L'Atzúvia

l'Atzúvia
Adsubia

(En detall)
Localització
Municipi de la Marina Alta
Vista aèria de l'Atzúvia
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. i Turisme Manc. Vall de Gallinera i l'Atzúbia-Forna Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia
Gentilici	atzubià, atzubiana
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	632.018 €
Superfície	14,70 km²
Altitud	102 msnm
Població (2012)   • Densitat	749 hab. 50,95 hab/km²
Coordenades	38° 50′ 49″ N, 0° 09′ 07″ O
Distàncies	92 km de València 27,8 km de Dénia 105 km de Alacant
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 4 IAF i 3 PPCV Josep Vicent Vidal Torralba (IAF)
Codi postal	03786
Festes majors	Primeries de setembre
Web	http://www.atzuvia-forna.com

L'Atzúvia o Adsubia (oficialment i en castellà) és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta (País Valencià). Antigament es denominava l'Atzúbia dels Roques o la Vila dels Roques.

Geografia

L'Atzúbia està situada a la Valls de Pego als peus de la Serra Gallinera i la Serra Negra. L'orografia del terme, de 14,7 km², propicia el cicloturisme i el senderisme. Cal destacar entre els seus paratges el Tossal del Llop, zona d'acampada; la serra de l'Orxa, la serra de la Safor, la cova de Bassiets i, la més coneguda, del Canelobre.

Nuclis

• l'Atzúvia
• Forna

Límits

El terme municipal limita amb els de Pego, la Vall d'Ebo i la Vall de Gallinera (a la mateixa comarca); i amb els de Vilallonga i Oliva (a la Safor).

Accés

S'accedeix a l'Atzúbia prenent l'eixida 61 de l'autopista AP-7, passant per Pego i prenent la CV-700.

Història

Malgrat les evidències del pas d'ibers i romans l'origen de la població és àrab. Jaume I va cedir-lo el 1258 a Arnau de Romaní. Posteriorment crearia la baronia de Forna per al seu fill. En 1602 estava habitat per 6 famílies, però en 1609 restà despoblat rere l'expulsió dels moriscos; fou repoblat el 1611 per Francesc Roca amb mallorquins. Ha pertangut als Cruïlles (s XVI), els Figuerola ( s XVII) i els Julià i el baró de Santa Bárbara (s XIX). El 1845 el municipi reunia 150 jornals de secà amb una petita horta regada amb el safareig de Forna, en les seues muntanyes posseïa dues mines de carbó mineral, dues pedreres d'algeps, sis forns per a cuir-lo, tres pedreres d'arena i 200 caps de bestiar llaner. En 1911 Forna i l'Atzúbia es fusionaren passant a formar un únic municipi.

Demografia i economia

En 2007 hi havia 668 habitants, molts d'ells estrangers, repartits en els dos nuclis de població: l'Atzúbia i Forna.

L'economia ha estat tradicionalment agrícola (cítrics). A l'ombra del turisme que afecta tota la costa creixen el sector serveis i la construcció.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
630	692	841	851	889	858	766	644	544	545	547	611	668

Administració i política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Reig Siscar	UCD
1983 - 1987	Manuel Reig Siscar	AP
1987 - 1991	Manuel Reig Siscar	AP
1991 - 1995	Manuel Reig Siscar	PP
1995 - 1999	Manuel Reig Siscar	PP
1999 - 2003	Manuel Reig Siscar	PP
2003 - 2007	Manuel Reig Siscar	PP
2007 - 2011	Manuel Reig Siscar (2007-2009) José Server Vicens (2009-2011)	PP PP
Des del 2011	Josep Vicent Vidal Torralba	IAF

Resultats electorals de L'Atzúvia, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Iniciativa per l'Atzúbia i Forna	Josep Vicent Vidal Torralba	208	4
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	José Server Vicens	179	3
	Partit Socialista del País Valencià	Miguel Ángel Mauri Guijarro	3	0
Total		390		7

Monuments

Castell de Forna

El poble és blanc amb singulars formes als ràfecs de les teulades. Paga la pena visitar el casc urbà de Forna.

Els béns immobles protegits com a patrimoni cultural són:

• Castell de Forna. Islàmic, pertangué al senyoriu d'Al-Azraq. Molt deteriorat però amb algunes estructures encara dempeus. Hi ha un projecte per a restaurar-lo.
• Església de Sant Vicent Ferrer, església parroquial barroca del segle XVIII amb campanar del 1964.
• Església de Sant Bernat de Forna.

Llocs d'interés

Interior de la Cova de Canelobres

• Tossal del Llop. Zona recreativa i d'acampada envoltada de pins i disposa d'un complet equipament.
• Cova de Canelobres. Cova habilitada per a la seua visita i on poder observar les curioses i originals formes que han prés les estalactites i estalagmites amb el pas del temps.

Festes

• Festes Patronals. Se celebren en honor a la Verge dels Desemparats, al Crist del Miracle i la Mare de Déu del Rosari, el primer cap de setmana del mes de setembre. S'organitzen actes com la desfilada de Moros i Cristians, concursos de paelles i d'alfàbegues, revetlles, cercaviles, concerts, àpats populars, actes religiosos, carrosses i focs artificials.
• Festes de Forna. En honor a Sant Bernat i Sant Antoni Abad durant la segona quinzena d’agost.

Gastronomia

Els plats típics són l'arròs amb crosta, les coques escaldades, els pimentons i albergínies farcides i la paella.

Fills il·lustres

• Joan Pons i Server (l'Atzúbia, 1941), instrumentista, professor i compositor valencià de música per a banda.

Vegeu també

• Escut de l'Atzúvia
• Castell de Forna
• Forna

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Atzúvia

• Ajuntament de l'Atzúbia
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.