.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'òpera dels tres rals