L'Argentera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Argentera
Bandera de l'Argentera Escut de l'Argentera
(En detall) (En detall)
Localització

L'Argentera situat respecte Catalunya
L'Argentera situat respecte Catalunya

Localització de l'Argentera respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
L'Argentera
L'Argentera
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Argenterut, argenteruda
Superfície 9,81 km²
Altitud 344 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
152 hab.
15,49 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 324625 4556300Coord.: 41° 8′ 21″ N, 0° 54′ 37″ E / 41.13917,0.91028
Organització
Entitats de població

2
Codi territorial 430173

L'Argentera és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Limita amb els termes municipals de Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, Colldejou, La Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta.

Lloc d'estiueig de gent de Reus i altres llocs, se situa a sota mateix del puig d'Escornalbou on està situat el Castell d'Escornalbou.

El seu terme és molt reduït ( 9,83 km²) i es troba al vessant oriental de la Serra de l'Argentera. El creuen els Barrancs de la Serra i el de les Valls, que en confluir formen el Barranc de l'Argentera, que va a parar, per la dreta, a la Riera de Riudecanyes. Probablement aquesta riera és l'antigament anomenat Torrent de l'Argentera, esmentat el 1164. L'antic terme de La Trilla es creu que era un magatzem i lloc de treball metal·lúrgic (Trilla o Tries), pertanyia a l'arquebisbat i probablement és un mas donat a un Pere i la seva dona Joana el 1195, i que s'esmenta com a masia amb forn el 1296, propietat de Ramon Jujol; el 1412 Pere Sagarriga va donar el mas a Pere i Ferrer Monter, de Pradell de la Teixeta; el 1586 era part de la Comuna del Camp; apareix esmentat fins al 1845, només amb un veí; el mas encara existeix. L'antic llogaret de Vilamanya, al llindar del terme amb el de Duesaigües i Riudecanyes, va quedar integrat en el terme de Duesaigües.

El terreny és principalment de garriga, i el 22% és de conreu, principalment avellaner, olivera i vinya.

És molt coneguda la Font del Ferro, que es troba al poble.

Es creu que va ser fundat pels romans, que hi van explotar la galena. Abandonat més tard, fou part de les terres donades vers el 1162 a Albert de Castellvell, senyor de Siurana (des del 1153), el qual les va infeudar al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, al Garraf. El 1180 un terç de les terres de Sant Marcel i la Vall de Porrera, que incloïen les terres de l'Argentera, va ser donat pel rei a Pere de Deu, i llavors se l'anomena "Illas Argentera", confirmant a més la cessió d'Albert de Castellvell al monestir de Sant Vicenç. Aquesta dualitat de cessions va provocar diferències resoltes el 1203: el monestir en va restar propietari (i més tard va cedir el terme a la Cartoixa d'Escaladei) i Pere de Deu en va fer renúncia. El poble existia ja el 1178, i s'havia construït una església romànica que amb el temps va quedar al mig del poble i fou abandonada, quedant rodejada pel cementiri. Fou redescoberta el 1918 per Eduard Toda i Güell, que la va comprar per a utilitzar els materials per a la restauració del castell d'Escornalbou. El segle XIII va quedar integrat dins la baronia d'Escornalbou. El 1339 va passar a formar part de la Comuna del Camp.

L'Argentera vista des el Castell d'Escornalbou

El 1348 l'arquebisbe de Tarragona Sanç López, baró d'Escornalbou, va contractar l'explotació de plom i argent al Puig Rodó, i durant uns 50 anys les mines van estar en explotació. En aquesta època les esglésies de Duesaigües i Les Valls eren sufragànies de l'Argentera.

A finals del segle XVIII va arribar als 219 habitants i es va construir vers el 1750 l'església de Sant Bartomeu, abandonant-se l'anterior, que fou finançada amb el quinzè de les collites de la gent de l'Argentera, Vilamanya i La Trilla. La primera pedra es va posar el 1751 i fou inaugurada el 1753.

Al segle XIX la població va baixar inicialment, però es va recuperar després i va arribar a més de 300 habitants el 1857Després va patir una baixada (260 habitants el 1877), i es va recuperar altre cop fins als 476 habitants de 1887; després d'això la població va anar a la baixa. En aquest segle es va construir un túnel de ferrocarril, anomenat La Torreta, de més de 4 quilòmetres. El seu constructor, l'enginyer Eduard Maristany i Gibert (Barcelona 1855-1941) va rebre del rei Alfons XIII el títol de Marquès de l'Argentera el 1918. El reusenc Eduard Toda va beneficiar el poble amb restauracions i construccions com la de Casa Cabrer, el Nou cementiri, la casa del comú, les escoles i altres, i va enjardinar carrers; el 1950 se li va aixecar un monument amb un bust de l'escultor també reusenc Modest Gené Roig. El 1965 es va fundar la Cooperativa Agrícola.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
11 16 20 90 227 303 260 476 242 240
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
247 242 221 209 167 162 158 143 128 135
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
149 139 148 151 159 155 143 135 153 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de L'Argentera, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 59 52,21
ERC Oriol Junqueras 22 19,46
ICV-EUiA Joan Herrera 9 7,96
CUP David Fernández 8 7,07
PSC Pere Navarro 6 5,3
PPC Alicia Sánchez-Camacho 3 2,65
C's Albert Rivera 1 0,88
Vots en blanc 0 0
Altres 5 5,31
Total 114 79,72

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Argentera Modifica l'enllaç a Wikidata