L'Alcúdia de Veo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Alcúdia de Veo
Escut de l'Alcúdia de Veo
(En detall)
Localització

Localització de l'Alcúdia de Veo respecte del País Valencià Localització de l'Alcúdia de Veo respecte de la Plana Baixa


Municipi de la Plana Baixa
Vista de l'Alcúdia de Veo
Vista de l'Alcúdia de Veo
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Baixa
Manc. Espadà-Millars
Nules
Gentilici Alcudià, alcudiana
Predom. ling. Castellà a l'Alcúdia de Veo
Valencià a Veo i Benitandús
Superfície 30,66 km²
Altitud 465 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
214 hab.
6,98 hab/km²
Coordenades 39° 54′ 57″ N, 0° 21′ 18″ O / 39.91583°N,0.35500°O / 39.91583; -0.35500Coord.: 39° 54′ 57″ N, 0° 21′ 18″ O / 39.91583°N,0.35500°O / 39.91583; -0.35500
Distàncies 80 km de València
36 km de Castelló de la Plana
27 km de Vila-real
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
4 PSPV i 1 PP
Mª Carmen Alós Herrera (PSPV) (2007)
Codi postal 12222
Codi territorial 12006
Festes majors Del 9 al 15 d'agost
Patró/Patrons Sant Pere (l'Alcúdia)
Sant Marcel (Veo)
Verge de l'Emperadora (Benitandús)
Dies de mercat Dijous
Web

L'Alcúdia de Veo (en castellà Alcudia de Veo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. El predomini lingüístic és distint en les seues tres entitats de població. Al cap del municipi, l'Alcúdia de Veo, és el castellà, mentre que a Veo i a Benitandús és el valencià.

Limita amb Suera, Tales, Artana, Eslida, Aín i Algímia d'Almonesir.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Riu Veo

Situat en el vessant septentrional de la Serra d'Espadà a la vora del riu de Veo i en ple cor del parc natural de la Serra d'Espadà entre boscos, així com abundants brolladors.

El seu terme municipal és totalment muntanyós i gran part del mateix es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són les sureres, pins i alzines. Així, 2229 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i només 144 per superfícies de cultius. El nucli urbà de l'Alcúdia de Veo, així com el de Veo s'estenen a la solana d'un muntanya, junt amb la carretera Onda-Aín i en la vora del riu de Veo.

Quant al clima únicament sol haver-hi dies freds en la temporada hivernal, que de totes les maneres, no solen ser nombrosos. Les pluges es produïxen amb una gran irregularitat, establint-se forts contrastos entre els anys d'abundància i altres de pronunciada sequera.

S'accedix a este poble des de Castelló prenent la CV-20 i després la CV-10 i posteriorment la CV-223.

Barris i pedanies[modifica | modifica el codi]

En el terme municipal de l'Alcúdia de Veo es troben els següents nuclis de població en què es parla valencià:

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha poques notícies referents als orígens de la població. Les restes més antigues que es coneixen de la mateixa pareixen remuntar-se a l'existència d'una xicoteta alqueria islàmica. Degué ser reconquistada per les tropes del rei Jaume I en data semblant a la de les poblacions veïnes, és a dir, cap al 1238.

Lloc de moriscos, en 1609, quan es va decretar l'expulsió, tenia prop de 600 habitants, que es van sumar a la sublevació de la Serra d'Espadà. Després de l'expulsió dels moriscos, va quedar pràcticament despoblat i fins a l'any 1900 no va recuperar aquell nivell de població. No obstant això, entre eixa data i 1965 va perdre el 47%. A principi dels setanta tenia 458 habitants. En el cens de 2005 es registren 205 persones.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2012
197 188 180 181 177 220 203 204 205 211 221

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment basada en l'agricultura de secà predominant l'olivera, ametler, garrofera i cirerer.

