L'Art de la Guerra

L'Art de la guerra

Autor	Sunzi
Títol original	孫子兵法
Traductor	Seán Golden i Marisa Presas
País original	Xina
Llengua original	Xinès
Gènere(s)	Assaig
Editor
Data de publicació	vers el 500 aC

Exemplar xinès en bambú de L'art de la guerra de Sunzi

L'Art de la guerra o Els tretze capítols (xinès:孫子兵法, pinyin: Sūnzĭ Bīngfǎ, literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un antic llibre xinès que tracta sobre tàctiques i estratègies militars. Es presumeix que va ser escrit cap a l'any 500 abans de la nostra era, representant així el tractat militar més antic que es coneix. És l'obra del pensador xinès Sunzi (544 aC - 496 aC). Va ser i segueix sent estudiat per tots aquells estrategues militars que han dirigit exèrcits i encara és freqüentment usat en l'actualitat degut al fet que els seus ensenyaments poden ser aplicats en moltes altres àrees més enllà del conflictes armats.

Orígens

Posteriorment a la seua escriptura va ser compilat en tretze toms per Sun Wu, un dels deixebles de Sunzi, i finalment el text que es coneix en l'actualitat fou escrit per Sun Bin un descendent de Sun Wu.

L'obra mostra la intel·ligència i la frescor dels assajos de Sunzi. En ella hi explica amb detall els preparatius previs a la guerra: estratègies d'engany, disposició de les tropes en el camp de batalla, armament necessari, carros de combat, etc. La idea principal és mostrar com vèncer a l'enemic sense un enfrontament real: simplement imposant una moral dominant, infonent la por a l'enemic per a així poder vèncer sense arribar a la batalla.

En temps recents, el llibre ha estat utilitzat com guia en programes de management dedicats a la gestió de conflictes i la cultura corporativa. Nombrosos homes de negocis diuen haver trobat maneres de resoldre els seus conflictes en les estratègies i tàctiques descrites per Sunzi.

Els tretze capítols de L'Art de la guerra

1. Els càlculs preliminars: explora els cinc factors fonamentals (la Forma, estacions, terreny, lideratge i gestió) i els set elements que determinen el desenllaç d'accions militars. Pensant, evaluant i comparant aquests punts, un comandant pot calcular les seves probabilitats de victòria. La desviació d'aquests càlculs pot donar lloc al fracàs degut a l'ús d'accions incorrectes. El text planteja que la guerra és una qüestió molt important per a les nacions i que no es pot portar a terme sense considerar a fons tots els factors.
2. La conducció de la guerra: explica com entendre l'economia de la guerra i com l'èxit requereix guanys decisius de forma ràpida. Aquesta secció explica que l'èxit en campanyes militars requereix limitar el cost del conflicte.
3. La planificació de les ofensives: defineix que la unitat és l'orígen de la força i no pas la mida i llista els cinc principals factors que són necessaris per excel·lir en qualsevol guerra. En ordre d'importància aquests factors són: Atac, Estratègia, Aliances, Exèrcit i Ciutats.
4. Disposició de les forces: Explica la importància de defensar les posicions existents fins que un comandant sigui capaç d'avançar de forma segura d'aquestes posicions. Ensenya als comandants la importància de reconèixer oportunitats estratègiques i ensenya a no donar ocasions a l'enemic.
5. La potència: Explica l'ús de la creativitat i el temps a l'hora de donar força en un exèrcit.
6. Punts febles i punts forts: Explica com les oportunitats per un exèrcit provenen d'esquerdes en l'entorn causades per febleses relatives de l'enemic en una zona donada.
7. Les maniobres: Explica els perills del conflicte directe i com guanyar aquestes confrontacions quan aquestes són forçades pels comandaments.
8. Les nou variables: Se centra en les necessitats de flexibilitat en la resposta de l'exèrcit. Explica com repondre a les circumstàncies cambiants de forma satisfactòria.
9. Les marxes: Descriu les diferents situacions en les quals un exèrcit pot trobar-se en moure's cap a nous territoris i com respondre a aquestes situacions. Gran part d'aquesta secció se centra en evaluar les intencions dels altres.
10. El terreny: Explica les tres àrees generals de resistència (distància, perills i barreres) i els sis tipus de posicions que en resulten. Cadascuna de les sis posicions ténen avantatges i desavantatges.
11. Les nou classes de terreny: Descriu les nou situacions (o etapes) en una campanya, de dispersió a mortal, i l'aproximació que un comandant pot necessitar per afrontar-les.
12. L'atac amb foc: Explica l'ús general d'armes i com utilitzar l'entorn com si fos una arma. Aquesta secció examina els cinc objectius per atacar i els cinc tipus d'atacs ambientals i les respostes apropiades a aquests atacs.
13. Sobre l'ús d'espies: Se centra en la importància de desenvolupar bones fonts d'informació i especifica els cinc tipus de fonts d'intel·ligència i com gestionar-les.

