Star Wars Episode I: The Phantom Menace

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: L'Amenaça Fantasma)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Star Wars Episode I: The Phantom Menace
Star Wars Phantom Menace poster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció: George Lucas
Producció: Rick McCallum
George Lucas
Guió: George Lucas
Música: John Williams
Fotografia: David Tattersall
Muntatge: Ben Burtt
Protagonistes: Liam Neeson
Ewan McGregor
Natalie Portman
Jake Lloyd
Ian McDiarmid
Ahmed Best
Anthony Daniels
Kenny Baker
Pernilla August
Frank Oz
Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1999
Gènere: Aventures
Ciència-ficció
Fantasia
Duració: 133 min. (Original)
136 min. (DVD)
Idioma original: Anglès
Doblada al català: No [1]
Companyies
Distribució: 20th Century Fox1
Pressupost: 115 milions de dòlars[2]
Ingressos: 1,027,044,677 dòlars[2]
Precedida per: Star Wars episodi VI: El retorn del jedi
Seguida de: Star Wars episodi II: L'atac dels clons
Pàgina sobre “Star Wars Episode I: The Phantom Menace” a IMDb
Valoracions
IMDb 6.3/10 stars

Star Wars Episode I: The Phantom Menace (Star Wars episodi I: L'amenaça fantasma) és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 1999 dirigida i escrita per George Lucas. És la quarta entrega de la saga La guerra de les galàxies i la primera en ordre cronològic. El film es va realitzar 22 anys després de l'estrena d'Una nova esperança.

La trama descriu la història del mestre jedi Qui-Gon Jinn i el seu aprenent Obi-Wan Kenobi, els quals escorten i protegeixen la reina Amidala des del seu planeta Naboo fins a Coruscant a l'esperança de trobar una sortida pacífica a un conflicte comercial interplanetari a gran escala. També tracta del jove Anakin Skywalker abans de convertir-se en jedi, el qual es presentat com un esclau amb uns poders inusualment forts de la força i la reaparició dels mestres sith.

Lucas va començar la producció de la pel·lícula després d'arribar a la conclusió que la tecnologia dels efectes especials havia avançat el suficient com per fer la quarta entrega de la saga. El rodatge va començar el 26 de juny de 1997 en diferents llocs, entre ells un cop més a l'estepa tunisiana. Els efectes especials inclouen un gran nombre d'escenes generades per ordinador (CGI), alguns dels seus personatges i paisatges són creats en la seva totalitat per aquesta tecnologia.

La pel·lícula va ser estrenada als cinemes el 19 de maig de 1999, setze anys més tard de l'anterior pel·lícula, El retorn del jedi del 1983. La seva estrena va ser molt aclamada, va tenir una gran cobertura tant pels mitjans de comunicació per el gran nombre de fan que l'havien esperat durant tots aquests anys.

És la única pel·lícula de la saga que no ha estat doblada al català.[1]

Taula de continguts

Argument [modifica]

La Federació de Comerç ha bloquejat el petit planeta de Naboo, governat per la jove Reina Amidala, com part d'un pla ideat per Sith Darth Sidious, que mantenint-se en l'anonimat dirigeix als neimoidians, que estan al comandament de la Federació. Amidala és convençuda pels Jedis Qui-Gon Jinn i el seu aprenent, o padawan, Obi-Wan Kenobi a viatjar fins a Coruscant, capital de la República i seu del Consell Jedi per a intentar intervenir aquesta amenaça. Però esquivant el bloqueig, la nau real resulta danyada, obligant a la tripulació a aterrar en el desèrtic i remot planeta de Tatooine.

Repartiment [modifica]