Els percentatges de distribució de la població per sectors econòmics reflectixen una clara influència del sector industrial de la Plana en el municipi, ja que un 36,4 % de la població es dedica a la mateixa.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Ballester Palanques UCD
1983 - 1987 Serafín Villalba Pallarés PSPV
1987 - 1991 Serafín Villalba Pallarés PSPV
1991 - 1995 Antonio Gil Barres PSPV
1995 - 1999 Mª Carmen Alós Herrera PSPV
1999 - 2003 Mª Carmen Alós Herrera PSPV
2003 - 2007 Mª Carmen Alós Herrera PSPV
2007 - 2011 Mª Carmen Alós Herrera PSPV
Des del 2011 Mª Carmen Alós Herrera PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Miquel. Situada a l'Alcúdia de Veo. Obra del segle XVIII.
  • Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Situada en Veo. És d'estil barroc desornamentat. Posseïx una sola nau i amb capelles laterals.
  • Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Situada en Benitandús.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Castell de l'Alcúdia de Veo. Com la majoria dels de la serra podria ser d'origen àrab, encara que el seu estat actual i la falta de bibliografia sobre el mateix dificulten en gran manera la seua datació exacta. Encara que es troba en ruïnes es pot observar que degué ser un castell d'una certa envergadura i bella factura. Hui es troba quasi ocult per la vegetació que l'envolta. No obstant això, una observació detinguda dels seus restes descobrix pràcticament la totalitat de l'emmurallament del recinte. Així mateix, també es poden veure part de les seues torres de defensa i la torre principal.
  • Castell de Xinquer. Situat en el poblat abandonat de Xinquer. El castell seguix les pautes i tipologia habituals de les fortaleses musulmanes, encara que no es pot assegurar amb rotunditat el seu origen i la datació per la falta de bibliografia sobre el mateix. Construït sobre un gran penyal el seu accés resulta molt difícil.
  • La Nevera. Està construcció era utilitzada per a emmagatzemar la neu caiguda durant l'hivern amb l'objectiu de comercialitzar-la en la pròxima ciutat de València.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Font de la Chelva
Font de Sant Pere
Orgues de Benitandús
  • Embassament de Benitandús. Xicotet embassament que reté les aigües del riu de Veo. També se'l coneix com a embassament d'Onda.
  • Microreserva i Pic d'Espadà. La valuosa vegetació que cobrix esta muntanya ha fet que la Conselleria de Medi Ambient la protegisca amb la figura de Microreserva de Flora. En la mateixa s'observen exemplars de gran port de sureres, carrasques i pins; i també alguns exemplars de castanyers aïllats en el seu vessant d'ombria. L'accés a la cima del Pic Espadà resulta prou fàcil a través de pistes forestals i l'esforç es veu recompensat per les vistes que es contemplen.
  • Bosc de castanyers del barranc de la Juliana i de Xinquer. Xicotets boscos situats en el barranc de la Juliana i en les proximitats del poblat abandonat de Xinquer. La seua importància consistix en el fet que no és possible trobar una massa forestal semblant a està en tota el País Valencià. S'estima que alguns exemplars posseïxen més de 200 anys.
  • Cova i font de la Chelva. Obertura vertical en la roca de la muntanya per on brolla gran cabal d'aigua, que al despenyar-se per altres roques al llit del barranc forma uns atractius tolls d'aigua. En l'interior de la mateixa es forma una gruta natural per la que transcorre un gran va riure d'aigua només accessible per a experts proveïts d'equip de busseig i neopré. També se li coneix com a Cova del Bou.
  • Font de Sant Pere. L'aigua brolla quasi arran de sòl per les canelles que es troben als peus de la imatge en ceràmica de Sant Pere.

Altres fonts del terme municipal són: Font del Xinquer, Font Canaleta, Font Sarró, Font Ullastre, Font Rodenal.

  • Cova de la Iguala. D'especial interés per les restes arqueològiques de l'Edat del Bronze trobades en la mateixa.
  • Orgues de Benitandús. Impressionant paratge geològic creat per l'erosió de les aigües. Se li denomina així perquè els seus pollegons paral·lels s'assemblen als tubs d'un orgue. Imprescindible la seua ascensió per als bons amants de la muntanya.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. Se celebren normalment el cap de setmana anterior a Sant Antó. Se celebren en la pedania de Veo, realitzant-se mostra de bous i processó d'animals, repartint-se el rotllo i amb l'encesa d'una foguera.
  • Festa de Sant Pere Màrtir. Patró del poble. Se celebra el 29 d'abril i consistix a realitzar una romeria fins a la font del Sant on es repartixen rotllos a tots els assistents.
  • Festes del Crist de la Salut. Se celebra el 30 d'abril. Destaca la processó de les "destrals" on nombrosos fidels acudixen a complir les seues "promeses" per la sanació d'alguna malaltia.
  • Festa de la Mare de Déu dels Desemparats. Se celebra el segon diumenge de maig en la pedania de Benitandús. Gents dels pobles veïns acudixen a celebrar la festa i degustar una bona paella.
  • Festes de la Mare de Déu del Rosari i San Francesc Javier. Festes d'estiu. Durant la segona setmana d'agost s'organitzen tot tipus d'activitats festives pròpies de l'estiu amb balls, vaquetes i bous embolats.
  • Sant Miquel Arcàngel. Titular de la parròquia. Se celebra el 29 de setembre.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els plats típics són: olla de poble, carn a la brasa i orelletes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]