Aplicacions

En diversos països de l'est asiàtic, l'Art de la Guerra ha estat considerat una guia per a potencials candidats a la carrera militar i se n'han escrit diverses traduccions.

Durant l'era Sengoku al Japó, es digué que un dàimio anomenat Takeda Shingen (1521-1573) s'havia convertit en gairebé invulnerable en totes les batalles sense utilitzar armes de foc degut als seus coneixements de l'Art de la Guerra. El llibre fins i tot li donava la inspiració per a la seva famosa batalla "Fūrinkazan" (Vent, Bosc, Foc i Muntanya), que significava ràpid com el vent, silenciós com el bosc, ferotge com el foc i inamovible com la muntanya.

El traductor Samuel B. Griffith afegí un capítol anomenat Sunzi i Mao Tse-tung on se cita el llibre com una influència per Mao a les seves obres Sobre Guerrilla, Sobre la Guerra Prolongada i Problemes Estratègics de la Guerra Revolucionària de Xina i inclou la cita de Mao: "No hem de minimitzar les cites del llibre de Sun Wu Tzu, el gran expert militar de Xina antiga, coneix el teu enemic i coneix-te tu i podràs lluitar en mil batalles sense desastre.".

Es diu que durant la Guerra del Vietnam, alguns oficials del Vietcong estudiaven el llibre i podien recitar-ne passatges de memòria.

El mariscal de camp Mannerheim i el general Aksel Airo, ambdós finlandesos, eren àvids lectors de l'Art de la Guerra. Tots dos en llegiren la traducció francesa i es diu que Airo en guardava sempre una còpia a la tauleta de nit del quarter.

El general Vo Nguyen Giap utilitzà tàctiques descrites en l'Art de la Guerra en la Batalla de Dien Bien Phu proporcionant una important victòria davant de l'exèrcit francès. La derrota de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica en la Guerra del Vietnam feu que l'obra de Sunzi gaudís d'especial atenció per part dels teòrics militars americans. És encara avui en dia un llibre de referència per aquest exèrcit, on es recomana que les diferents unitats en tinguin un exemplar per a ser consultat i és un document freqüent de treball. És a més de lectura recomanada a tot el personal militar d'intel·ligència i obligatòria pels oficials de la CIA.

Aplicacions no militars

L'art de la guerra s'ha aplicat a molts camps fora de l'entorn militar. Gran part del text tracta sobre com lliurar guerres sense haver de plantar batalla: dóna consells sobre com ser més astut que l'oponent perquè la batalla física no sigui necessària. Com a tal, ha trobat aplicació com una guia d'entrenament per a molts iniciatives competitives que no impliquin combat real.

S'han escrit llibres de negoci que apliquen els seus consells en política laboral i l'estratègia empresarial. Moltes empreses japoneses han convertit el llibre en una lectura obligatòria per als seus executius clau. El llibre també és molt popular entre la gestió empresarial occidental, que ha buscat en ell inspiració i consells sobre com tenir èxit en situacions de negocis competitius. També s'ha aplicat al camp de l'educació.