  • Liam Neeson com Qui-Gon Jinn: mestre jedi i mentor d'Obi-Wan Kenobi. Quan descobreix a Anakin, insta a entrenar-lo per ser un jedi tot i tenir el consell jedi en contra. En un principi Lucas tenia en ment un actor americà per aquest paper, però en el càsting va canviar d'opinió veient que tenia gran habilitats i presència, descrivint-lo com: "l'actor principal, el qual els altres actors el van poder veure que tenia les qualitats que requeria el personatge."[3]
  • Ewan McGregor com Obi-Wan Kenobi: padawan sota les ordre de Qui-Gon. Té al seu mestre en una alta estima tot i qüestionar-lo a vegades pels seu mètodes. McGregor va ser escollit entre un total de cinquanta actors, tots ells van ser comparats amb imatges d'Alec Guinness de jove, qui va interpretar a Obi-Wan en la trilogia original.[4] McGregor va tenir un entrenador vocal personal per aconseguir assimilar la seva veu a la de Guinness i va estudiar el seu comportament alhora d'actuar tant en les seves primeres pel·lícules com a les de Star Wars.[3]
  • Natalie Portman com Reina Padmé Amidala: la jove reina del planeta Naboo de 14 anys, Amidala espera protegir el seu planeta del setge que està sotmès per part de la federació de comerç. Prop de 200 actrius van fer una audició pel paper,[5] les notes de producció indiquen que: "El paper requereix una jove que podria ser creïble com el governant d'aquest planeta, però al mateix temps ser vulnerable i oberta." Portman va ser escollida especialement pels seus papers en Léon: The Professional (1994) i Beautiful Girls (1996), les quals van impressionar a Lucas.[3] Ell digué: "Estava buscant algú que fos jove, forta, a la línia de Leia [i] Natalie encarna tots aquests trets i més".[3] L'actriu no estava familiatzitat amb La guerra de les galàxies abans del càsting,[3] però estava molt entusiasta en interpretar la reina de Naboo, un personatge que ella espera que sigui un model a seguir: "Va ser meravellós poder interpretat a una jove reina amb tant poder. Crec que és bo per les dones jove veure a una dona forta i d'acció que també és intel·ligent i una líder."[6]
  • Jake Lloyd com Anakin Skywalker: noi de 9 anys amb grans habilitat de pilot que somia en convertir-se en mestre jedi. Centenars d'actors van fer la prova pel paper abans els productors es decidissin per Lloyd.[3] Lucas va considerar que Lloyd tenir totes els requisits necessaris: "Un bon actor, entusiàstic i molt energètic". El productor Rick McCallum va afegir: "intel·ligent, entremaliat i li encanta la mecànica, igual que Anakin."[7]
  • Ian McDiarmid com Palpatine/Darth Sidious: senador de Naboo, qui eventualment és elegit canceller de la República. McDiarmid va ser sorprès per Lucas quan 16 anys més tard de l'estrena d'El retorn del jedi li va demanar que tornés a interpretar a Palpatine.[8]
  • Ahmed Best com Jar Jar Binks: és un gungan maldestre, exiliat pel seu poble però acollit per Qui-Gon i Obi-Wan. Els acompanya al llarg de la pel·lícula. Best va ser contractat per fer exhibicions sobre la tecnologia amb la qual donava vida al seu personatge a San Francisco,[7] en un principi només anava a proporcionar el moviment de la captura, però després va oferir també a la veu del personatge. Durant el rodatge anava amb un vestit d'escuma i làtex amb un casc elevat per què els actors tinguessin un punt de referència d'on era la seva cara.[9] Els moviment de Best eren sovint improvisats ja que Jar Jar és un personatge còmics i maldestre.[7]
  • Pernilla August com Shmi Skywalker: és la mare de l'Anakin. Tot i estar preocupada pel futur del seu fill el deixa partir de casa perquè es converteixi en mestre jedi. August, és una actiu sueca veterana. Va ser escollida en una audició justament amb Liam Neeson, tot i estar preocupada perquè creia que no l'agafarien pel seu accent.[9]
  • Ray Park com Darth Maul: aprenent sith de Darth Sidious, el qual usa un sabre de llum amb dues fulles. Park és un expert en arts marcials, gimnàstica i en la lluita en espases. En un principi havia ser membre d'un grup d'especialistes,[7] però el coordinador d'especialistes Nil Gillard va filmar a Park per mostrar com s'imaginava la lluita d'espases. Lucas i McCallum van quedar impressionats en veure a Park en acció i van decidir donar-li el paper de Maul. La seva veu va ser considerada massa estrident i per això va ser doblat per Peter Serafinowicz.[9]
  • Anthony Daniels posa veu a C-3PO: androide de protocol construït per Anakin, durant la pel·lícula encara no té una carcassa de metall, R2-D2 quan el coneix diu que està "despullat". Un titellaire vestit amb el mateix color que el fons li dona vida al personatge, de similar forma a les titelles del teatre japonès Bunraku, el qual va ser borrat durant la postproducció, després Daniels s'encarrega de donar-li veu.[7][10]
  • Kenny Baker com R2-D2: androide astromecànic, salva a la reina Amidala de la fugida de Naboo. Abans de començar la producció de la pel·lícula, els fan van demanar via Internet que Baker tornés a fer el paper del robot, Lucas va respondre que així seria. Baker va interpretar aquelles escenes on R2 es doblegava cap endavant,cap en darrera i trontollava cap a les bandes, en altres escenes més complexes eren fetes per ordinador.[11]

