L'últim emperador
|
L'últim emperador |
||
|---|---|---|
Pòster de la pel·lícula |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Bernardo Bertolucci | |
|
|
||
| Guió: | Bernardo Bertolucci, Mark Peploe, Enzo Ungari, a partir de l'autobiografia de Pu Yi | |
|
|
||
| Música: | Cong Su, Ryuichi Sakamoto, David Byrne | |
|
|
||
| Fotografia: | Vittorio Storaro | |
|
|
||
| Muntatge: | Gabriela Cristiani | |
|
|
||
| Protagonistes: | John Lone Joan Chen Peter O'Toole Ying Ruocheng Victor Wong |
|
|
Dades i xifres |
||
| Països: | Regne Unit Itàlia |
|
| Data d'estrena: | 1987 | |
| Gènere: | Drama històric, biopic | |
| Duració: | 165 min. | |
| Idioma original: | Anglès | |
|
Companyies |
||
| Distribució: | Columbia Pictures | |
| Pressupost: | 25 milions dòlars | |
|
|
||
| Pàgina sobre “The Last Emperor” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb | ||
L'últim emperador (The Last Emperor) és una pel·lícula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1987, guanyadora de 9 oscars. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
La vida de Pu Yi, darrer emperador de la Xina, i després de Manxukuo. El període comprèn de 1908 à 1967 (any de la seva mort).
Per ordre de Cixi, el 1908 la moribunda i viuda emperadriu de la Xina és separada de Pu Yi, el seu fill de tres anys que serà destinat a esdevenir el nou emperador. No obstant, tres anys després del seu accés al tron, la república és proclamada. Malgrat que Pu Yi és autoritzat a conservar el seu títol d'emperador, el seu càrrec roman només simbòlic i formal, i el jove sobirà és condemnat a romandre a la Ciutat prohibida, on creixerà envoltat dels seus cortesans, aïllat del món exterior.
Els japonesos el reconeixeran com a emperador del Manxukuo i, durant el règim maoista, el destronat sobirà serà reeducat segons els nous valors de la societat comunista. Després de 10 anys d'internament serà finalment posat en llibertat i passarà a exercir de jardiner a la ciutat de Pequín fins a la seva mort.
Repartiment [modifica]
- John Lone: Pu Yi
- Joan Chen: Wang Jung
- Peter O'Toole: Reginald Johnson
- Ying Ruocheng: el governador
- Victor Wong: Chen Pao Shen
- Dennis Dun: Big Li
- Ryuichi Sakamoto: Amakasu
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
- Aquesta pel·lícula va aconseguir 9 Oscars el 1988:
- Oscar a la millor pel·lícula
- Oscar al millor director per Bernardo Bertolucci
- Oscar al millor guió adaptat
- Oscar a la millor banda sonora
- Oscar a la millor direcció artística
- Oscar a la millor fotografia per Vittorio Storaro
- Oscar al millor vestuari
- Oscar al millor muntatge per Gabriela Cristiani
- Oscar al millor so
- César a la millor pel·lícula estrangera.
- Premi Sant Jordi (cinema) 1988 Millor Pel·lícula Estrangera
Nominacions [modifica]
- Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- Globus d'Or al millor director per Bernardo Bertolucci
- Globus d'Or a la millor banda sonora original per Cong Su, Ryuichi Sakamoto, David Byrne
- Globus d'Or al millor guió per Bernardo Bertolucci, Mark Peploe, Enzo Ungari,
- Globus d'Or al millor actor dramàtic per John Lone
- BAFTA a la millor pel·lícula 1988
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'últim emperador |
- Pel·lícules d'Itàlia de la dècada del 1980
- Pel·lícules del Regne Unit de la dècada del 1980
- Pel·lícules del 1987 doblades al català
- Pel·lícules de drama històric
- Pel·lícules del 1987
- Pel·lícules basades en fets reals
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor pel·lícula
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor director
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor so
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor vestuari
- Pel·lícules guanyadores del premi Oscar a la millor direcció artística
- Pel·lícules biogràfiques
- Pel·lícules dirigides per Bernardo Bertolucci