L'art de la guerra ha estat també el tema principal de llibres sobre dret i articles jurídics sobre processos judicials, incloent tàctiques de negociació i de comportament en judicis.

L'art de la guerra també s'ha aplicat en el món de l'esport. L'entrenador de la NFL Bill Belichick és conegut per haver llegit el llibre i utilitzat els seus ensenyaments per obtenir informació en la preparació dels partits. També és conegut que els entrenadors de cricket australià i els seleccionadors brasilenys Luiz Felipe Scolari i Carlos Alberto Parreira han adoptat el text en la seva feina. Scolari va donar nocions de l'obra als seus jugadors durant el Mundial del Brasil del 2002, que varen guanyar.

Autenticitat

Punt de vista tradicionalista

Els experts tradicionalistes atribueixen aquest llibre a l'històric Sun Wu, qui surt esmentat tant al Shiji com als Annals de Primavera i Tardor com a actiu a Wu cap a final del segle VI Ac, a partir del 512 Ac. La interpretació tradicional conclou que el text hauria de datar, per tant, d'aquest període, i hauria de reflectir directament la tàctica i estratègies utilitzades i creades per Sun Wu. L'aportació dels tradicionalistes suposa que només s'hauria produït una revisió menor poc després de la mort de Sunzi, a començaments del segle V Ac, i el cos de les seves escriptures hauria hagut d'estar compilat per a formar un text complet i modern.

El text on es sustenta el punt de vista dels tradicionalistes és que uns quants del més antics dels Set clàssics militars comparteixen un focus en conceptes literaris específics (com les classificacions del terreny) que els estudiosos tradicionalistes assumeixen que varen ser creats per Sunzi. L'Art de la guerra també proporciona unes quantes frases senceres comunes amb altres '"clàssics militars", implicant que d'altres textos utilitzaven l'Art de la guerra, i/o aquest text havia fet servir d'altres textos anteriors. Segons els estudiosos tradicionalistes, el fet que L'Art de la guerra fos el text militar més àmpliament reproduït i difós del període de les guerres d'Estat, indica que qualsevol intercanvi entre textos militars deu haver estat exclusivament de L'Art de la guerra cap a uns altres textos, i no l'inrevés. (Els textos clàssics que més similarment reflecteixen els termes de Sunzi i fraseologia són el Wei Liaozi i l'Art de la Guerra de Sun Bit).

Crítica posterior

Els escèptics de la visió tradicionalista dins de Xina han abundat com a mínim des de ençà el temps de la Dinastia Song. Alguns, seguint Du Fu, acusaven el primer comentarista de L'Art de la Guerra, Cao Cao, d'acarnissar-se amb el text. Les crítiques de Cao Cao es basaven en el Llibre de Han notació bibliogràfica d'un treball compost de vuitanta-dues seccions que s'atribuïa a Sunzi. La descripció del treball de Sunzi contrasta amb el Shiji descripció de L'Art de la Guerra que tenia tretze seccions (el nombre actual). Altres dubtaven l'existència històrica de Sunzi, i/o afirmaven que el treball havia estat una falsificació posterior. Moltes de les condemnes històriques dins de Xina de L'Art de la Guerra han estat a causa del seu enfocament realista de la guerrilla: advocava per fer servir espies i enganys. Advocar per mètodes deshonestos contradeia els valors Confucians percebuts, fent-los un objectiu de la literatura Confuciana durant la història xinesa posterior. Segons els estudiosos confucians posteriors, l'existència històrica de Sun Wu va ser conseqüència una invenció tardana, indigne de consideració, excepte pel moralment reprensible.