Producció [modifica]

Antecedents i guió [modifica]

Durant el procés d'escriptura la de pel·lícula original de Star Wars, George Lucas suposadament es va adonar que la història que havia escrit era massa llarga per ficar-la dins d'una sola pel·lícula, i per tant, estava destinada a ser la introducció d'una amplia saga, la qual podria tenir preqüeles i tot si aquesta tenia èxit. La pel·lícula original va ser eventualment desenvolupada, sent la primera de la sèrie però una pel·lícula que en realitat pertany a la segona trilogia de la saga.[12][13] En el moment del tercer projecte, Lucas havia negociat un contracte que li donava dret a fer dues seqüeles. També en aquell moment va desenvolupar una història de fons bastant elaborada per ajudar al seu procés d'escriptura.[14] Mentre escrivia la primera seqüela, L'Imperi contraataca, Lucas va considerar diferents direccions a prendre per la història. Entre ells, l'aparició del vilà Darth Vader com a pare de l'heroi Luke Skywalker, i el desenvolupament d'una història de fons on s'explica que va ser un gran mestre jedi anomenat Anakin Skywalker, un guerrer amb un gran poder que es va veure arrossegat al costat fosc de la força.[15] Amb aquesta nova història de fons, Lucas va decidir de fer una nova trilogia, canviant el nom d'Episodi II a d'Episodi V.[16] Al final de la trilogia, en les últimes escenes d'El retorn del jedi, Vader es transforma en un personatge tràgic i redimit, no obstant Lucas va dir que estava "cremat" i es volia prendre un llarg descans.[17]

Després de perdre gran part de la seva fortuna en l'acord de divorci que va tenir el 1987, George Lucas no tenia cap desig de tornar a Star Wars, i va cancel·lar la trilogia seqüela no oficial en l'estrena d'El retorn del jedi. Però ja que Lucas tenia desenvolupada la major part de la història, la idea de realitzar les preqüeles el continuava fascinant.[18] A principis de la dècada de 1990, Star Wars va tenir un ressorgiment de la seva popularitat arran de la línia de còmics Dark Horse Comics i la trilogia Thrawn de Timothy Zahn. En veure que encara hi havia una gran audiència per a la seva idea d'una trilogia, i amb l'explosió de la tecnologia CGI, George Lucas va considerar tornar a dirigir la saga.[19] El 1993 es va anunciar a la revista Variety entre altres fonts que es realitzarien les preqüeles. Va començar a esbossar la història, on Anakin Skywalker passaria a ser el protagonista de la història en lloc d'Obi-Wan Kenobi, la qual acabaria amb el tràgic origen de Darth Vader. Aquest va ser l'últim pas que va convertir la franquícia en una saga.[20]

George Lucas va començar a escriure el guió de la trilogia preqüela l'1 de novembre de 1994.[21] Va ser una adaptació del guió de 15 pàgines que va escriure el mateix Lucas el 1976. El primer esquema va ser dissenyat originalment per ajudar a Lucas a registra les històries de fons de caràcter i quins esdeveniments havien tingut lloc abans de la trilogia original.[21] En una primera instància Anakin tenia dotze anys, però ho va reduir a nou perquè creia que era massa gran per començar el seu aprenentatge i separar-se de la seva mare. També va reescriure el final de la pel·lícula en quan a la participació d'Anakin en la batalla final, aprenent a fer servir la nau estel·lar amb l'ajuda de R2D2, d'aquesta manera l'escena seria molt més creïble.[22] Si bé el títol havia de ser The Beginning (El principi),[21] Lucas va revelar més tard que seria The Phantom Menace (L'amenaça fantasma), en referència a Palpatine que oculta la seva veritable identitat com un malvat lord sith darrere de la façana d'un funcionari ben intencionat.[23]

