L'Avenç

Revista mensual L'Avenç
Gènere	Cultura i història
Idioma	Català
Periodicitat	Mensual
Àmbit de distribució	Catalunya
Fundació	Desembre de 1976
Director	Josep M. Muñoz
Adreça	Passeig de Sant Joan 26, 2n 1a, 08010 Barcelona
Empresa editora	L'Avenç SL
ISSN	0210.0150
Lloc web oficial	www.lavenc.cat

L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'història i cultura. Va adoptar el nom de l'antiga revista homònima L'Avenç, activa entre 1881 i 1893. És una publicació especialitzada de referència que posa especial èmfasi en la història de la Catalunya contemporània,que reconstrueix des d'un punt de vista crític amb nombrosos treballs d'investigació i d'opinió centrats, sobre tot, en el conflicte de la Guerra Civil Espanyola.

Actualment l'accionariat de L'Avenç SL pertany al Grup RBA en un 50%. És membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i de l'Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE). També edita la revista Els Marges, des de 2004.

Característiques

De periodicitat mensual, aquesta revista de divulgació i de reconstrucció crítica del passat posa un èmfasi especial en la Catalunya contemporània, així com en la d'abans i després de la Guerra Civil Espanyola. Pretén ser una plataforma per a la creació acadèmica, artística i cultural produïda a Catalunya i a la comunitat lingüística i cultural catalana.

L'Avenç proposa cada mes una mirada pròpia sobre la realitat cultural, posant èmfasis en la perspectiva històrica, la qualitat de l'escriptura, el rigor de la informació i la pluralitat de l'opinió. Els continguts s'estructuren en tres blocs:

• L'Opinió: Informació, reflexió, creació literària i entrevistes sobre temes i personatges d'actualitat des d'una perspectiva històrica, periodística i d'anàlisi en profunditat.
• Focus: Selecció d'articles diversos sobre diferents temes d'història, literatura, art i societat amb la mirada pròpia de L'Avenç.
• Mirador: Seguiment crític de l'actualitat cultural, amb cròniques literàries, de teatre i d'arts plàstiques, música, crítica de llibres, etc.

Història

La revista va ser fundada a Barcelona el desembre de 1976 sota l'impuls d'uns quants historiadors de la Universitat de Barcelona, entre els quals hi havia Ferran Mascarell i Oriol Regàs. Simbòlicament, i com a acció per divulgar la memòria històrica després de la llarga dictadura franquista, es va optar per recuperar el mateix nom d'una capçalera històrica del país: la revista modernista L'Avenç, i com a subtítol s'hi va afegir «revista d'història dels Països Catalans». Des d'un bon principi la iniciativa va tenir com a leitmotiv difondre la història d'una manera crítica, progressista i plural, a diferència del que havien estat fent les institucions educatives durant el règim anterior. La trajectòria de L'Avenç des de la seva publicació el 1976 es pot dividir en tres etapes:

Primera etapa (1976 – 1985)

El primer número de la revista L'Avenç veu la llum el desembre de 1976 sota la direcció de Fèlix Ibáñez Fanés, substituït per Ferran Mascarell el 1977, el qual està a la direcció de la publicació fins el 1985, any en què es dóna per finalitzada aquesta etapa. Aquesta primera dècada de L'Avenç coincideix amb la transició democràtica espanyola en el sentit més ampli: en l'esmentat número zero, del qual se'n van imprimir 20.000 exemplars i publicat als quioscos queda reflectida a la perfecció la recuperació de la Generalitat de Catalunya, l'únic acte políticament rupturista del període que entroncava directament amb la legalitat republicana. A més dels diversos articles d'anàlisi, el número inclou una extensa entrevista a Josep Tarradellas i Joan. Un mèrit de la revista fou que durant els anys 70 va agrupar bona part dels historiadors catalans (els quals provenien sobretot de la tradició historiogràfica del materialisme històric i el marxisme).