Descobriments arqueològics moderns

La descoberta el 1972 d'una còpia quasi complerta de L'Art de la Guerra de la dinastia Han (206 aC -220) dins una tomba, que és gairebé completament idèntica a edicions modernes, demostra decisivament que l'obra havia aconseguit el seu format actual com a mínim a començaments de la dinastia Han, i els descobriments de còpies menys completes datades anteriorment confirmen el fet que existia amb una forma aproximadament e l'actual com a mínim al període central de les Guerres d'Estat. Per proves arqueològiques queda demostrat que L'Art de la Guerra existia en la seva forma actual a començament de la dinastia Han, el registre del treball de la dinastia Han de vuitanta-dues seccions atribuïdes a Sunzi s'ha assumit pels historiadors moderns de ser, o una equivocació o un treball perdut que combinava l'existent L'Art de la Guerra amb material biogràfic i dialèctic. Alguns erudits moderns suggereixen que L'Art de la Guerra ha d'haver existit en tretze seccions abans que Sunzi contactés amb el rei de Wu, ja que el rei esmenta el nombre tretze a la descripció de la seva reunió al Shiji.

Va estar l'Art de la Guerra creat a la darrera Guerra d'Estat?

Sense qüestionar que L'Art de Guerra ha existit en més o menys la seva forma actual almenys des de l'últim període de les Guerres d'Estat, la interpretació tradicionalista de la història del text és qüestionada pels historiadors moderns. Fins i tot descartant la possibilitat de revisions posteriors, la interpretació tradicional que Sunzi va crear L'Art de la Guerra ex nihilo, i que tots els altres erudits militars l'haurien copiat, no té en compte la probabilitat de qualsevol tradició formal o literària prèvia d'estudis tàctics, malgrat l'existència històrica de més de 2.000 anys de guerra xinesa i desenvolupament tàctic abans de 500 Ac. Com que sembla improbable que Sunzi realment creés el cos sencer d'estudis tàctics de la Xina, "els conceptes bàsics i els passatges comuns semblen parlar a favor d'una tradició militar completa i una experiència evolucionada, més que la creació ex nihilo.

Una alternativa moderna a la teoria tradicionalista manifesta que L'Art de Guerra va aconseguir la seva forma actual a mitjans o finals de la guerra d'Estats (el segle IV a III aC), segles després de la mort de l'històric Sun Wu. Aquesta interpretació es basa sobre disparitats entre L'Art de Guerra' les condicions tàctiques i històriques de la guerra en l'últim període de primavera i tardor (a finals del segle VI aC). Els exemples de guerra descrits a L'Art de la Guerra no ocorreguts fins al període de la guerra d'Estats inclouen: la mobilització de mil carros i 100.000 soldats per a una única batalla; setges prolongats (les ciutats eren petites, centres poc enfortits, centres insignificants econòmicament i estratègicament en el període de primavera i tardor); l'existència d'oficials militars com a subclasse clara de la noblesa; respecte del dret dels governants per comandar els exèrcits d'aquests oficials; l'ús avançat i detallat d'espies i tàctiques heterodoxes (mai emfatitzada en el període de primavera i tardor); i l'èmfasi en la mobilitat i velocitat de la infanteria, més que la dels carros de guerra. Degut a que les condicions i la tàctica defensades dins L'Art de la Guerra són històricament anacrònics al període històric de Sun Wu, és possible que L'Art de la Guerra fos creat en la segona meitat de la guerra d'Estat.

Anotacions

Una part de L'Art de la Guerra en un escrit Tangut

Abans del descobriment pels arqueòlegs de la versió en rotlle de bambú l'abril de 1972, una versió comunament citada de L'Art de la Guerra eren les Anotació de les Estratègies de Sun Tzu de Cao Cao, el fundador del regne de Wei. En el prefaci, escrivia que les anotacions prèvies no se centraven en les idees essencials. Altres anotacions esmentades als llibres d'història oficials inclouen l'Estratègia Militar de Sun Tzu de Shen You (176-204), la Còpia de l'Estratègia Militar de Sun Tzu de Jia Xu, l'Estratègia Militar de Sun Tzu de Cao Cao i Wang Ling.

