L'Armentera
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de l'Alt Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Alt Empordà |
||||
| Gentilici | Armenterenc, armenterenca | ||||
| Superfície | 5,60 km² | ||||
| Altitud | 7 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
860 hab. 153,57 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 506275 4669100Coord.: 42° 10′ 26″ N, 3° 4′ 34″ E / 42.17389,3.07611 | ||||
| Organització Entitats de població |
1 |
||||
| Codi territorial | 170118 |
||||
L'Armentera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. El terme municipal té una extensió de 5,6 quilòmetres quadrats i és entre 2 i 7 metres d'altitud. El municipi limita al nord i a l'est amb Sant Pere Pescador, al sud amb Viladamat i a l'oest amb Torroella de Fluvià.
Taula de continguts |
Llocs d'interès [modifica]
- El Molí de l'Armentera. És un edifici del s. XVIII, notablement ben conservat. A l'interior hi resten bona part dels elements antics del molí; es poden veure les entrades i sortides de l'aigua, d'arcs de mig punt, també en bon estat.
- L'Església de Sant Martí. L'actual església parroquial de Sant Martí de l'Armentera és una construcció del s. XIX, d'estil neoclàssic. Hi ha escasses restes de l'edifici anterior, romànic (s. XII-XIII). S'hi conserven unes pintures de Joan B. Panyó que representen els quatre misteris del Rosari. Joan Carles Panyó i Figaró fou un pintor de finals del segle XIX, precursor de l'anomenada Escola d'Olot.
- El riu Fluvià. El municipi és a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià.
- El parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Situat a la franja costanera central de l'Alt Empordà. Formen part d'aquest parc els municipis de l'Armentera, Castelló d'Empúries, l'Escala, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Roses i Sant Pere Pescador.
Història [modifica]
L'Armentera apareix citat per primer cop en un document de l'any 822, amb el nom d'Armentaria.
A la guerra del Francès va ser ocupada per les tropes del duc de Noailles, el 1641.
El 1713 va ser atacada per les forces de Felip V d'Espanya.
El segle XVIII hi va haver greus inundacions per riuades del Fluvià.
El 1839 hi va tenir lloc una batalla de la primera guerra carlina.
El 1855 els habitants de l'Armentera van sofrir una epidèmia de còlera
El 8 de febrer del 1939 va ser ocupada per les tropes franquistes
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Armentera |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
- Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Armentera.com Portal amb notícies i dades del municipi
|
|||||||