La història acaba amb cinc històries que transcorrent simultàniament, la principal és la que Palpatine es converteix en canceller, el qual condueix a un atac de la Federació de comerç a Naboo, els jedis són enviat allà i Anakin comença el seu llarg camí que l'acabarà portant-lo al costat fosc de la força. Igual que en la trilogia original, Lucas va desenvulpar L'amenaça fantasma una sèrie de temes a través de la narrativa. La dualitat és freqüent, amb Amidala qui és una reina que es fa passar per criada, Palpatine juga en els dos papers de la guerra i Obi-Wan està en contra d'algunes ensenyant-ses de Qui-Gon com per exemple entrenar a Anakin i al final és ell mateix qui l'acaba entrenant. L'equilibri també és freqüent, sent amb Anakin suposadament escollit per portar l'equilibri a la força i els personatges que tenen que influir-lo d'alguna manera o altre, com va dir Lucas: "Anakin necessita una mara, Obi-Wan un mestre, Darth Sidious un aprenent, sense tots aquests elements no hi hauria drama".[24]

Preproducció i disseny [modifica]

Notes [modifica]

  1. ^ Els drets de distribució seran transferits a Walt Disney Studios Motion Pictures el maig de 2020.[25]

Referències [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «STAR WARS» (en català). eldoblatge.com. [Consulta: 26 d'abril de 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Star Wars: Episode I – The Phantom Menace». Box Office Mojo. [Consulta: 2007-09-12].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Star Wars Episode I Production Notes: The Actors and Characters – Part I». StarWars.com, May 1, 1999. Arxivat de l'original el October 23, 2004. [Consulta: April 5, 2009].
  4. ↑ Bouzereau & Duncan 1999, p. 44-45.
  5. ↑ Bowen 2005, p. 3
  6. ↑ «Return of the galaxy's new beauty». CNN [Consulta: 5 abril 2009].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Star Wars Episode I Production Notes: The Actors and Characters – Part II». StarWars.com, 1999-05-01. Arxivat de l'original el 2004-10-23. [Consulta: 2009-04-05].
  8. ↑ «Homing Beacon #134: Palpatine Speaks». StarWars.com, 2005-04-14. Arxivat de l'original el 2005-04-18. [Consulta: 2009-04-05].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Daly, Steven. «Behind the scenes of The Phantom Menace». Entertainment Weekly, 1999-05-19 [Consulta: 5 abril 2009].
  10. ↑ «The Man (Literally) Behind C-3PO». StarWars.com, 1999-11-02. Arxivat de l'original el 2007-11-02. [Consulta: 2009-04-24].
  11. ↑ Williams, Andrew. «Kenny Baker». Metro. Associated Newspapers, 2005-05-19 [Consulta: 28 gener 2009].
  12. ↑ George Lucas intro to Splinter of the Mind's Eye 1994 reissue
  13. ↑ Rinzler 2007, p. 107
  14. ↑ Kaminski 2007, p. 134
  15. ↑ Kaminski 2007, pp. 164–165
  16. ↑ Bouzereau 1997, p. 123
  17. ↑ Clarke, Gerald; Worrell, Denise. «I've Got to Get My life Back Again». Time, 1983-05-23 [Consulta: 23 abril 2009].
  18. ↑ Kaminski 2007, p. 227
  19. ↑ Kaminski 2007, pp. 294–295
  20. ↑ Kaminski 2007, pp. 299–300
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 All I Need Is An Idea DVD Special Featurette, [2001]
  22. ↑ Bouzereau & Duncan 1999, p. 7.
  23. ↑ Bowen 2005, p. 93
  24. ↑ Bouzereau & Duncan 1999, pp. 8–9.
  25. ↑ Masters, Kim. «Tangled Rights Could Tie Up Ultimate 'Star Wars' Box Set (Analysis)». The Hollywood Reporter, October 30, 2012. [Consulta: November 12, 2012].

Bibliografia [modifica]

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Star Wars Episode I: The Phantom Menace
Vegeu aquesta plantilla
Star Wars
Triologia original
Triologia preqüela
Altres

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Star_Wars_Episode_I:_The_Phantom_Menace&oldid=11823795»