Des del punt de vista temàtic, el tarannà de la revista el marca un clar predomini dels afers catalans contemporanis, en especial del segle XX. A partir dels anys 1980, L'Avenç es va allunyant d'aquesta preferència, que comença a remetre fins a trobar un punt d'equilibri entre els àmbits espanyol, català i de la història general, com també entre la història contemporània, panoràmica, medieval, moderna i antiga i la prehistòria. És en la dècada dels 80 que L'Avenç comença a conrear l'anomenada història de les mentalitats, que acabaria quallant anys més tard com a història de la cultura: dossiers sobre el divorci, ciència catalana medieval, Charles Darwin o l'origen de l'home. En aquesta etapa, doncs, es produeix un canvi d'interessos significatiu.

Segona etapa (1985 – 1992)

Aquesta etapa s'inicia amb el canvi de direcció de la revista. Després de l'abandonament de Ferran Mascarell, Joan Fuster inaugura un període de continuïtat, amb petites innovacions a la publicació i amb l'assumpció d'una normalitat política i social. A la segona meitat dels anys 80 va incorporar suplements com els Plecs d'Història Local (1986) i els Quaderns d'Amèrica (entre 1987 i 1989).

L'abril de 1988, Joan Fuster és substituït per Jesús Mestre i Campi, que va publicar el seu primer número com a director amb un dossier sobre Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau amb un llenguatge «directe i popular» amb l'objectiu de trobar el to d'una alta divulgació assequible a un ampli ventall de públic potencial. La revista s'emmirallà en aquest tipus de llenguatge, i l'objectiu es convertí en la seva fita durant tota l'etapa, que conclou en 1992 amb l'efemèride dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, que la revista va rebre amb dos dossiers ben allunyats de la festa olímpica: un sobre les arrels del comunisme (juny de 1992) i un altre sobre l'ordre del Temple a Catalunya (juliol – agost de 1992).

L'empresa que l'editava, Avance S.A., va fer fallida. El grup impulsor de la revista va reaccionar promovent una campanya per tal que s'integressin a la nova editorial per a la revista un ampli accionariat popular, fet que va consolidar L'Avenç com a major revista escrita en català dedicada a la divulgació i la reflexió sobre la història, amb una tirada de 8.000 exemplars al mes.

Tercera etapa (1992 – 2000)

Inaugurada amb la por al buit postolímpic, l'etapa ha estat marcada per la voluntat de projecció cap endavant. Marca aquest període el dossier del número de desembre de 1993 —que arribava després d'uns quants números sense dossier— El fruit de la discòrdia. Sis raons sobre la Història, on s'exposaven obertament les opinions de clara confrontació al voltant de la historiografia catalana.

Directors

• 1976 – 1979: Fèlix Ibáñez Fanés
• 1979 – 1985: Ferran Mascarell i Canalda
• 1985 – 1988: Joan Fuster i Sobrepere
• 1988 – 1989: Jesús Mestre i Campi
• 1989 – 1993: Daniel Fernández
• 1993 – 1998: Daniel Fernández, José Luís Martín Ramos, Enric Ucelay-Da Cal
• 1998 – 1999: Jose Luís Martín Ramos, Jaume Casals, Jordi Mercader
• 1999 – actualitat: Josep M. Muñoz i Lloret

Premis i reconeixements

L'Associació de Dissenyadors Gràfics-Foment de les Arts Decoratives va premiar L'Avenç amb el Premi Laus de 1978. L'any 1997 la revista fou guardonada amb el Premi Crítica Serra d'Or. L'any 2002 rebé la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya i el 2005, el Premi Nacional de Patrimoni Cultural «per recuperar i divulgar la memòria històrica i contribuir al debat cultural». El 2000 va rebre el Premi de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i el febrer de 2012 va obtenir el premi a la Millor editorial de revista, lliurat per l'APPEC.

Bibliografia

• Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 80 entrada: "Avenç, L'". ISBN 84-297-3521-6. 

Enllaços externs

• L'Avenç - lloc web oficial
• Podeu llegir un balanç del periodista Ignasi Aragay dels 250 primers números aquí.