El Llibre de Sui va documentar set llibres als què es posa el nom de Sunzi. Una anotació de Du Mu també inclou l'anotació de Cao Cao. L'Art de la Guerra de Li Jing és diu que va ser una revisió de les estratègies del Mestre Sun. Les anotacions de rCao Cao, Du Mu i Li Quan es traduïren a la llengua tangut abans del 1040. Un llibre anomenat Deu Escoles de L'Art d'Anotacions de Guerra va ser publicat abans de 1161.

Després de la invenció de la impremta L'Art de la Guerra (amb les anotacions de Cao Cao) va ser publicat en un llibre de text militar junt amb altres sis llibres d'estratègia, col·lectivament coneguts com Els Set Clàssics Militars (武經七書 / 武经七书).

Com a llibres de text militars de lectura obligatoria des de la Dinastia Song, el Els Set Clàssics Militars havien tingut moltes anotacions. Avui en dia existeixen més de 30 versions diferents d'aquests llibres amb anotacions.

Les dues versions xineses tradicionals més comunes del Art de Guerra (el Focus d'Especialista Complet i la Bíblia Militar) foren les fonts per a la primera traducció a llengua anglesa i altres. No va ser fins als anys 1970 que aquests treballs es compilarien, amb més descobertes arqueològiques recents, en una versió més completa única a Taipei, Taiwan. El treball que resulta es coneix com la Versió Completa de l'Art de la Guerra de Sun Tzu.

Traducció

La traducció del xinès original és una de les qüestions clau per a aquesta obra. La primera traducció del llibre a una llengua europea fou realitzada pel jesuita Joseph Amiot l'any 1772, que el traduí al francès. La llegenda diu que Napoleó utilitzà aquesta traducció a les seves campanyes. El 1905, el britànic P. F. Calthrop, que vivia al Japó, traduí el llibre del japonès a l'anglès i el publicà a Tòquio.

Cites

Edició del llibre en l'idioma tangut.

Un dels passatges del llibre diu el següent:

故曰：知彼知己，百戰不殆；不知彼而知己，一勝一負；不知彼，不知己，每戰必殆。

Es diu que conèixer l'enemic es conèixer-se a un mateix, pots guanyar un centenar de batalles sense una sola derrota.
Si tan sols et coneixes a tu mateix però no al teu oponent pots guanyar o perdre.
Si no et coneixes ni a tu ni al teu enemic, sempre t'exposes al perill.

Això s'ha traduït en forma de proverbi de la seguent forma:

知己知彼，百戰不殆。

Si et coneixes a tu i al teu enemic pots guanyar nombroses (literalment 'un centenar') de batalles sense perill..

Als mitjans

• L'any 2008, el grup musical català Eina (ex-Inadaptats) va treure al mercat un llibre/cd sobre els textos de l'Art de la guerra.
• Ha estat publicada en forma de còmic l'any 2010 per Smarter Comics.
• L'any 1996 es va publicar una serie de 13 capítols basada en la vida de Sunzi titolada Sun Wu.
• L'any 2008 el productor Zhang Jizhong va adaptar la biografia de sunzi en un drama de 40 episodis titolat Bing Sheng.
• L'any 2009, el canal History Channel va crear un documental explorant els continguts del llibre i com s'han aplicat al llarg de la història.

Bibliografia

Edició en miniatura de la traducció de Ralph D. Sawyer de 1994, impresa el 2003

• Sunzi; Golden, Seán, trad.; Presas, Marisas, trad. L'art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000. ISBN 8482568418. 

Enllaços externs

• Audiollibre de L'Art de la Guerra (anglès)
• Edicio bilingüe anglès-xinès de L'Art de la Guerra
• Sun Tzu France: un web de referència sobre L'Art de la Guerra (en francès)